Carlet és el quint poble de la Comunitat Valenciana amb més massificació en les aules d'Infantil

Les ràtios, els alumnes per aula, i les seues conseqüències en la qualitat de l’ensenyament, estan en primera línia del debat educatiu des de fa tres cursos. Va ser llavors quan el Reial Decret 14/2012 de mesures urgents de racionalització del gasto públic facultà les autonomies a ampliar fins a un 20% el límit d’alumnes per classe. 

Dels 266 pobles que té la Comunitat Valenciana, sis localitats presenten en Infantil una mitjana de més de 25 xiquets per aula. Carlet és el quint poble amb més massificació en Infantil, amb una mitjana de 25’37 alumnes per aula segons fonts de la Conselleria, quan la mitjana autonòmica és de 20,36 xiquets. Pel que fa a Primària la xifra és lleugerament més baixa i se situa en els 23’79, en l’ESO torna a apujar fins als 26,39 i en Batxillerat un 21,33.

Font: Conselleria / Levante EMV 

La Generalitat deu a la residència la Llum de Carlet 1,3 milions d'euros

El Consell de la Generalitat ha deixat els centres de persones amb discapacitat que depenen dels ajuntaments deutes milionaris durant el mandat actual, que els alcaldes es veuen en l’obligació d’atendre per evitar el tancament de les instal·lacions. A sis setmanes de les eleccions municipals i autonòmiques, el Consell segueix sense liquidar este deute tan elevat.

La Conselleria admet que deu a la residència de persones amb discapacitat la Llum de Carlet 530.064€ del 2014 i 815.015 euros del 2013. El departament d’Asunción Sánchez Zaplana admet que el deute de 2013 i 2014 supera els 1,3 milions d’euros, però l’alcaldessa de Carlet, Maria Ángeles Crespo, l’eleva a 1,7 milions, una autèntica sagnia per a l’ajuntament.  

Levante - C. Alós (goo.gl/f28yrL)

El SIMAP denuncia la supressió del 50% dels metges de guàrdia en horari nocturn a Carlet

El Sindicat de Metges d'Assistència Pública (SIMAP) denuncià la setmana passada que Ribera Salud, concessionària de l'assistència sanitària a la comarca de la Ribera, "incompleix el contracte" amb la Generalitat en retallar "en prestacions sanitàries".

"Mentre la Conselleria paga 14,5 milions d'euros més que en 2011, la gestora privada retalla progressivament en prestacions sanitàries a la població generant substanciosos beneficis per als seus accionistes", adverteix el sindicat en un comunicat. Recorda que Ribera Salud, empresa que gestiona l'assistència sanitària pública en aquest departament, "té un contracte amb l'Administració Valenciana que li obliga a complir determinades clàusules", com a obligacions quant a una prestació de qualitat del servei públic.

També el "càlcul d'una prima per habitant de la Ribera que garantisca el correcte finançament de les prestacions sanitàries i evite tindre menors recursos per un altre", assenyala el SIMAP. Des del sindicat també adverteixen que la gestora privada "ha anat retallant en l'assistència als usuaris de la comarca" a pesar que la Conselleria de Sanitat ha anat apujant cada any el pagament per la seua atenció sanitària.

Posa com a exemple que l'any 2011 la prima abonada va ser de 620 euros per habitant de la Ribera i que enguany ha passat a ser de 678 euros. Una diferència en tres anys, assenyala, de 58 euros per habitant donant lloc a un augment del 9,5 %, i que es tradueixen en 14.5 milions més d'euros, tenint en compte que la Ribera compta amb uns 250.000 habitants.

