"Controla en Falles: Si et passes t'ho perds", campanya de la Conselleria de Sanitat i Controla Club per a previndre el consum d’alcohol en les festes falleres.

La Fallera Major de València en la presentació de la campanya "Controla en Falles"

Es tracta de la setzena edició d'una campanya en què col·laboren conjuntament la Conselleria de Sanitat, l'ONG Controla Club i Junta Central Fallera per promoure la responsabilitat individual durant les festes falleres i evitar el consum abusiu d'alcohol o altres drogues.

Durant l'acte de presentació, el conseller de Sanitat ha destacat "la importància d'unir esforços entre les diferents entitats i col·lectius festers, sobretot en èpoques com les festes falleres, per conscienciar la societat sobre els riscos associats al consum d'alcohol o qualsevol un altre tipus de substància addictiva ".

Esta campanya es durà a terme durant les festes falleres, ja que els inicis de consum d'alcohol o l'experimentació juvenil amb les drogues està molt associada a pautes d'oci juvenil a festivitats, donada la major permissivitat social o major predisposició grupal. Per tant, Manuel Llombart ha destacat que "són fonamentals campanyes com esta perquè els joves coneguen els riscos del consum de drogues i per a promoure entre ells una cultura d'oci responsable allunyada del consum abusiu d'alcohol o altres drogues".

El 48,52% de les urgències per drogues estan relacionades amb l'alcohol

Actualment, segons dades de la Conselleria de Sanitat, quasi la meitat de les urgències que s'atenen per consums de drogues, el 48,52%, estan relacionades amb consums d'alcohol, és a dir, amb intoxicacions, dependència, síndrome d'abstinència, trastorn induït , entre d'altres.

En concret, durant l'any passat es van atendre 2.166 urgències per consum de drogues com el cànnabis, opioides, la cocaïna, l'alcohol o altres substàncies addictives. De totes elles, un total de 1.051 casos es van relacionar amb el consum d'alcohol.

Així mateix, d'aquests 1.051 casos cal especificar que 680 episodis van ser intoxicacions etíliques o borratxeres. En este cas, s'observa que el perfil majoritari és el d'un home major de 35 anys, i que el 26,3% són joves amb una edat compresa entre els 16 i 20 anys.

Per això, Manuel Llombart ha indicat que "cal que desenvolupem campanyes de conscienciació i sensibilització que promoguin les conductes responsables" i ha afegit que "des de les 70 unitats de Prevenció Comunitària de Conductes Addictives s'està realitzant un important esforç per conscienciar els joves sobre els riscos associats a les drogues i promoure hàbits de vida saludable ". Durant el passat curs escolar 237.357 escolars van participar en accions preventives.

Distribució d'un Decàleg de Bones Pràctiques en més de 300 falles

Mitjançant la campanya "Controla en Falles: Si et passes t'ho perds" es distribuirà un decàleg de Bones Pràctiques en més de 300 falles amb la finalitat d'informar i conscienciar els ciutadans durant estes festes sobre la importància de protegir els menors davant la presència d'alcohol entre altres aspectes

Les greus imputacions de María Ángeles Crespo

Article de Vicent Gisbert publicat a Levante-EMV

Pareix que María Á. Crespo (MAC) té un problema judicial (penal) greu, almenys així ho posa de manifest que haja nomenat com advocat defensor a un dels millors penalistes, Javier Boix. De moment sabem que està imputada, segons la premsa (evidentment, no he tingut accés a l'auto judicial) pels delictes de prevaricació administrativa i contra la integritat moral. Imputar judicialment a algú no és un acte baladí, sinó que implica que hi hagut un jutge que ha valorat l'existència d'indicis suficients per a pressuposar que s'han comés uns possibles fets (o omissions) antijurídics (il·lícits penals). En altres paraules, la imputació és un acte amb significativa transcendència judicial. Per cert, dels honoraris, què? Esperem que no ho carregue al pressupost municipal!

En allò que fa referència al delicte contra la integritat moral del treballador denunciant, i sense que pressupose posar en dubte la presumpció d'innocència de MAC, coneixent la seua trajectòria política a l'Ajuntament de Carlet, quan em vaig assabentar de la seua imputació vaig pensar en el precepte bíblic de «qui a ferro mata, a ferro mor» (evidentment en termes al·legòrics).

