Carlet és el quint poble de la Comunitat Valenciana amb més massificació en les aules d'Infantil

Les ràtios, els alumnes per aula, i les seues conseqüències en la qualitat de l’ensenyament, estan en primera línia del debat educatiu des de fa tres cursos. Va ser llavors quan el Reial Decret 14/2012 de mesures urgents de racionalització del gasto públic facultà les autonomies a ampliar fins a un 20% el límit d’alumnes per classe. 

Dels 266 pobles que té la Comunitat Valenciana, sis localitats presenten en Infantil una mitjana de més de 25 xiquets per aula. Carlet és el quint poble amb més massificació en Infantil, amb una mitjana de 25’37 alumnes per aula segons fonts de la Conselleria, quan la mitjana autonòmica és de 20,36 xiquets. Pel que fa a Primària la xifra és lleugerament més baixa i se situa en els 23’79, en l’ESO torna a apujar fins als 26,39 i en Batxillerat un 21,33.

Font: Conselleria / Levante EMV 

La Generalitat deu a la residència la Llum de Carlet 1,3 milions d'euros

El Consell de la Generalitat ha deixat els centres de persones amb discapacitat que depenen dels ajuntaments deutes milionaris durant el mandat actual, que els alcaldes es veuen en l’obligació d’atendre per evitar el tancament de les instal·lacions. A sis setmanes de les eleccions municipals i autonòmiques, el Consell segueix sense liquidar este deute tan elevat.

La Conselleria admet que deu a la residència de persones amb discapacitat la Llum de Carlet 530.064€ del 2014 i 815.015 euros del 2013. El departament d’Asunción Sánchez Zaplana admet que el deute de 2013 i 2014 supera els 1,3 milions d’euros, però l’alcaldessa de Carlet, Maria Ángeles Crespo, l’eleva a 1,7 milions, una autèntica sagnia per a l’ajuntament.  

Levante - C. Alós (goo.gl/f28yrL)

Cotino retallà 100 places de la residència de Carlet mentre omplia les del nebot

La residència de persones majors de Carlet, que depén de la Conselleria de Benestar Social, també patí retallades, encara que en el seu cas va ser amb l’eliminació de places, a pesar d’existir demanda per ocupar-les. En total en quedaren suprimides un centenar –una planta completa de l’edifici està tancada- de forma que la residència, que arribà a superar el mig miler d’ocupants, té hui la possibilitat d’acollir-ne a 420. 

La supressió de places es realitzà en els anys en què la Generalitat implantà el model Cotino, hui investigat per la Justícia, que bàsicament consistia a finançar l’ocupació de places en residències que en la majoria de casos gestionava una empresa del nebot de Cotino i l’empresari Enrique Ortiz, imputat en diferents causes judicials.

La xifra concreta s’ha conegut per una resposta de la Generalitat a una pregunta de la diputada de Compromís, Mònica Oltra, que acaba de publicar la Cambra. Fins aleshores, la conselleria sempre al·ludia a obres en l’edifici per a justificar que una planta estiguera en desús.

La portaveu del grup municipal Compromís a l’Ajuntament de Carlet, Maria Josep Ortega, ha eixigit la reobertura de la planta tancada i reclama que s’oferisquen novament les places suprimides. Ortega assegura que mentre algunes residències i empreses “relaciones amb Cotino, i altres amics del PP estan fent negoci”, les residències públiques han vist com s’han retallat les places i es rebaixa dia a dia la qualitat del servei públic.

Carlos Alós - Levante EMV 

Article complet: http://www.levante-emv.com/comarcas/2014/10/04/consell-recorto-cien-plazas-carlet/1170199.html

La sobrecàrrega de casos pendents satura tres jutjats de Carlet

Tres dels quatre jutjats de Carlet superen l’índex de saturació que marca el Consell General del Poder Judicial, l’òrgan de govern dels jutges. Així ho constata l’últim informe del Servei d’Inspecció del CGPJ que detalla els òrgans judicials de tota Espanya que estan sobrecarregats de treball. El jutjat número 2 de Carlet és l’òrgan de primera instància amb més assumptes pendents, en termes absoluts, de tota la Ribera, amb un total de 1.497 casos en espera de resolució i amb un percentatge de litispendència 191%. 