"Les conseqüències de la gestió d'una empresa amb ànim de lucre a la qual els seus inversors li exigeixen beneficis ha donat lloc al fet que en els últims tres anys s'incompleixin moltes de les obligacions contractuals que la va fer adjudicatària de la gestió de la sanitat en el departament de la Ribera", adverteix el sindicat. Denuncia importans mancances com la supressió del 50 % dels metges de guàrdia en el tram horari nocturn en sis dels deu centres sanitaris de la comarca on s'atenen urgències (Alzira, Benifaió, Algemesí, Carlet, Cullera i Sueca). També el tancament de centres de salut a les vesprades en època estival o els continus col·lapses i amuntegament de pacients en el Servei d'Urgències de l'Hospital resultat de tancar fins a 47 habitacions per evitar contractar personal substitut a l'estiu.

"Però les deficiències assistencials no queden ací", afegeix, ja que assegura que al voltant del 40 % de les habitacions de l'hospital (unes 130 habitacions de les 300 totals) estan ocupades habitualment per dos pacients, quan l'espai va ser dissenyat inicialment i així es contemplava en les clàusules contractuals, per a un sol pacient. Els nivells de qualitat assistencial, lamenta el sindicat, "s'estan degradant progressivament sense que el Comissionat, responsable de l'Administració, que ha de controlar i inspeccionar la concessió, faci res per fer complir les clàusules establertes en el plec de condicions" i si és necessari, sancionar a l'empresa concessionària.

Cotino retallà 100 places de la residència de Carlet mentre omplia les del nebot

La residència de persones majors de Carlet, que depén de la Conselleria de Benestar Social, també patí retallades, encara que en el seu cas va ser amb l’eliminació de places, a pesar d’existir demanda per ocupar-les. En total en quedaren suprimides un centenar –una planta completa de l’edifici està tancada- de forma que la residència, que arribà a superar el mig miler d’ocupants, té hui la possibilitat d’acollir-ne a 420. 

La supressió de places es realitzà en els anys en què la Generalitat implantà el model Cotino, hui investigat per la Justícia, que bàsicament consistia a finançar l’ocupació de places en residències que en la majoria de casos gestionava una empresa del nebot de Cotino i l’empresari Enrique Ortiz, imputat en diferents causes judicials.

La xifra concreta s’ha conegut per una resposta de la Generalitat a una pregunta de la diputada de Compromís, Mònica Oltra, que acaba de publicar la Cambra. Fins aleshores, la conselleria sempre al·ludia a obres en l’edifici per a justificar que una planta estiguera en desús.

La portaveu del grup municipal Compromís a l’Ajuntament de Carlet, Maria Josep Ortega, ha eixigit la reobertura de la planta tancada i reclama que s’oferisquen novament les places suprimides. Ortega assegura que mentre algunes residències i empreses “relaciones amb Cotino, i altres amics del PP estan fent negoci”, les residències públiques han vist com s’han retallat les places i es rebaixa dia a dia la qualitat del servei públic.

Carlos Alós - Levante EMV 

Article complet: http://www.levante-emv.com/comarcas/2014/10/04/consell-recorto-cien-plazas-carlet/1170199.html

La sobrecàrrega de casos pendents satura tres jutjats de Carlet

Tres dels quatre jutjats de Carlet superen l’índex de saturació que marca el Consell General del Poder Judicial, l’òrgan de govern dels jutges. Així ho constata l’últim informe del Servei d’Inspecció del CGPJ que detalla els òrgans judicials de tota Espanya que estan sobrecarregats de treball. El jutjat número 2 de Carlet és l’òrgan de primera instància amb més assumptes pendents, en termes absoluts, de tota la Ribera, amb un total de 1.497 casos en espera de resolució i amb un percentatge de litispendència 191%. 

En el cas de la sala 2 de Carlet i també de jutjat de primera instància i instrucció número 4 hi ha en l’actualitat més assumptes pendents de resoldre que la càrrega de treball que és capaç d’assumir. A Carlet, el Consell aplegà a prometre anys arrere el cinqué jutjat d’instrucció, encara que quedà sense obrir per la falta de recursos de la Generalitat. 

