La política de la Conselleria de Benestar Social durant el temps que
va ser governada per Juan Cotino es basà no només a donar preferència de places
a les residències de la seua família al capdavant de centres privats, sinó a
ordenar el tancament i el buidatge de les escasses residències públiques de
l’Administració, com ho demostren les xifres d’ocupació dels últims anys.
A partir de la firma del conveni que rubricà el mateix Juan Cotino, el
26 de febrer de 2008, amb els geriàtrics d’accessibilitat per omplir totes les
places (100%), entres les quals estaven les del seu nebot Vicente Cotino i els
de l’empresari Enrique Ortiz, les residències de propietat estrictament pública
començaren a enllangorir-se.
Un clar exemple va ser la residència pública més gran de la Comunitat
Valenciana, ubicada a Carlet, que s’inaugurà amb 520 llits, però que a poc a
poc ha quedat amb una ocupació de 407. En concret, de la planta 7a es tancaren
20 llits distribuïts en habitacions dobles, de la 712 a la 722, d’igual manera
que quedaren sense servei dos mòduls complets de la planta 6ª en els quals es
perderen 40 llits.
En el mateix centre de Carlet es reconvertí part de la superfície de
la segona planta a qüestions educatives perquè se suprimiren 20 llits per a
passar-los a aules. A més a més, en la primera planta hi havia 20 llits que
també es perderen per a instal·lar un centre de dia de l’IVADIS.
Vicente Useros - El Mundo
No hay comentarios:
Publicar un comentario