En el cas de la sala 2 de Carlet i també de jutjat de primera instància i instrucció número 4 hi ha en l’actualitat més assumptes pendents de resoldre que la càrrega de treball que és capaç d’assumir. A Carlet, el Consell aplegà a prometre anys arrere el cinqué jutjat d’instrucció, encara que quedà sense obrir per la falta de recursos de la Generalitat. 

Font: Levante - Carlos Alós 

"Cotino llevà 110 places de la residència de Carlet per a omplir les del nebot" (El Mundo)

La política de la Conselleria de Benestar Social durant el temps que va ser governada per Juan Cotino es basà no només a donar preferència de places a les residències de la seua família al capdavant de centres privats, sinó a ordenar el tancament i el buidatge de les escasses residències públiques de l’Administració, com ho demostren les xifres d’ocupació dels últims anys.

A partir de la firma del conveni que rubricà el mateix Juan Cotino, el 26 de febrer de 2008, amb els geriàtrics d’accessibilitat per omplir totes les places (100%), entres les quals estaven les del seu nebot Vicente Cotino i els de l’empresari Enrique Ortiz, les residències de propietat estrictament pública començaren a enllangorir-se.

Un clar exemple va ser la residència pública més gran de la Comunitat Valenciana, ubicada a Carlet, que s’inaugurà amb 520 llits, però que a poc a poc ha quedat amb una ocupació de 407. En concret, de la planta 7a es tancaren 20 llits distribuïts en habitacions dobles, de la 712 a la 722, d’igual manera que quedaren sense servei dos mòduls complets de la planta 6ª en els quals es perderen 40 llits.

En el mateix centre de Carlet es reconvertí part de la superfície de la segona planta a qüestions educatives perquè se suprimiren 20 llits per a passar-los a aules. A més a més, en la primera planta hi havia 20 llits que també es perderen per a instal·lar un centre de dia de l’IVADIS.

Vicente Useros - El Mundo 

Article complet: http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2014/07/11/53bf915b268e3e26058b456c.html

Crespo i Bonig signen el conveni de cessió de l'estació del metro

La consellera d'Infraestructures, Territori i Medi ambient, Isabel Bonig, ha declarat hui que "Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) cedeix a Carlet l'estació de Metrovalencia perquè el municipi revaloritze el seu patrimoni amb un edifici emblemàtic i després d'un acord que és un exemple de col·laboració i de treball conjunt entre administracions".

Bonig i l'alcaldessa de Carlet, María Ángeles Crespo, han signat hui un conveni pel qual l'empresa pública de transports cedeix per un període de 25 anys a l'ajuntament aquesta estació ferroviària de la Línia 1 de Metrovalencia.

En concret, són objecte de la concessió 181 metres quadrats entre les escales i el vestíbul de la planta baixa i l'habitatge, escales i terrassa de la planta alta, als quals cal sumar els espais i elements de jardineria, arbrat, tanques i mobiliari annex a l'edifici.

La titular d'Infraestructures ha assenyalat que "la concessió es concedeix a cost zero, amb la qual cosa no existirà contraprestació econòmica alguna per part del Consistori, que està interessat en l'ús de l'immoble amb finalitats d'utilitat pública o interès social, prioritàriament de caràcter cultural". Aquest ús, i les obres que s'hagueren realitzar per a poder dur-ho a terme, han de realitzar-se en un termini màxim de tres anys.

L'ajuntament es farà càrrec de les obres de conservació i manteniment necessàries per a adequar l'immoble, espais i elements objecte de concessió. En aquest sentit, cal destacar l'edifici està protegit com a Bé de Rellevància Local, amb la qual cosa els treballs hauran de realitzar-se d'acord amb la normativa reguladora sobre patrimoni cultural valencià.

La Generalitat deu 686.000 euros als carletins pel 'xec vivenda'

La Generalitat no paga les ajudes concebudes a la vivenda des de març del 2009. Açò ha provocat que siguen moltes les persones que segueixen esperant les subvencions atorgades per compra, lloguer o rehabilitació.

A Carlet, el deute és de 686.000 euros només en concepte de ‘xec vivenda’, és a dir, les ajudes concebudes per la compra d’un habitatge nou de protecció oficial. Una suma molt important de diners que segueixen esperant nombroses famílies.

Alguns dels afectats demanaren els diners de la subvenció de bestreta als bancs, a través de convenis ambla Generalitat, i les entitats financeres han sol·licitat la seua devolució amb interessos, la qual cosa ha empitjorat encara més la seua situació aplegant fins i tot als embargs per impagament

No només es deuen diners del 'xec vivenda' sinó que també s’han deixat de pagar des del 2009 les ajudes al lloguer i a la rehabilitació d’habitatges. 