Per exemple. Una de les decisions laborals d'importància preses en el seu mandat fou acomiadar a l'equip de psicòlegs que hi havia a l'ajuntament amb l'argument que no entraven, textualment, «en el projecte polític del PP». Una d'aquestes persones acomiadades demandà a l'ajuntament i l'any 2000 se li va haver d'abonar, entre sou i indemnització, la quantitat de 9.146.246 pessetes (diuen que quan MAC va veure la quantitat, li entraren ganes de tornar-se'n arrere). I aquesta no ha sigut l'única demanda laboral que ha perdut i que els carletins hem hagut de pagar les indemnitzacions corresponents! Inclús pagàrem a una agència de detectius privats perquè fera el seguiment d'una treballadora (sempre he tingut la sospita que a alguns membres de l'oposició també ens vigilaren però com no tinc probes no ho puc afirmar, malgrat tot espere que algun dia la transparència aplegue a l'ajuntament i tenir accés a l'informe).

Malgrat tot, MAC ha dit, per curar-se en salut, que la seua situació no és equivalent a la d'aquells polítics incursos en presumptes delictes de corrupció econòmica i, en conseqüència, no entraria dins de la «línia roja» del President Fabra i veure's obligada a dimitir, cal dir que els delictes de prevaricació administrativa i contra la integritat moral no són delictes menors o menys importants que els relacionats amb els fons públics. Voler limitar els casos de corrupció únicament a aquells relacionats amb els fons públics és tindre una visió molt limitada, esbiaixada i distorsionadora de la realitat, ja que la corrupció relacionada amb els comportaments polítics contraris a l'ètica i a la moralitat pública són tan importants com els altres, ja que afecten greument al deteriorament del sistema democràtic.

Per últim, per què MAC necessita que els membres del grup popular municipal (que, per altra banda, tots li deuen el que són) facen un escrit d'adulació? Tan baixa té l'autoestima? Pareix mentida!

VICENT GISBERT  (Levante-EMV, 01/03/2015)    

   

http://www.levante-emv.com/ribera/2015/03/01/imputacio-greu/1232509.html

Els llauradors reclamen mesures urgents per a evitar la propagació d'una plaga que podria ser letal per als cítrics valencians

A Brasil la malaltia ha provocat l'eliminació de més de 27 milions d'arbres de cítrics

Tant la UNIÓ de Llauradors com AVA-ASAJA alerten de la presència a Galícia i Portugal de l'insecte psila africana que actua com a vector per a l'expansió de la plaga dels cítrics coneguda com Huanglongbing (HLB) o Greening. Davant del coneixement d'aquestes informacions, les organitzacions  agràries sol·liciten al Ministeri i a la Conselleria d'Agricultura que prenguen totes les mesures de protecció possibles perquè podria ser  “una autèntica catàstrofe la seua introducció en els camps de cítrics de la Comunitat Valenciana, ja que suposaria la mort de l'arbrat”.

Els danys que provoca el HLB en els cítrics són variats. D'una banda, en el revés de les fulles joves es formen unes agalles obertes on es desenvolupen les nimfes, apareixent com a conseqüència deformacions en forma de berruga en el feix. Açò ocasiona una distorsió dels brots i les fulles, que adquireixen un aspecte arrissat i en ocasions clorosi de les fulles joves.

D'altra banda les llavors es tornen marrons i poden no desenvolupar-se totalment. Encara que poguera semblar una plaga menor, des del punt de vista fitosanitari té una gran incidència, ja que la psila africana pot ser vector de transmissió de la malaltia coneguda com “huanglongbing” o enverdiment dels cítrics provocada per diversos bacteris del gènere *Candidatus Liberibacter. Aquesta patologia és la més destructiva de les que poden afectar aquest tipus de cultiu, que causa debilitament i mort dels arbres en pocs anys. El pitjor de tot és  que ara per ara no hi ha remeis eficaços per combatre el problema, de tal manera que una volta establit el "greening" només cal l'arrancada i la crema de les plantacions afectades per intentar frenar-ne l’avanç.

Aquesta plaga es troba fermament assentada en bona part d'Àsia, d'on és originària, així com a Sud-Àfrica i Brasil, on en menys de deu anys ha obligat a destruir més de 27 milions d'arbres de cítrics, l’equivalent de tota la superfície citrícola de la província de València. També als Estats Units pateixen la presència del "greening". A Califòrnia estan aplicant un rigorós pla de control per impedir-ne la propagació. 

Crespo opta pel penalista que defensà a Camps, Blasco i Fabra

L’alcaldessa de Carlet, María Ángeles Crespo, també s’ha posat en mans del penalista Javier Boix, el mateix que ha defensat els interessos de nombrosos càrrecs del PP amb problemes judicials. Crespo haurà de declarar el pròxim 15 de juny en qualitat d’imputada en el jutjat d’instrucció número tres de Carlet, que té una causa per possible delicte de prevaricació administrativa i contra la integritat moral. Crespo se suma a la cartera de clients de Boix, entre els quals figuren, a més de Camps, els condemnats Rafael Blasco, Carlos Fabra o Fernando Cartagena.