Font: Levante - Carlos Alós 

Carlet porta ja dos anys sense Oficina d'Atenció a les Víctimes del Delicte

Fa un any es coneixien les dades referents a les denúncies per violència de gènere del 2012 . El partit judicial de Carlet és l’únic de la comarca on han augmentaven les denúncies, passant de les 229 del 2011 a les 245 registrades el 2012, un increment que encara és major si es compara amb les 197 denúncies del 2009.

Les dades fan referència precisament a l’any en què les retallades de la Generalitat obligaren a tancar l’Oficina d’Atenció a les Víctimes del Delicte a Carlet, que atenia majoritàriament casos relacionats amb la violència de gènere i que ara es deriven a l’oficina d’Alzira, que ha passat d'atendre un partit judicial amb 143.954 habitants a quatre demarcacions sumant un total 411.000 residents.

Notícia relacionada: Carlet  es queda sense jutge  de violència de gènere perquè el govern no cobreix les baixes.

Carlet perd vora un miler d'usuaris després de les retallades en FGV

L’estació de FGV de Carlet i d’Ausiàs March van perdre l’any passat vora un miler de viatgers, segons les dades que ha fet públiques l’empresa de transport.

Les dades suposen el balanç oficial del primer any complet des que la Generalitat procedira a eliminar set trens en dies laborables, cinc d’eixida i dos de tornada a primeres hores del matí i de la nit, i després que les tarifes augmentaren dos vegades i se suprimira la targeta mensual jove que reduïa un 25% la tarifa normal.

A pesar del descens, Carlet registrà 132.612 desplaçaments i és, a més, la localitat de la comarca que més viatgers aporta a FGV. Carlet compta també amb l’estació de Benimodo que es troba al terme municipal de la nostra localitat.

Benimodo: 17.415 (+1.742)

Carlet: 132.612 (-325)

Ausiàs March: 2.919 (-514)

Font: Levante EMV

El conservatori de Carlet perd en quatre anys el 47,3% de les ajudes de la Generalitat

El conservatori de música de Carlet ha perdut en quatre anys el 47,3% de les ajudes, és a dir, quasi la meitat de les subvencions que percebia de la Generalitat el 2009. L’any passat, el centre educatiu va rebre una subvenció de 78.069 euros i no de 41.862 com informà per error el diari Levante EMV el passat 7 de gener. Així mateix, l’ajuntament informa que el conservatori professional de música Perfecto Garcia Chornet ha rebut el 2013 una subvenció de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de 78.069 euros.

La Generalitat publicà el 8 d’octubre al DOCV l’ordre de resolució de subvencions a conservatoris i centres d’ensenyament elemental o professional de música en la qual el conservatori de Carlet va rebre una ajuda econòmica de 36.207’25 euros. Atés que la subvenció havia estat reduïda considerablement, des del consistori es pressionà a la conselleria perquè s’incrementara la partida pressupostària. La conselleria realitzà una modificació de crèdit, que suposà un augment de l’aportació pressupostària concedint una ajuda econòmica suplementària de 41.862 euros, publicada al DOCV del 30 de desembre.

Levante EMV 17-01-2014

Antonio Martínez: "Visc amb tres euros al dia"

Antonio Martínez viu a la residència de Carlet, que depén de la Generalitat. “Pensàvem que era una innocentada, però no. Venia per correu certificat i amb una capçalera de la Conselleria”, indicà. Com ell, les vora 400 persones majors que viuen en aquest centre, el més gran d’Espanya, desconeixien que a partir del dia 1 de gener hauran de pagar la residència 14 voltes, i no 12 com fins ara.

“No sabíem res d’açò, ens quedàrem descol·locats, menut disgust ens han donat”, assenyala. “Em deixen amb tres euros al dia; si em prenc dos cafés, ja se’m desajusta l’economia de tota la setmana”, lamenta resignat. 

