Este diumenge a ‪l'Alcúdia‬ 1a Mitja Marató del Kaki Persimon

Alemanya es consolida com a la principal destinació del caqui

El mercat alemany s’ha consolidat ja com al referent internacional indiscutible per al caqui de la Ribera que, una vegada passat l’equador de la campanya, ja ha envait més de nou milions de quilos al país germànic. Amb dades d’exportació en mà a data del 30 de novembre, eixa xifra significa un 30% més que la quantitat exportada durant la campanya anterior per estes mateixes dates.

En l’actualitat, els dos grans mercats per al caqui de la Ribera són el que representa el consum nacional i l’alemany, que és el més consolidat fora de les nostres fronteres, segons expliquen fonts de la  Denominació d’Origen Kaki de la Ribera del Xúquer.

El volum de comercialització a Alemanya des que començà l’actual campanya és pràcticament el mateix que ha aplegat als punts de vedes distribuïts per tota Espanya, la qual cosa posa de manifest la importància del mercat alemany quant a exportació de la fruita. Enguany la previsió és superar la barrera del 15 milions de quilos d'exportació al país germànic. 

Levante - Carlos Alós

El caqui de Carlet es veu afectat per les baixes temperatures

El fort descens de les temperatures després d’un inici de tardor extremadament calorós ha provocat danys en el caqui, una de les fruites més rendibles en les dos últimes dècades de la Ribera. Encara no existeix cap estimació perquè, segons expliquen des de la Unió de Llauradors, els pèrits començaren despús-ahir a realitzar este treball.

Les més afectades són les partides ubicades a les zones més baixes dels termes municipals de Benimodo, l’Alcúdia, Carlet i Massalavés. El pitjor moment es va viure la matinada del passat divendres quan les temperatures aplegaren als dos graus baix zero. “Hem comprovat que amb dos graus baix zero, el caqui es fa malbé i realment l’expansió en zones on fa molt de fred suposa un preill”, alertà ahir un productor.

Per la seua banda, el portaveu de la Unió de Llauradors per al caqui a la Ribera, el carletí Eduard Esparza, assenyalà que quan la fruita pateix els rigors de les baixes temperatures “presenta una espècia d’aurèola marró al voltant de la corona i perd el color groc enrogit tradicional”. “Visualment –afegeix- el camp es veu afectat perquè cauen les fulles que són molt sensibles al fred, però la fruita no pateix tant, encara que hi haja parcel·les sense cap fulla”. 

Carlos Alós - Levante

Les retallades en Agricultura deixen el Centre Hortofructícola sense possibilitat per a la investigació

Els consells reguladors dels cultius valencians amb Denominació d'Origen (DO) i Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP) aguditzen els seus problemes econòmics després de la decisió de la Conselleria d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua de suspendre les subvencions previstes per a estes institucions -que destinen sobretot a despeses de promoció i millora de la qualitat- durant 2013.

Estes corporacions de dret públic arrosseguen a més a més deutes del Consell que s'eleven a uns 6 milions d'euros i que corresponen als exercicis de 2010, 2011 i 2012. La conselleria governada per José Císcar ja ha comunicat que enguany ni tan sols destinarà els 975.000 euros previstos als pressupostos inicials de 2013, que suposaven una retallada del 50 % respecte als anys precedents, a causa dels problemes de tresoreria de l'administració autonòmica.

La Generalitat té reconegudes una dotzena de Denominacions d'Origen (oli, arròs, carxofa, caqui, raïm de taula, xufa, nyisprols, Alacant, València, Utiel-Requena i agricultura ecològica), així com les d’IGP de cítrics, cireres de la muntanya d'Alacant, torró de Xixona i embotit de Requena. Estes corporacions, que durant els últims anys han incrementat les seues plantilles i realitzat inversions en noves estructures, hauran de retallar estructures a partir d'ara o buscar fonts alternatives de finançament.

Les retallades en Agricultura també han deixat el centre d’investigació hortofrutícola de Carlet sense possibilitat alguna per a la recerca, a pesar que este era el seu objectiu original. El centre va costar 3,2 milions d'euros i ara l’ocupen tècnics de la fundació Agroalimed i del Comité d'Agricultura Ecològica, encara que cada vegada amb menys personal.