El contenciós per a resoldre el possible assetjament es deriva a la via administrativa, però el de la possible prevaricació té un major recorregut judicial i més calat polític perquè una condemna podria portar-la fins i tot a la inhabilitació per ocupar càrrec públic.

A més a més, la declaració del policia l’avalen quatre funcionaris i entre la documentació que ja té el jutge figuren butlletins de denúncia on la mateixa alcaldessa hauria realitzat anotacions amb els termes “anul·lar” o “ratificar” en funció de si ella mateixa decidia que el tràmit sancionador seguira avant o quedara paralitzat.

El terratrèmol d’Albacete també es deixa sentir a Carlet

Al voltant de les 17:20 hores de hui molts veïns de la nostra ciutat han pogut notar els efectes d’un sisme –afortunadament molt lleu a Carlet- que ha sacsejat aquesta vesprada el centre de la península, amb epicentre a Ossa de Montiel, població situada entre Albacete i Valdepeñas. Les dades exactes de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) fixen la latitud en 39.04, la longitud en 2.65 i la profunditat en 10 km, amb epicentre, com diem, a la localitat d'Ossa de Montiel (Albacete), municipi d’uns 2.500 habitants. La magnitud del terratrèmol es pot considerar important segons les dades de l’IGN, per bé que no hi ha hagut rèpliques. Pareix que no hi ha hagut danys d’importància al nucli urbà, tot i que s’ha observat un gran clavill en un polígon industrial del terme, on també hi ha cases rurals, situat en direcció a les Llacunes de Ruidera. 

La Direcció General de la Policia ha publicat una piulada per a tranquil·litzar els ciutadans: "Si ha tremolat ta casa o l’ oficina, no t'alarmes, no és només el teu edifici. Un xicotet terratrèmol ha afectat la zona centre d'Espanya". Cal dir també que no es pot accedir a la pàgina web de l'Institut Geogràfic Nacional, ja que es troba col·lapsada. 

El tremolor s'ha pogut sentir durant diversos segons amb claredat com a mínim a Castella-la Manxa, Múrcia, la Comunitat Valenciana i Madrid. En el nostre cas, el sisme s'ha fet notar durant uns segons de nord a sud de la Comunitat Valenciana. Moments després de registrar-se el terratrèmol, molts usuaris de Twitter han publicat els seus missatges alertant del sisme, mentre que alguns veïns de Vinaròs i Benicarló han pensat primer que els tremolors podrien haver estat provocats encara pel magatzem de gas Castor. El telèfon d'emergències 112 de la Comunitat Valenciana ha informat que ha rebut al voltant de 120 telefonades relacionades amb el terratrèmol, que no ha provocat cap dany a la Comunitat Valenciana. 

Per últim, cal recordar que l’any 1872 hi hagué a Carlet un important terratrèmol, de grau VII, que va provocar nombrosos danys en el nucli urbà.

Estupor en la societat valenciana pel discurs de Rita Baberà en la crida de falles

Una autèntica indignació en el món faller i en la societat valenciana en general ha suscitat el discurs de l'alcaldessa de València, Rita Barberà, en l'acte institucional de la crida, que marca l'inici de les festes falleres del cap i casal. En una breu intervenció, la sra. Barberà -durant 24 anys alcaldessa de València- literalment desfà el valencià, llengua per la qual no demostra tindre un mínim de respecte. Entre altres coses diu: "Fallers i falleres, vos anime a que dexei...dejei passar el fred del verano, el fred de l'hivern i boquem el caloret, el caloret faller, el caloret sin duda, el caloret de foc i  la flama, el caloret faller. Tenim que buscar la llegà de... l'arribada de la festa fallera".

Les xarxes socials no han parat de bullir des d'anit, reflectint la consternació de la nostra societat pel discurs de Rita Barberà i el seu evident menyspreu pel nostre idioma.

També a Carlet l'episodi de Rita Barberà en l'acte de la crida de falles ha tingut un elevat impacte entre els ciutadans, que no han parat de comentar el fet i de rebre i enviar multitud de referències pels dispositius mòbils.

Afectats per 'vols antipluja' demanaran explicacions al Parlament Europeu

Núvols negres que amenacen tronada i que, de sobte, desapareixen. Això és el que veïns de Cortes d'Arenós i altres localitats de Castelló i altres províncies d'Espanya experimenten des de fa anys, asseguren. La desaparició dels núvols i, per tant, de les pluges, es produeix després del pas de diferents avions o avionetes que, segons els afectats, llancen substàncies químiques per impedir les precipitacions. Es tracta dels avions «antipluja».