En aquest sentit, indicà que aquest copagament, a banda d’incrementar les mensualitats a 14, també es queda amb més percentatge de la seua pensió. A ell li queden eixos tres euros diaris. “Si necessite realitzar alguna despesa extra, com tallar-me el monyo o comprar-me roba interior, per exemple, ¿com ho faig? Amb menys de 100 euros al mes és impossible”, critica aquest jubilat, que no rep ajudes de dependència ni de cap altre tipus. “Hi ha altres residents que tenen pensions més baixes. ¿Com ho pagaran? ¿On aniran si no poden pagar-ho?”.

M. Bonillo - Diario Información 

CSI·F denuncia que Conselleria incomunica el Jutjat de Carlet en restringir les cridades interprovincials i a mòbils

El sindicat CSI·F ha denunciat este dilluns que la Conselleria de Justícia “està incomunicant els jutjats valencians” ja que en els últims mesos ha deixat amb una sola línia telefònica per a cridar a mòbils i a altres províncies els jutjats de Requena, Catarroja, Carlet, Sagunt o Elx. Segons ha destacat el sindicat en un comunicat, “esta mesura impedeix realitzar comunicacions a les parts implicades en un procés i ralentitza el treball dels empleats públics”. La central sindical ha lamentat el “greu perjudici que està causant al servei públic la restricció per a realitzar els actes de comunicació i els tràmits d’avisos als usuaris des dels jutjats”.

El sindicat ha sol·licitat a la Direcció General de Justícia que “reactive” les línies perquè “tots els terminals telefònics tinguen la possibilitat de realitzar cridades nacionals i a mòbils”. Segons ha explicat CSI·F, al llarg dels últims mesos, “operaris enviats per Conselleria s’estan presentant en els jutjats i alterant el funcionament de telèfons fixos, de manera que només deixen un per a empleats públics que permeta cridar fora de la província i a les línies mòbil”. Aquest telèfon sol estar en la finestreta, amb la qual cosa la conversa “no es desenvolupa amb la intimitat ni en condicions adequades”.

El sindicat ha recalcat que la situació “està aplegant fins al punt que el Servei Comú de Notificacions i Embargaments de distints jutjats s’ha quedat sense comunicació pròpia més enllà de poder cridar a telèfons fixos de la seua mateixa província, a pesar que molts ciutadans deixen el seu número de telèfon mòbil per a contactar amb ells i que per a tràmits com els exhorts, els afectats poden estar en qualsevol racó d’Espanya”. 

Compromís critica que s'eliminen 100 places de la Residència de Carlet quan hi ha una llarga llista d'espera per a entrar

La portaveu adjunta de Compromís, Mònica Oltra, ha mostrat el seu rebuig a què la Conselleria de Benestar social realitze reduccions de places en algunes residències per a persones majors quan actualment hi ha 3.182 sol·licitants que es troben en la llista d’espera per a accedir a les residències públiques i concertades del territori valencià.

 Des del grup parlamentari Compromís es realitzà una pregunta parlamentària al Consell en què s’inquiria pels motius pels quals en els darrers anys s’han eliminat 100 places de la Residència de la Tercera Edat de Carlet.

En la seua resposta la Consellera de Benestar Social, Asunción Sánchez Zaplana, reconeix que eixa residència ha comptat amb 520 places fins a l’any 2008 i que en l’actualitat disposa només de 420 places. La consellera justifica esta reducció de places en què “la demanda d’usuaris vàlids sempre ha sigut inferior a l’oferta existent, no cobrint-se la màxima capacitat del centre”.

Per a Oltra “esta explicació de la consellera a la reducció de places no té cap sentit, tota vegada que, com reconeix la mateixa Asunción Sánchez Zaplana en una altra resposta a iniciatives parlamentàries de Compromís, en l’actualitat hi ha una llista d’espera de més de 3.000 persones majors per a entrar en residències”.