Jose Luis Zaragoza - Levante EMV

La mangrana com a alternativa econòmica a la taronja

La mangrana guanya terreny any rere any a la Ribera. El tècnic de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA) Guillermo Valdés estimà ahir entre 400 i 500 hectàrees la superfície del cultiu que hi ha ja en la comarca, on s'implantà fa només cinc anys i on està produint-se una progressiva expansió. Segons comentà al diari Levante "pot ser una alternativa interessant a determinades varietats de taronja que actualment no tenen preu".

El portaveu de la Unió de Llauradors a la Ribera, Llorenç Capsí, destacà que la mangrana representa una de les altres opcions econòmiques a la taronja, ja que el cost de transformació d'una hectàrea de terreny és molt similar a la del caqui. En concret, Capsí xifrà en 2.900 euros per hectàrea la inversió requerida en el cas de la mangrana, molt inferior per exemple als 36.000 euros que es necessiten per a plantar kiwis o els 5.500 euros per hectàrea en què s'estima la inversió per a plantar mangos.

La mangrana és un cultiu que s'adapta molt bé al clima de la comarca ja que requereix de estius llargs, calorosos i secs. D'altra banda és molt resistent a les gelades ja que suporta temperatures de fins a -7º,

Llorenç Capsí detallà que una plantació de mangranes entra en producció a partir del tercer any i que un arbre adult pot aplegar a donar 50kg, estant la vida productiva al voltant dels 25 anys. La fruita sol madurar entre els mesos de setembre i novembre.

P.F Levante

(Vídeo) Valoracions de la Cooperativa de Carlet per la pedregada

(Vídeo) La Cooperativa de Carlet xifra en 6 milions les pèrdues provocades per la pedregada del passat dimarts 30 d'abril. En total, segons apunten des de la Cooperativa s'han fent malbé unes tres mil tones de fruita entre albercoc, bresquilla i nectarina.

Enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=xCG-OX0Vzdk

La Cooperativa xifra en 6 milions les pèrdues per la pedregada

La Cooperativa Sant Bernat ha realitzat ja una primera aproximació dels danys causats per la pedregada del passat dilluns. Els més perjudicats han estat els productors que ja estaven collint, majoritàriament bresquilla. Entre el valor de la fruita que s'ha fet malbé i el moviment econòmic afegit, és a dir, jornals per a la manipulació de les collites als magatzems, el dany supera els sis milions d'euros, segons la valoració realitzada.

"A Carlet ens ha agarrat una zona que és on millor clima tenim i és on primer es cull", digué ahir el president de la cooperativa, Vicent Monzó. Les partides més afectades són les més propetes a la muntanya: la Mola, Corral de Rector, la Parra, la pujà del Bollo i les més pròximes als termes de Catadau, junt a la central elèctrica, segons expliquen.

Entre els més afectats estan especialment aquells llauradors que no han pogut assegurar les seues collites, al voltant del 40% dels productors, segons explicaren des de la cooperativa. Són agricultors que no percebran cap quantitat de les companyies asseguradores perquè en esta campanya s'han vist impedits d'assegurar les seues collites com si que havien fet en campanyes anteriors.

Tot açò ha vingut provocat per un minvament en les subvencions que distribueix el Ministeri d'Agricultura i que obligaren al Govern a elaborar una norma que retallava la possibilitat d'acollir-se a l'assegurança.  

Carlos Alós - Levante EMV

Les conseqüències de la pedregada

Vint-i-quatre hores després de la gran pedregada que arrasà bona part del terme de Carlet, comencen a vore’s les conseqüències. Des de la Cooperativa de Carlet han indicat que la tempesta ha afectat la zona del terme més pròxima a la muntanya: la Casa Blanca, el Tislar, l’Estepar, la Parra i la Mola i hui començaran a fer-se les primeres valoracions dels danys. Altres fonts han indicat que, a banda de la bresquilla, alguns caquis i fins i tot cítrics podrien vore’s afectats per la pedregada. 

Per què els caquis perden l’aspror si els fiquem dins d’una olla amb licor?

Per què els caquis perden l’aspror si els poses dins d’una olla amb licor?

L'aspror dels caquis és deguda als tanins, substàncies complexes del grup dels polifenols capaces de coagular determinades proteïnes. Una d'estes és la mucina de la mucosa bucal, per la qual cosa els tanins confereixen  sensació d'aspror –astringència– quan es mengen.

Els tanins abunden en les cèl·lules de molts fruits mentre estan «verds», i van degradant-se mentre maduren. Això els permet defensar-se front els herbívors (reticents als sabors aspres) mentre les llavors no estan preparades per a la dispersió.