«Després de més de 30 anys de denúncies", n'han posat més de 200 només  a Sòria, “ hem decidit unir-nos i demanar responsabilitats a les administracions que, d'una manera o de l’altra, són còmplices d'aquests vols 'antitronades'», ha indicat a Levante-EMV José Antonio Alfonso, president de Associació en Defensa de la Salut i el Medi Ambient d'Almeria. Diferents plataformes arribades de tot Espanya es van reunir ahir a la capital valenciana per a organitzar les futures accions judicials que pretenen posar en marxa.

«El primer és demanar informació», ha  assenyalat l'advocada Beatriz Nadal. Encara que porta anys passant (ja el 1985 hi va haver una gran manifestació d'agricultors en contra d'aquests vols), se’n desconeix l'autoria. «No sabem qui els contracta, quins productes químics són els que llancen». Per intentar trobar-hi  respostes, els afectats es dirigiran a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu. L'eurodiputat de Compromís Jordi Sebastià també indagarà sobre l'assumpte.

Segons els afectats, darrere d'aquests vols es troben grans empresaris o latifundistes amb importants interessos econòmics, que fan ús de la manipulació del clima per salvaguardar les seues collites. «Provoquen no només sequera perquè la pluja no els arruïne la seua producció, sinó un desajust general en la natura, com inundacions, pedra, etc. Això sí, sempre en zones en les quals ells no tenen camps. Estem parlant de geoenginyeria. Segons els científics que hem consultat, aquests metalls provoquen càncers, miomes i altres malalties », va lamentar Alfonso.

(M. Bonillo, Levante-EMV, 22/02/15) 

Lola Navarro, candidata del PSOE a l'alcadia

La portaveu socialista a l’Ajuntament de Carlet, Lola Navarro, serà la candidata a l'alcaldia de Carlet en les eleccions municipals del 24 de maig. L’assemblea general del PSPV local celebrada dijous passat, aprovà amb el 100% dels vots la llista electoral encapçalada per Lola.

La candidatura socialista, segons apunten en un comunicat, combina noms habituals en les files socialistes amb cares noves. L’advocat i actual regidor Rubén Pascual ocuparà el número dos de la llista. Segons Navarro “la nova candidatura barreja experiència i renovació” i anuncia que pròximament es reunirà amb les associacions i la societat civil per a elaborar el programa de govern que desenvoluparà per al futur de Carlet”.

Des de la formació socialista asseguren que “la llista que encapçala Navarro és una candidatura que expressa el canvi urgent que necessita Carlet. És una candidatura amb una generació de persones que vol treballar per Carlet. És una alternativa de govern de la doblement imputada Mª Ángeles Crespo”. A Lola Navarro i Ruben Pascual els seguiran Maribel Hervàs, Guillermo Paris, Carmen Alcover i Enrique Llamas.

Presentació de la Falla Avinguda Blasco Ibáñez

Lipdub de carnestoltes de l'Espai Jove de Carlet

Diversos treballadors de l’Ajuntament de Carlet avalen la declaració del cap de la Policia contra l'alcaldessa, imputada per prevaricació i assetjament.

El testimoni del cap de la Policia Local de Carlet, José Llopis, que apunta a pressions de l’alcaldessa, Maria Ángeles Crespo, per a anul·lar multes de trànsit no és l’únic que figura en la denúncia presentada per la fiscalia davant el jutjat número tres de Carlet i que ha motivat la imputació de l’alcaldessa per un possible delicte de prevaricació administrativa i contra la integritat moral.

Diversos treballadors de l’Ajuntament de Carlet han avalat ja la declaració de l’actual cap de la Policia, ara de baixa, sobre que l’alcaldessa era la que decidia quines multes es retiraven i quines no, i corroboren que ella mateixa donava instruccions per la retirada de les sancions, segons la denúncia.

Els testimonis als quals ha pres declaració la Fiscalia, confirmen la versió del cap de la Policia sobre les pressions per part de l’alcaldessa. Crespo ha negat que pressionara als agents i redueix la seua participació en un simple “suggeriment” o “recomanació”. Durant les declaracions també s’ha aportat documentació detallada que la fiscalia ha tingut en compte a l’hora de formular la denúncia contra l’alcaldessa. Els testimonis haurien avalat que la pràctica habitual era que les sancions havien de passar per la taula de Crespo i que ella mateixa escrivia sobre el butlletí una A o una R segons considerava si la multa havia d’anul·lar-se o ratificar-se. D’aquesta manera, l’alcaldessa s’agafaria a una potestat que correspon als instructors dels expedients o als propis agents.