Concretament, segons informa la Conselleria de Benestar Social, la llista d’espera en residències per a persones majors no dependents és de 825 persones (313 a Alacant, 275 a Castelló i 237 a València). Mentre que en el cas de les places en residències per a persones majors dependents la llista d’espera s’eleva fins a les 2.357 persones (1.288 a Alacant, 276 a Castelló i 793 a València).



“És una falta de respecte a les persones que estan en llista d’espera que la consellera justifique la reducció de places d’un centre en l’adequació de les places a la demanda, quan hi ha tanta gent esperant obtenir una plaça que l’administració no és capaç de subministrar-li. Almenys, des del govern del PP podrien tindre la decència de no mentir quan es posen en evidència les brutals retallades que estan aplicant a les ajudes i als serveis bàsics de les persones que més suport necessiten”, ha assegurat Oltra.

Sense Tele ‪‎Carlet‬ ni Canal 9 ja no podrem vore mai més vídeos com este

Sense Tele Carlet i sense Canal 9 ja no podrem vore mai més vídeos com este. El nostre poble es queda mut sense un mitjà audiovisual que parle del que passa al nostre voltant: del camp, de l'oratge, de les falles i les festes, de l'esport, etc. Nosaltres, mentre puguem, intentarem posar el nostre granet a Internet informant en valencià sobre les notícies del nostre poble.

Carlet porta ja dos anys sense l'Oficina d'Atenció a les Víctimes del Delicte

Fa escassament mig any es coneixien les dades referents a les denúncies per violència de gènere del 2012 . El partit judicial de Carlet és l’únic de la comarca on han augmentaven les denúncies, passant de les 229 del 2011 a les 245 registrades el 2012, un increment que encara és major si es compara amb les 197 denúncies del 2009.

Les dades fan referència precisament a l’any en què les retallades de la Generalitat obligaren a tancar l’Oficina d’Atenció a les Víctimes del Delicte a Carlet, que atenia majoritàriament casos relacionats amb la violència de gènere i que ara es deriven a l’oficina d’Alzira, que ha passat d'atendre un partit judicial amb 143.954 habitants a quatre demarcacions sumant un total 411.000 residents.

Font: Levante / Carlos Alós

El Govern pretén eliminar els jutjats de Carlet

La nova llei de planta i demarcació judicial que prepara el Govern d’Espanya i que contempla la supressió de l’actual mapa de partits judicials per a concentrar els jutjats en les tres capitals de la província ha generat una cascada de reaccions contràries en la Comunitat Valenciana. Si bé en l’àmbit dels magistrats, amb el jutge degà Pedro Viguer al capdavant, dóna suport a un projecte que “agilitzarà” la justícia i “millorarà” les càrregues de treball, el Consell alcaldes dels partits judicials es mostren en contra.

En l’àmbit de l’advocacia, almenys els que desenvolupen la seua activitat lluny de la capital, la proposta de reforma tampoc agrada. Rafael Ortiz, delegat a Ontinyent de l’Il·lustres Col·legi d’Advocats de València (ICAV), realitza una “valoració totalment negativa” d’una reforma de la qual no se sap “quant va a estalviar”. Ortiz apunta que els quatre jutjats d’Ontinyent (34 pobles) “està molt empantanegat”. El delegat d’ICAV suggereix que, de fer reformes, es cree un cinqué jutjat a Ontinyent. El propi, Fernando De Rosa, vicepresident del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) reconegué que la ràtio d’assumptes del partit judicial era per a tindre 5,5 jutjats, recordava ahir Ortiz.

"Entenc que a Mislata, Paterna o els voltants de València ben comunicats es baralle la possibilitat de portar-los a València, però a Carlet o Ontinyent, en l’extrem de la província, és una barbaritat", alega.

El ben cert és que a Ontinyent el malestar és molt gran. Des de l’ajuntament que presideix Jorge Rodríguez indicaren ahir que van a iniciar esta setmana contactes amb els advocats, procuradors i agents socials del partit judicial per a realitzar una campanya i “conscienciar” contra la reforma del ministre Gallardón.