Per aconseguir que el caqui perda l'aspror es pot esperar que madure, la qual cosa té una conseqüència no desitjada: la pèrdua de consistència del fruit, que deixa d'estar turgent per esdevindre una polpa molla que fa perillar el transport i la comercialització. La maduració pot accelerar-se per exposició a un gas que actua com una hormona inductora, l'etilè; este pot provindre de l'expel·lit per un altre fruit madur o per la injecció del gas en les cambres on es conserven els caquis.

Ara bé, com que els tanins dels fruits són solubles en aigua i en alcohol, si s'aconseguira que algun d'estos penetrara en el caqui, arribarien a les cèl·lules i podrien transformar-hi els tanins i llevar l'astringència sense haver d'esperar que el caqui madurara.

Tot i que la pell dels fruits és impermeable als líquids està proveïda d'orificis menuts o estomes a través dels quals s'intercanvien els gasos (per respirar les cèl·lules –encara vives– del fruit, o per expel·lir els gasos produïts durant la maduració). Per això, en un ambient ric en aigua-gas o en alcohol-gas, estos podrien accedir a les cèl·lules a través de les estomes i inactivar els tanins. Però caldria fer-ho sense elevar la temperatura, que podria danyar els fruits.

Obtenir atmosferes riques en aigua-gas requereix temperatures relativament altes ja que en condicions normals la proporció d'aigua evaporada és més aïna escassa. Però l'alcohol, de punt d'ebullició bastant baix, evapora ràpidament i permet aconseguir ambients rics en alcohol-gas simplement deixant-ne una certa quantitat en un recipient i tapant-lo.  Com que l'alcohol de farmaciola sol portar com additiu alguna substància desagradable, és preferible usar el d'alguna beguda alcohòlica.

És per això que els caquis es fan madurar posant-los en recipients amb una beguda alcohòlica: en aportar alcohol a l'ambient que envolta els fruits, fa que xicotetes –però suficients– quantitats hi penetren, inactiven els tanins, i aconsegueixen que el caqui perda l'aspror sense alterar el sabor, la textura, la finor, l'aroma ni el color.

Respostes de Daniel Climent i Esteve Soler en la revista Mètode

Extrauen 70 quilos de deixalles de la cova de les Meravelles

L’àrea de Conservació de Cavitats i Barrancs de la Federació d'Espeleologia de la Comunitat Valenciana col·laborà diumenge passat amb la secció d'Espeleologia del club Coves, Muntanyes i Barrancs en la neteja de la Cova de les Meravelles, situada al terme municipal de Llombai. Els treballs tingueren com a objectiu la retirada de tots els residus sòlids del seu interior i dels accessos. La neteja donà com a resultat la recollida d'uns 70 quilos de materials diversos, com ara plàstics de tot tipus, vidres, piles i deixalles domèstiques.

L'objectiu d'esta activitat és animar el col·lectiu d'espeleòlegs i excursionistes a respectar i conservar estos importants espais naturals on es desenvolupa l'activitat de l'espeleologia. L'abandó de residus en les cavitats altera les condicions ecològiques d'estos fràgils ecosistemes, i comporta un alt risc de contaminació dels aqüífers.

La cova de les Meravelles està declarada com a Zona d'Especial Conservació (ZEC) segons la directiva europea d'hàbitats, així com a Paratge Natural Municipal. La cavitat està ocupada, entre altres espècies amenaçades, per la rata penada mediterrània de ferradura (rhinolophus euryale) i la rata penada ratoner (pyotis capaccinili) i constitueix un dels principals refugis de rates penades de la península. Per tant, la conservació d'esta cavitat té un elevat interés per a la biodiversitat. Degut a la presència de rates penades a la Cova de les Meravelles durant quasi tot l'any, l'accés es troba regulat.

Levante - EMV

Interior de la cova de les Meravelles

Interior de la cova de les Meravelles

Interior de la cova de les Meravelles

La pedregada de dijous deixa danys en les plantacions de Massalet

La pedregada que acompanyà el temporal de pluja de dijous ha deixat alguns danys en l'agricultura de la comarca, especialment a la zona de Carlet i l'Alcúdia, segons explicaren ahir des de les cooperatives, encara que els tècnics assenyalaren que de moment és prompte per a valorar la quantitat dels danys. 