Pràctica que vulnera la legalitat

Quan el cap de la Policia hauria fet saber a Crespo que eixa pràctica vulnerava la legalitat i, en el marc del presumpte assetjament laboral, hauria denunciat pressions de Crespo als funcionaris. És en eixe context quan el cap de la Policia es planta i comunica a l’alcaldessa que els agents no tenen per què rebre pressions d’un càrrec polític.  Segons la versió del cap de la Policia seria a partir d’aquest moment quan començaria l’assetjament laboral denunciat que dóna peu a la denúncia de la fiscalia al jutge.

Compromís qualifica de “gravíssimes” les dos imputacions.

La portaveu de Compromís a Carlet, Maria Josep Ortega, ha manifestat al respecte que “la doble imputació és la punta de l’iceberg d’una gestió municipal apuntalada en un règim caciquil, una gestió ben sovint opaca que s’ha basat en una discriminació contínua tant de ciutadans com dels propis treballadors municipals”. Ortega considera “molt lamentable” que l’alcaldessa “pretenga desviar l’atenció i manipular l’opinió pública presentant-se com “la defensora dels ciutadans” quan la realitat és que se la imputa per prevaricació precisament per pressionar per llevar multes a uns ciutadans i a altres no, amb una evident càrrega d’arbitrarietat i de discriminació evident en els fets”. D’altra banda, “són molts els antecedents de tracte discriminatori, clarament vexatori i fins i tot inhumà cap a un conjunt de treballadors i treballadores, bé relegats de les seues funcions o castigats per no ser afins, com ara netejadores o encarregats d’obres clarament perseguits, entre molts altres exemples, funcionàries seguides per detectius privats contractats per l’ajuntament de forma secreta a instàncies de l’alcaldessa, contínues discriminacions econòmiques segons la voluntat de l’alcaldia i dels seus propis interessos, i un llarg i molt lamentable etcètera que no s’hauria de repetir mai més.”

L’Executiva Local de Compromís ha volgut mostrar també tota la seua solidaritat “amb tots els treballadors i treballadores que han patit eixes pràctiques durant tants anys” i donar les gràcies “a les persones que, com el cap de la policia, han tingut el coratge de denunciar els fets i posar-los en coneixement de la fiscalia.”

Font: Levante - Carlos Alós 13/02/15

La Devesa, ambaixadora dels Drets dels Xiquets

La setamana passada, com cada curs, l'alumnat del Col·legi la Devesa Bilingual School va col·laborar amb 'Save the Children' participant en la XI Carrera Solidària organitzada pels alumnes del cicle formatiu de TAFAD del Centre.

En aquest esdeveniment es va comptar amb la presència del delegat de València d'aquesta organització, que va lliurar a Manuel Ayerbe, director del col·legi de Carlet, d'una placa en reconeixement a la trajectòria del centre col·laborant amb ells, i nomenant-lo Col·legi Ambaixador en la defensa i promoció dels Drets del Xiquet.

L'objectiu de la carrera és la recaptació de fons a través dels diferents patrocinadors que busca l'alumnat de primària. Per cada volta que realitzen comprometen uns diners per a donar. Enguany els diners arreplegats es destinarà a l'ajuda dels xiquets de Mali en els àmbits de l'educació, la salut i la nutrició.

L'acte va ser tancat pel cor Farinelli del col·legi per a commemorar que enguany es compleix el 95 aniversari de la fundació de 'Save the Children', precursora de la Declaració Universal dels Drets del Xiquet.

La telefonia provoca el 63% de les queixes de l'OMIC a Carlet

L'Oficina Municipal del Consumidor de Carlet (OMIC) ha tramitat 162 reclamacions d'usuaris de la ciutat durant l'any 2014. De totes elles, el 96’3 % han sigut ja resoltes i el 3,7 % es troben en tràmit. De les reclamacions tancades, 40 han sigut resoltes de forma favorable per al ciutadà.

Les reclamacions han sigut presentades per diversos motius com un preu abusiu (39,50 %), per una mala prestació del servei (19,75 %), per deficiència en la qualitat del producte (7,40 %), incompliment de condicions de venda (6,80 %), clàusules abusives (1,90 %), negatives a prestar el servici contractat (3,10 %), publicitat enganyosa (2,50 %) i incompliment de la garantia (3,10 %).

Quant al sector que més queixes rep continua sent el de la telefonia amb un 63,59%, seguit a molta distància per les empreses d'electricitat (8,64 %), d'assegurances (5,55 %)  i bancs i entitats financeres (3,70 %) i la resta de reclamacions es repartix entre empreses de venda a distància, serveis sanitaris, vivenda, gas, venda d'electrodomèstics, hostaleria i transport, entre altres.

Així mateix, en l'OMIC de Carlet també s'han realitzat consultes, fins a 52 al llarg de tot l'exercici 2014. Igual que les reclamacions, la gran majoria de les consultes han estat relacionades amb el sector de la telefonia. L'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor és un servei municipal d'atenció directa i gratuïta a través del qual tots els ciutadans de Carlet poden sol·licitar informació sobre els problemes que puguen afectar-los com a consumidors.