CSI·F denuncia que Conselleria incomunica el Jutjat de Carlet en restringir les cridades interprovincials i a mòbils

El sindicat CSI·F ha denunciat este dilluns que la Conselleria de Justícia “està incomunicant els jutjats valencians” ja que en els últims mesos ha deixat amb una sola línia telefònica per a cridar a mòbils i a altres províncies els jutjats de Requena, Catarroja, Carlet, Sagunt o Elx. Segons ha destacat el sindicat en un comunicat, “esta mesura impedeix realitzar comunicacions a les parts implicades en un procés i ralentitza el treball dels empleats públics”. La central sindical ha lamentat el “greu perjudici que està causant al servei públic la restricció per a realitzar els actes de comunicació i els tràmits d’avisos als usuaris des dels jutjats”.

El sindicat ha sol·licitat a la Direcció General de Justícia que “reactive” les línies perquè “tots els terminals telefònics tinguen la possibilitat de realitzar cridades nacionals i a mòbils”. Segons ha explicat CSI·F, al llarg dels últims mesos, “operaris enviats per Conselleria s’estan presentant en els jutjats i alterant el funcionament de telèfons fixos, de manera que només deixen un per a empleats públics que permeta cridar fora de la província i a les línies mòbil”. Aquest telèfon sol estar en la finestreta, amb la qual cosa la conversa “no es desenvolupa amb la intimitat ni en condicions adequades”.

El sindicat ha recalcat que la situació “està aplegant fins al punt que el Servei Comú de Notificacions i Embargaments de distints jutjats s’ha quedat sense comunicació pròpia més enllà de poder cridar a telèfons fixos de la seua mateixa província, a pesar que molts ciutadans deixen el seu número de telèfon mòbil per a contactar amb ells i que per a tràmits com els exhorts, els afectats poden estar en qualsevol racó d’Espanya”. 

Condemnen la Generalitat a pagar 137.000 euros a Vías y Construcciones per la demora en el pagament de les obres del pas a nivell de Carlet

La Generalitat Valenciana ha sigut condemnada en una sentència emesa per la sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana a pagar 137.944 euros en concepte d’interessos de demora no atesos en un contracte subscrit per la conselleria el 2010.

En la sentència del TSJCV estima, encara que parcialment, el recurs interposat contra la Generalitat per l’empresa constructora Vías y Construcciones, que reclama el pagament de 146.908 euros pels interessos de demora.

El 2010 esta empresa contractà amb la Conselleria d’Infraestructures i Transports la supressió de dos passos a nivell en la línia 1 de Ferrocarrils de la Generalitat València-Castelló de la Ribera en el terme municipal de Carlet. En la seua sentència, el TSJCV considera que la taxa de direcció d’obra ha de quedar exclosa del càlcul dels interessos, de forma que rebaixa la quantia reclamada fins als 137.944 euros. 

La Generalitat deu més d'un milió d'euros a la residència de discapacitats de Carlet

A banda de la visita a la residència de la tercera edat de Carlet, el president de la Generalitat, Alberto Fabra, i la consellera de Benestar Social, Asunción Sánchez, visitaren ahir la residència de discapacitats psíquics la Llum, que atén a malalts de tota la província de València, però que sosté l’Ajuntament de Carlet pels continuats impagaments de la Generalitat, que sumen més d’un milió d’euros.

L’alcaldessa va dir als representants del Consell que l’ajuntament està plantejant-se seriosament no renovar el conveni, fart d’haver d’avançar els diners que no apleguen de la Generalitat. La Presidència del Consell havia preparat el passeig de Fabra per la residència de majors, la més gran d’Espanya, perquè durant una hora i mitja el president es dedicara a saludar els usuaris del centre.

El periòdic Levante va poder confirmar que l’equip de la consellera es va molestar amb aquesta visita que no estava prevista i que deixava en evidència el discurs oficial, que és que el Consell s’esforça en pagar els deutes. En públic, Fabra havia tret pit, precisament, de “l’esforç“ que realitza el Consell en pagar els deutes els deutes en Benestar Social. El president assegurà que el Consell inclourà dins del pla de pagaments a proveïdors els deutes amb les associacions de discapacitats i residències.

Podeu llegir l’article complet en l’edició en paper del Levante EMV