Les nectarines primerenques, que s'havien salvat del fred, i la pruna o la fruita d'estiu, que ja ha començat a brotar, se n'han vist afectades. Plantacions de bresquilla de la zona de Massalet registraven abundants impactes de pedra, segons explicaren. En total, el temporal ha deixat a Carlet vora 100 l/m2.

Carlos Alós / Levante-EMV

Els productors de caqui de Carlet i Benimodo entre els més afectats pel mal oratge de l'any passat

Els productors de caqui han rebut més de 6,8 milions d'euros per la sinistralitat registrada en la collita de 2012 a causa de la meteorologia, segons ha informat l'Agrupació Espanyola d'Entitats Asseguradores Agràries (Agroseguro).

Segons ha informat l'entitat en un comunicat, més de 2.660 hectàrees assegurades es van veure afectades pel mal oratge, principalment a València, zona que concentra la producció espanyola d’esta fruita i on les tempestes de pedra i, en menor mesura, la gelada i el vent, van afectar més de 2.530 hectàrees. En total, les indemnitzacions als productors valencians van sumar 6,7 milions d'euros.

La zona més afectada va ser la comarca de la Ribera Alta, on municipis com Carlet, Alzira, Benimodo i Massalavés van registrar danys mitjans d'entre el 50 % i el 60 %. Agroseguro ha recordat que en 2012 es van subscriure més de 4.400 pòlisses que van donar cobertura a prop de 150.000 tones de caqui, amb una capital assegurat que supera els 58,5 milions d'euros. 

Augmenta el consum de carn de cavall

En el últims anys ha augmentat considerablement el consum de carn de cavall a les nostres llars. Açò ve donat per diversos motius, d'una banda la crisi ha accentuat el sacrifici d'equins per l'alt cost econòmic que suposa el manteniment i d'altra banda per la qualitat de la seua carn i el preu en comparança amb la vedella. El major consum va emparellat a un augment dels sacrificis, a la Comunitat Valenciana es mataren l'any passat 8.908 cavall, segons la Conselleria de Sanitat, la qual cosa representa un creixement del 21% respecte al mateix període de l'any anterior, que se'n mataren 7.340.

La dada és més impactant quan es compara la xifra total de la cabanya equina valenciana que constava de 14.944 exemplar el 2012, segons la Conselleria d'Agricultura, la qual cosa significa que un 60% acabà en l'escorxador, un explícit indicatiu d'un alt consum. No obstant, l'augment dels sacrificis és un fenomen comú en altres autonomies com Andalusia on en només un any va créixer un 300%. Un altre indicador infal·libre del major consum de carn de cavall és la caiguda del nombre de sacrificis de ramat boví, més car, que ha passat de 127.517 exemplars el 2008 a 91.176 l'any passat, segons indicà el cap de Servei de Gestió de Risc Alimentari de la Conselleria de Sanitat, Eduardo Gómez.

En el cas de Carlet, l'empresa Hermanos Valero tenen a la nostra ciutat un dels 43 engranalls de cavall que hi ha al territori valencià. Els animals apleguen amb huit o deu mesos i són alimentats durant quatre mesos. Fins a 21.000 quilos de pinso, a més a més dels cereals i la brossa, es destinen a la setmana a la criança de 400 animals que mengen i corren per a estar ben musculats i tindre una carn estreta i saborosa. Entre els ramaders i les carnisseries de cavall d'on ixen els filets, hamburgueses, llonganisses, ossos, vísceres, cecina i fetge hi ha un pas intermedi imprescindible que és l'escorxador. Fins a quatre matadors hi ha a la Comunitat: La Pana que l'any passat sacrificà 3.168 equins, Benaguasil, 1321, Picassent, 2054 i l'escorxador d'Oriola, 192.

Diari Información

Visionaris del caqui fa vint-i-cinc anys

Enrique Machí s’introdueix pels seus camps i acaricia les branques dels caquiers amb dolçor. Arranca una d’elles mentre explica quins foren els inicis de la seua família en la producció fruitera que en l’actualitat està expandint-se com la bromera per la geografia valenciana, ja que representa una de les poques esperances per les quals els agricultors segueixen confiant en la viabilitat econòmica del sector. Machí, de Carlet, recorda els primers anys en els quals començà a plantar caqui. Fa aproximadament cinc dècades la Ribera ja comptava amb esta fruita, però va ser fa uns 25 anys quan una mutació natural fructificà en el primer arbre de la varietat Roig Brillant, l’anomenat Persimon.