María Ángeles Crespo, imputada per prevaricació

El jutjat d'Instrucció número 3 de Carlet ha imputat l'alcaldessa de la localitat, María Ángeles Crespo, per un delicte de prevaricació administrativa i un altre contra la integritat moral del cap de la Policia Local del municipi. La responsable municipal declararà el pròxim 15 de juny a primera hora del matí. L'agent de policia compareixerà abans, al març, per a oferir la seua versió dels fets.

El cas va arrancar arran d'una denúncia de la fiscalia després d'estudiar la documentació aportada pel comandament policial. L'agent va posar en coneixement pressions i amenaces per a anul·lar determinades multes de trànsit a veïns del municipi. El cap de la policia va explicar que l'alcaldessa, després de les eleccions de 2011, li va dir que volia portar «de forma directa» les resolucions dels expedients sancionadors de tràfic. L'agent va començar a observar anotacions, suposadament escrites per la primera edil, en les quals li ordenava «anul·lar» «ratificar» o incloïa «altres comentaris».

El responsable del ministeri públic va analitzar l'abundant documentació del cas durant les seues diligències de recerca penal . Va citar al denunciant i a diversos testimonis dels fets abans de decidir si judicialitzava l'assumpte com finalment va fer.

El cap de la Policia Local va intentar buscar un trasllat a un altre municipi a causa de les pressions que presumptament suportava per part de la seua superior. L'alcaldessa, segons l'escrit, li va anunciar que anava a fer tot el possible per apartar-lo del seu càrrec. Finalment ho va aconseguir i l'agent va ser rellevat de les seues funcions. Durant tot l'any 2012, el policia va assegurar que se li va negar la salutació i se’l va discriminar. L'agent va citar, com a exemples, una reducció de la nòmina al no exercir les funcions d'instructor dels expedients i l'impagament de les hores extraordinàries de les Falles de 2013 i de les festes patronals del municipi.

Font: Las Provincias 09-02-2015

Arxivada la querella de l'alcaldessa María Ángeles Crespo contra Vicent Gisbert

Article de Vicent Gisbert publicat a Levante-EMV

Un atemptat a la llibertat d´expressió a Carlet

No sé si els carletins saben, i si no l'hi dic jo ara, que María A. Crespo (MAC) em presentà, el 12 de novembre de 2012, una querella pel delicte d'injúries i calumnies a conseqüència d'un article publicat en el Levante-EMV el 13 de novembre de 2011 amb el títol «El patrimoni de M. Ángeles Crespo». Article (o «escritet» com MAC els adjectiva despectivament) on simplement em limitava a transcriure les dades sobre els seus ingressos i béns que figuraven en la web del Senat, però sense fer cap judici de valor. El que si feia, era donar la meua opinió política (com molts altres) en el sentit que aquesta declaració que feien els senadors em pareixia insuficient (com la història posterior a demostrat, per exemple amb el «cas Monago»).

Aquest article va ser contestat per MAC ràpidament amb un «libelo», ja que no hi ha millor forma d'adjectivar-lo, on em titllava de vil mentidor, manipulador sense decència ni vergonya, d'estar obsessionat en la seua persona, de no respectar la dignitat i el bon nom de les persones, de no tindre ètica, en definitiva, d'haver atacat la seua honorabilitat i honestedat i anunciant (amenaçant) les corresponents accions judicials que les plasmà amb la querella, a què he fet referència per injúries greus amb publicitat.

Llegint la querella presentada, en primer lloc, hom treia la impressió que l'advocat redactor era un admirador de Josep Conrad, ja que l'exposició que feia de la meua acció se semblava molt a la de la novel·la «L'anarquista» d´aquest autor.

Això sí, afegia més «caldo» posant en «boca meua» circumstàncies que ni en la més quixotesca de les imaginacions figuraven en l'escrit com que «vierte expresiones lacerantes desvalorizadoras, y afrentosos (sic), con un especial ánimo tendente a escarnecer o vituperar a mi mandante, imputándole a la misma un enriquecimiento injusto y desorbitado, dando a entender la consecución del patrimonios de Dña. Maria-Ángeles Crespo Martínez a costa del erario público».

Per altra banda, abans de contar com ha acabat la història, sí voldria manifestar que, indubtablement, la querella presentada no sols és una manifestació del poc que a MAC li agrada que es parle d'ella si no és per a afalagar-la sinó que, sobretot, era un intent (i no el primer) de silenciar una veu que no li agrada, en altres paraules, un atemptat contra la llibertat d'expressió!