Font: J.L.G Levante-EMV

La Generalitat deu més d'un milió d'euros a la residència de discapacitats de Carlet

A banda de la visita a la residència de la tercera edat de Carlet, el president de la Generalitat, Alberto Fabra, i la consellera de Benestar Social, Asunción Sánchez, visitaren ahir la residència de discapacitats psíquics la Llum, que atén a malalts de tota la província de València, però que sosté l’Ajuntament de Carlet pels continuats impagaments de la Generalitat, que sumen més d’un milió d’euros.

L’alcaldessa va dir als representants del Consell que l’ajuntament està plantejant-se seriosament no renovar el conveni, fart d’haver d’avançar els diners que no apleguen de la Generalitat. La Presidència del Consell havia preparat el passeig de Fabra per la residència de majors, la més gran d’Espanya, perquè durant una hora i mitja el president es dedicara a saludar els usuaris del centre.

El periòdic Levante va poder confirmar que l’equip de la consellera es va molestar amb aquesta visita que no estava prevista i que deixava en evidència el discurs oficial, que és que el Consell s’esforça en pagar els deutes. En públic, Fabra havia tret pit, precisament, de “l’esforç“ que realitza el Consell en pagar els deutes els deutes en Benestar Social. El president assegurà que el Consell inclourà dins del pla de pagaments a proveïdors els deutes amb les associacions de discapacitats i residències.

Podeu llegir l’article complet en l’edició en paper del Levante EMV 

Carlet es queda sense jutge de violència de gènere perquè el Govern no cobreix les baixes

El jutjat competent en els assumptes de violència contra la dona del partit judicial de Carlet s’ha quedat sense titular. Les retallades pressupostàries han provocat que el Ministeri de Justícia haja decidit en els últims temps que les baixes de jutges ja no es cobreixen i que la càrrega de treball es reparteix entre la resta dels jutges de primera instància.

Fonts del Palau de Justícia de Carlet assenyalen que la situació ha causat malestar perquè es tracta d’un assumpte tan sensible com el de la violència contra les dones. Segons explicaren, la titular del jutjat està de baixa per embaràs i, de moment, l’absència serà d’aproximadament un mes, encara que podria ampliar-se en el futur. Segons expliquen, la situació obliga que només s’atenguen les urgències, la qual cosa ineludiblement provocarà un retard en la resolució dels assumptes que tramita este jutjat, en concret el número tres, que és també responsable de les denúncies de violència de gènere.

Les retallades en l’àmbit judicial han provocat, segons expliquen, que les baixes per malaltia dels funcionaris no es cobrisquen si són inferiors a 30 dies, encara que, en molts casos porten sense substituir-se passat este període de temps. No obstant això, en relació als jutges, la situació és encara pitjor ja que aplica un sistema de substitució interna pel qual la resta de jutjats de la seu judicial es reparteixen els assumptes quan el titular està de baixa per malaltia, permís o la seu està vacant.

A més a més, el jutjat responsable de violència contra la dona de Carlet, que atén 82.200 veïns de l’Alcúdia, Alginet, Almussafes, Benifaió, Benimodo, Carlet i Silla, acumula en un any el doble d’expedients pendents. Segons les estadístiques del CGPJ, a principis de 2012 la seu judicial de Carlet tenia 55 assumptes sense resoldre mentre que a finals d’eixe any en tenia 96, quasi el doble.

Així mateix, el partit judicial de Carlet registrà durant el 2012 un augment de denuncies de casos de violència contra la dona en passar de 229 presentades el 2011 a les 245 presentades l’any passat, un increment que encara és major si comparem amb les 197 denúncies tramitades el 2009. Les dades fan referència precisament a l’any en què les retallades de la Generalitat obligaren a tancar l’oficina d’atenció a les víctimes del delicte a Carlet, que atenia majoritàriament casos relacionat amb la violència de gènere i que ara es derien a l’oficina d’Alzira.