Carlet i l’Alcúdia pugnen per la propietat d’este primer exemplar que donà un fruit d’una grandària superior que, al treballar-lo amb alcohol per a fer-lo dur, no perdia la dolçor. «Va ser quan a alguns se’ns encengué la llum i pensàrem que ja podíem comercialitzar amb esta fruita», explica el carletí. Foren poc els visionaris, molts pocs, infosos en aquell moment tots els llauradors (o la majoria) per l’elixir del benefici que proporcionava la taronja. El fet és que amb el temps va anar corrent-se la veu de la nova varietat i els agricultors anaren empeltant xicotetes branques de l’arbre original, l’Adam o l'Eva de la fruita que fa furor en l’actualitat. Els planteristes van reproduir després l’arbre i, hui, el 99% del caqui que es produeix a la Ribera (el centre valencià de la producció) és de la varietat Roig Brillant.

El caqui és originalment moll i abans es menjava amb cullera i quasi líquid. Era per això molt poc comercialitzable ja que quan estava en el seu punt bo durava pocs dies. «El secret per a la comercialització actual va ser quan en els magatzems descobriren com convertir-los en durs amb el tractament de CO2, ara es menja com una poma però amb el sabor del caqui. Va ser necessari que les cooperatives de la Ribera invertiren molts diners». El caqui és un arbre molt rendible. Machí, que produeix taronges i altres tipus de fruites amb pinyol, afirma que mai ha treballat amb un producte amb el qual es traguen més diners en relació amb allò que s’inveteix. Amb arbres farts de viure, l’any passat produí 5.000 quilos per fanecada. El qui produeix caqui està trencant una utopia, guanyar diners amb l’agricultura.

Carles Senso - La vida en la terrera / Levante - EMV

Fernando Hervàs explica el perquè del canvi de cítrics a caquis a Carlet

Fernando Hervàs, llaurador de Carlet, explica al programa Societat Anònima el perquè del canvi de cítrics a caquis.

Les granges de Carlet pateixen una 'onada de robatoris'

La Unió de Llauradors i Ramaders denuncia una onada de robatoris en distintes granges de Carlet, sobretot a la partida de la Muntanyeta, davant la impotència i indefensió dels ramaders afectats perquè es repeteixen reiteradament en el temps. Els ramaders sospiten que estos robatoris els duen a terme grups organitzats que aconsegueixen vendre de forma fàcil en el mercat la mercaderia furtada, ja siguen animals o instal·lacions d'aigua i gas per coure.

En una d'estes granges de Carlet es van emportar al novembre més de 150 pollastres, al desembre van tornar a entrar a furtar i ara altra vegada, fa una setmana, els van trencar la tanca, les finestres i s'endugueren la instal·lació de coure d'aigua i de gas; a més d'un calefactor, una granadora i cable elèctric. Les pèrdues podrien superar els 20.000 euros. Han presentat denúncies en la caserna de la Guàrdia Civil de Carlet i han parlat també amb l'alcaldessa de la localitat.

Els ramaders estan realment atemorits i ja no saben què fer perquè els lladres aprofiten qualsevol absència per a cometre els robatoris. José Ayllón, ramader de La Unió de Carlet afectat per estos furts indica que "en l'últim robatori ens n'anàrem a menjar una hora a casa i en tornar ja ens havien furtat, és com si ens estigueren vigilant per a saber quan anem i tornem. No tenim a penes vida familiar i ens passem el dia pràcticament a la nostra granja que està a dos quilòmetres del poble, és el nostre mitjà de vida i si ens ho lleven ens maten".

La Unió reclama major vigilància en les zones rurals per a evitar este tipus de robatoris i torna a insistir en la necessitat de canviar l'actual Codi Penal i, amb això, la tipificació dels delictes en el sector agrari i que deixen de considerar-se com mera falta de furt el robatori d'animals o collites que no supera els 400 euros. A més, segons el parer del sindicat agrícola i ramader "és necessari castigar la reincidència en el camp perquè ara un lladre pot cometre en el termini d'un any fins a quatre robatoris i ser tipificat només com a una falta, deixant per tant totalment indefens el ramader. La Unió assenyala que els robatoris, al costat de la crisi de preus que pateixen i els alts costos de producció, poden ser alguns dels principals factors que provoquen el cansament i l'abandó dels ramaders a la Comunitat Valenciana.