I com acabat la historia? De l'única forma que al meu entendre podia acabar, ja que l´acusació no tenia altre fonament que la ira i la imaginació de MAC, és a dir, amb «el sobreseimiento libre y, una vez firme, el archivo definitivo de las actuaciones», d'acord amb l'Auto de 20 de gener de 2014, ja que «no puede afirmarse que el autor actue con 'conocimiento de su falsedad o con temerario desprecio a la verdad', sino que se basa en datos publicados oficialmente. Por otra lado, no se utilizan expresiones o conceptos objetivamente menospreciantes e innecesarios, ni que excedan de la crítica y queden fuera del ámbito constitucionalment protegido de la libertad de expressión».

VICENT GISBERT (Levante-EMV, 08/02/15)        Un atemptat a la llibertat d'expressió a Carlet

El paro augmenta a Carlet en el mes de gener en 269 persones

La desocupació comença 2015 amb un increment notable a Carlet, amb 1.472 parats, cosa que suposa un augment de 269 aturats  respecte al mes anterior. Actualment hi ha a Carlet 771 dones i 701 hòmens parats. Per sectors, hi ha 239 parats adscrits a l’agricultura, 216 a la indústria, 104 a la construcció, 777 al sector serveis i 136 sense cap adscripció. Pel que fa a trams d’edat, hi ha 182 parats menors de 25 anys, 751 parats en el tram d’edat d’entre 25 i 44 anys i 539 persones  parades que compten amb més de 44 anys. 

Cal destacar que l’increment és molt similar al que es va produir el mes de gener de 2014, en què els parats van augmentar en 268 persones.

Detenen 13 persones d'una família de Carlet en una operació antidroga

La Guàrdia Civil ha detingut 13 persones d'una mateixa família en una operació antidroga que s'ha dut a terme en els municipis de Carlet i Alginet, desmantellant així cinc punts de venda de droga a la menuda, segons ha informat l’Institut Armat en un comunicat. Els detinguts, concretament huit dones i cinc hòmens, tots ells pertanyents a la mateixa família, d'edats compreses entre els 21 i 58 anys, i de nacionalitat espanyola, com a presumptes autors de delictes de tràfic de drogues i pertinença a banda criminal

L'operació, denominada 'Villablonde' -atès ques'ha dut a terme al barri de Villarúbia- es va iniciar a principis de 2014, quan es va observar una "gran afluència" de consumidors de drogues en diversos punts de la localitat de Carlet i Alginet.

En aquest sentit, en els huit registres practicats per la Guàrdia Civil es van decomissar diferents quantitats de substàncies estupefaents ja preparades per a la seua distribució, dos hivernacles de marihuana, més de 27.000 euros en efectiu, així com diferents útils per a la seua preparació. Dins d'aquest operatiu, també es van intervenir cinc vehicles, dos d'ells d'alta gamma, així com telèfons mòbils.


Amb motiu de les recerques, es va comprovar que existien cinc punts de venda de droga a la menuda en diferents vivendes situades en les localitats de Carlet i Alginet, en els quals presumiblement s'estava distribuint substancies estupefaents. En aquest operatiu van participar diferents unitats de la Guàrdia Civil de València, així com la Unitat d'Helicòpters, el Servei Cinològic. Les diligències han passat a la disposició del Jutjat d'Instrucció nº 2 de Carlet. Les recerques continuen obertes per al total esclariment d'aquests fets.

Poalgi s'alia amb Leroy Merlin

Poalgi, especialitzada en el disseny i fabricació d'aigüeres sintètiques i mobiliari de cuina i bany, ha tancat recentment un acord amb la firma de bricolatge i equipament de la llar Leroy Merlin. En virtut d'aquesta aliança, Poalgi distribuirà les seues aigüeres sintètiques en els 125 establiments que Leroy Merlin té França. Així, la firma carletina augmentarà considerablement el seu negoci en l'exterior, que ja suposa el 27% de la seua facturació. En aquest sentit, la companyia també preveu estimular la seua activitat a Sud-amèrica, desembarcant en nous mercats com la República Dominicana i consolidant-se on ja està present, com Veneçuela.

Poalgi compta amb instal·lacions productives a les seus de d'Alginet i Carlet. Precisament, en les de Carlet va estrenar el desembre passat un showroom de 120 m2, destinat exclusivament a professionals. La companyia centra la seua activitat a més d'en la fabricació d'aigüeres sintètiques, en la producció d'armaris i mobles d'alumini per a exterior, plats de dutxa i aixetes. El 2013, Poalgi va facturar 1,61 milions d'euros i el 2014 l'ha tancat amb un del 37% en el seu volum de negoci, mentre que per al 2015 preveu elevar un 10% la seua facturació, gràcies especialment a l'acord amb Leroy Merlin.