Carlos Alós - Levante EMV 

Les retallades en Agricultura deixen el Centre Hortofructícola sense possibilitat per a la investigació

Els consells reguladors dels cultius valencians amb Denominació d'Origen (DO) i Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP) aguditzen els seus problemes econòmics després de la decisió de la Conselleria d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua de suspendre les subvencions previstes per a estes institucions -que destinen sobretot a despeses de promoció i millora de la qualitat- durant 2013.

Estes corporacions de dret públic arrosseguen a més a més deutes del Consell que s'eleven a uns 6 milions d'euros i que corresponen als exercicis de 2010, 2011 i 2012. La conselleria governada per José Císcar ja ha comunicat que enguany ni tan sols destinarà els 975.000 euros previstos als pressupostos inicials de 2013, que suposaven una retallada del 50 % respecte als anys precedents, a causa dels problemes de tresoreria de l'administració autonòmica.

La Generalitat té reconegudes una dotzena de Denominacions d'Origen (oli, arròs, carxofa, caqui, raïm de taula, xufa, nyisprols, Alacant, València, Utiel-Requena i agricultura ecològica), així com les d’IGP de cítrics, cireres de la muntanya d'Alacant, torró de Xixona i embotit de Requena. Estes corporacions, que durant els últims anys han incrementat les seues plantilles i realitzat inversions en noves estructures, hauran de retallar estructures a partir d'ara o buscar fonts alternatives de finançament.

Les retallades en Agricultura també han deixat el centre d’investigació hortofrutícola de Carlet sense possibilitat alguna per a la recerca, a pesar que este era el seu objectiu original. El centre va costar 3,2 milions d'euros i ara l’ocupen tècnics de la fundació Agroalimed i del Comité d'Agricultura Ecològica, encara que cada vegada amb menys personal.

Jose Luis Zaragoza - Levante EMV

Carlet és l'únic partit judicial on augmenten les denúncies coincidint amb la supressió de l'O.A.V.D

Coincidint amb la supressió de l’Oficina d’Atenció a els Víctimes del Delicte de Carlet s’han conegut les dades referents a les denúncies per violència de gènere de l’any anterior. El partit judicial de Carlet és l’únic de la comarca on han augmentat, en passar de les 229 denúncies de 2011 a les 245 registrades el 2012, un increment que encara és major si es compara amb les 197 denúncies del 2009.

Les dades fan referència precisament a l’any en què les retallades de la Generalitat obligaren a tancar l’Oficina d’Atenció a les Víctimes del Delicte a Carlet, que atenia majoritàriament casos relacionats amb la violència de gènere i que ara es deriven a l’oficina d’Alzira, que ha passat d'atendre un partit judicial amb 143.954 habitants a quatre demarcacions sumant un total 411.000 residents.

Font: Levante / Carlos Alós

Redueixen el personal d'urgències a Carlet a pesar d'augmentar la demanda un 3%

Les urgències del centre de salut de Carlet registraren l'any passat més activitat que en l'exercici anterior, concretament un 3% més. Segons les dades facilitades pel Departament de Salut de la Ribera, a Carlet es van registrar 27.734 atencions durant el 2012, 795 més que l'any anterior, que se'n registraren 26.939. Pel que fa a l'activitat total del centre si que s'ha vist reduïda en un 6% i han passat de 241.648 atencions el 2011 a 226.504, amb un diferència de 15.144.

Es coneixen estes dades just ara quan fa un any que a Carlet es va reduir el personal d'urgències, adduïnt que havia baixat la demanda, quedant només un metge, un infermer i un zelador per a atendre tot el poble de Carlet, Benimodo, Alfarb, Catadau i Llombai. Cas d'haver alguna emergència domiciliària o un accident de trànsit no pot atendre ningú les urgències del centre de salut.