Druni compra les perfumeries madrilenyes Gilgo

La cadena de perfumeries Druni ha adquirit la madrilenya del mateix sector Gilgo, que compta amb 208 treballadors en plantilla (184 empleats en la seua xarxa de botigues, 15 persones en el magatzem, 8 en els serveis centrals i una en adreça).

No han transcendit les xifres de l'operació, però tot apunta a la venda de la totalitat de les accions per part de la família propietària i fundadora de la signatura el 1986, Eusebio Gil; la seua esposa, Isabel Gómez i els seus tres fills.

Segons dades del Registre Mercantil, la xicoteta cadena de perfumeries madrilenya acumula tres exercicis seguits amb unes vendes constants i s'apunta un import net de xifra de negocis entorn de 25 milions d'euros. En concret, el 2011 va facturar 25,2 milions; 24,8 milions en 2012, i idèntica xifra el 2013. Encara que respecte al seu beneficis, cal assenyalar que s'han vist reduïts pràcticament a la meitat entre el 2012 i el 2013, passant de 129.000 euros a 59.000 euros.

No és la primera operació d'aquest tipus que realitza la cadena carletina, fa uns anys ja va dur a terme l'adquisició de noves botigues per a continuar el seu desplegament comercial per tot l’estat. El 2011 va adquirir les 15 botigues a Barcelona de Perfumeries Talaia per 3,76 milions d'euros.

Druni està sobrepassant amb bons resultats la crisi. L'empresa de la família Casp va tancar l’any 2013 amb uns beneficis nets de 5,95 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment del 25% respecte a l'exercici anterior.

Festa de la nit de Nadal

El SIMAP denuncia la supressió del 50% dels metges de guàrdia en horari nocturn a Carlet

El Sindicat de Metges d'Assistència Pública (SIMAP) denuncià la setmana passada que Ribera Salud, concessionària de l'assistència sanitària a la comarca de la Ribera, "incompleix el contracte" amb la Generalitat en retallar "en prestacions sanitàries".

"Mentre la Conselleria paga 14,5 milions d'euros més que en 2011, la gestora privada retalla progressivament en prestacions sanitàries a la població generant substanciosos beneficis per als seus accionistes", adverteix el sindicat en un comunicat. Recorda que Ribera Salud, empresa que gestiona l'assistència sanitària pública en aquest departament, "té un contracte amb l'Administració Valenciana que li obliga a complir determinades clàusules", com a obligacions quant a una prestació de qualitat del servei públic.

També el "càlcul d'una prima per habitant de la Ribera que garantisca el correcte finançament de les prestacions sanitàries i evite tindre menors recursos per un altre", assenyala el SIMAP. Des del sindicat també adverteixen que la gestora privada "ha anat retallant en l'assistència als usuaris de la comarca" a pesar que la Conselleria de Sanitat ha anat apujant cada any el pagament per la seua atenció sanitària.

Posa com a exemple que l'any 2011 la prima abonada va ser de 620 euros per habitant de la Ribera i que enguany ha passat a ser de 678 euros. Una diferència en tres anys, assenyala, de 58 euros per habitant donant lloc a un augment del 9,5 %, i que es tradueixen en 14.5 milions més d'euros, tenint en compte que la Ribera compta amb uns 250.000 habitants.

"Les conseqüències de la gestió d'una empresa amb ànim de lucre a la qual els seus inversors li exigeixen beneficis ha donat lloc al fet que en els últims tres anys s'incompleixin moltes de les obligacions contractuals que la va fer adjudicatària de la gestió de la sanitat en el departament de la Ribera", adverteix el sindicat. Denuncia importans mancances com la supressió del 50 % dels metges de guàrdia en el tram horari nocturn en sis dels deu centres sanitaris de la comarca on s'atenen urgències (Alzira, Benifaió, Algemesí, Carlet, Cullera i Sueca). També el tancament de centres de salut a les vesprades en època estival o els continus col·lapses i amuntegament de pacients en el Servei d'Urgències de l'Hospital resultat de tancar fins a 47 habitacions per evitar contractar personal substitut a l'estiu.

"Però les deficiències assistencials no queden ací", afegeix, ja que assegura que al voltant del 40 % de les habitacions de l'hospital (unes 130 habitacions de les 300 totals) estan ocupades habitualment per dos pacients, quan l'espai va ser dissenyat inicialment i així es contemplava en les clàusules contractuals, per a un sol pacient. Els nivells de qualitat assistencial, lamenta el sindicat, "s'estan degradant progressivament sense que el Comissionat, responsable de l'Administració, que ha de controlar i inspeccionar la concessió, faci res per fer complir les clàusules establertes en el plec de condicions" i si és necessari, sancionar a l'empresa concessionària.