Les greus imputacions de María Ángeles Crespo

Article de Vicent Gisbert publicat a Levante-EMV

Pareix que María Á. Crespo (MAC) té un problema judicial (penal) greu, almenys així ho posa de manifest que haja nomenat com advocat defensor a un dels millors penalistes, Javier Boix. De moment sabem que està imputada, segons la premsa (evidentment, no he tingut accés a l'auto judicial) pels delictes de prevaricació administrativa i contra la integritat moral. Imputar judicialment a algú no és un acte baladí, sinó que implica que hi hagut un jutge que ha valorat l'existència d'indicis suficients per a pressuposar que s'han comés uns possibles fets (o omissions) antijurídics (il·lícits penals). En altres paraules, la imputació és un acte amb significativa transcendència judicial. Per cert, dels honoraris, què? Esperem que no ho carregue al pressupost municipal!

En allò que fa referència al delicte contra la integritat moral del treballador denunciant, i sense que pressupose posar en dubte la presumpció d'innocència de MAC, coneixent la seua trajectòria política a l'Ajuntament de Carlet, quan em vaig assabentar de la seua imputació vaig pensar en el precepte bíblic de «qui a ferro mata, a ferro mor» (evidentment en termes al·legòrics).

Per exemple. Una de les decisions laborals d'importància preses en el seu mandat fou acomiadar a l'equip de psicòlegs que hi havia a l'ajuntament amb l'argument que no entraven, textualment, «en el projecte polític del PP». Una d'aquestes persones acomiadades demandà a l'ajuntament i l'any 2000 se li va haver d'abonar, entre sou i indemnització, la quantitat de 9.146.246 pessetes (diuen que quan MAC va veure la quantitat, li entraren ganes de tornar-se'n arrere). I aquesta no ha sigut l'única demanda laboral que ha perdut i que els carletins hem hagut de pagar les indemnitzacions corresponents! Inclús pagàrem a una agència de detectius privats perquè fera el seguiment d'una treballadora (sempre he tingut la sospita que a alguns membres de l'oposició també ens vigilaren però com no tinc probes no ho puc afirmar, malgrat tot espere que algun dia la transparència aplegue a l'ajuntament i tenir accés a l'informe).

Malgrat tot, MAC ha dit, per curar-se en salut, que la seua situació no és equivalent a la d'aquells polítics incursos en presumptes delictes de corrupció econòmica i, en conseqüència, no entraria dins de la «línia roja» del President Fabra i veure's obligada a dimitir, cal dir que els delictes de prevaricació administrativa i contra la integritat moral no són delictes menors o menys importants que els relacionats amb els fons públics. Voler limitar els casos de corrupció únicament a aquells relacionats amb els fons públics és tindre una visió molt limitada, esbiaixada i distorsionadora de la realitat, ja que la corrupció relacionada amb els comportaments polítics contraris a l'ètica i a la moralitat pública són tan importants com els altres, ja que afecten greument al deteriorament del sistema democràtic.

Per últim, per què MAC necessita que els membres del grup popular municipal (que, per altra banda, tots li deuen el que són) facen un escrit d'adulació? Tan baixa té l'autoestima? Pareix mentida!

VICENT GISBERT  (Levante-EMV, 01/03/2015)    

   

http://www.levante-emv.com/ribera/2015/03/01/imputacio-greu/1232509.html

Arxivada la querella de l'alcaldessa María Ángeles Crespo contra Vicent Gisbert

Article de Vicent Gisbert publicat a Levante-EMV

Un atemptat a la llibertat d´expressió a Carlet

No sé si els carletins saben, i si no l'hi dic jo ara, que María A. Crespo (MAC) em presentà, el 12 de novembre de 2012, una querella pel delicte d'injúries i calumnies a conseqüència d'un article publicat en el Levante-EMV el 13 de novembre de 2011 amb el títol «El patrimoni de M. Ángeles Crespo». Article (o «escritet» com MAC els adjectiva despectivament) on simplement em limitava a transcriure les dades sobre els seus ingressos i béns que figuraven en la web del Senat, però sense fer cap judici de valor. El que si feia, era donar la meua opinió política (com molts altres) en el sentit que aquesta declaració que feien els senadors em pareixia insuficient (com la història posterior a demostrat, per exemple amb el «cas Monago»).

Aquest article va ser contestat per MAC ràpidament amb un «libelo», ja que no hi ha millor forma d'adjectivar-lo, on em titllava de vil mentidor, manipulador sense decència ni vergonya, d'estar obsessionat en la seua persona, de no respectar la dignitat i el bon nom de les persones, de no tindre ètica, en definitiva, d'haver atacat la seua honorabilitat i honestedat i anunciant (amenaçant) les corresponents accions judicials que les plasmà amb la querella, a què he fet referència per injúries greus amb publicitat.

Llegint la querella presentada, en primer lloc, hom treia la impressió que l'advocat redactor era un admirador de Josep Conrad, ja que l'exposició que feia de la meua acció se semblava molt a la de la novel·la «L'anarquista» d´aquest autor.

Això sí, afegia més «caldo» posant en «boca meua» circumstàncies que ni en la més quixotesca de les imaginacions figuraven en l'escrit com que «vierte expresiones lacerantes desvalorizadoras, y afrentosos (sic), con un especial ánimo tendente a escarnecer o vituperar a mi mandante, imputándole a la misma un enriquecimiento injusto y desorbitado, dando a entender la consecución del patrimonios de Dña. Maria-Ángeles Crespo Martínez a costa del erario público».

Per altra banda, abans de contar com ha acabat la història, sí voldria manifestar que, indubtablement, la querella presentada no sols és una manifestació del poc que a MAC li agrada que es parle d'ella si no és per a afalagar-la sinó que, sobretot, era un intent (i no el primer) de silenciar una veu que no li agrada, en altres paraules, un atemptat contra la llibertat d'expressió!

I com acabat la historia? De l'única forma que al meu entendre podia acabar, ja que l´acusació no tenia altre fonament que la ira i la imaginació de MAC, és a dir, amb «el sobreseimiento libre y, una vez firme, el archivo definitivo de las actuaciones», d'acord amb l'Auto de 20 de gener de 2014, ja que «no puede afirmarse que el autor actue con 'conocimiento de su falsedad o con temerario desprecio a la verdad', sino que se basa en datos publicados oficialmente. Por otra lado, no se utilizan expresiones o conceptos objetivamente menospreciantes e innecesarios, ni que excedan de la crítica y queden fuera del ámbito constitucionalment protegido de la libertad de expressión».

VICENT GISBERT (Levante-EMV, 08/02/15)        Un atemptat a la llibertat d'expressió a Carlet

La sobrecàrrega de casos pendents satura tres jutjats de Carlet

Tres dels quatre jutjats de Carlet superen l’índex de saturació que marca el Consell General del Poder Judicial, l’òrgan de govern dels jutges. Així ho constata l’últim informe del Servei d’Inspecció del CGPJ que detalla els òrgans judicials de tota Espanya que estan sobrecarregats de treball. El jutjat número 2 de Carlet és l’òrgan de primera instància amb més assumptes pendents, en termes absoluts, de tota la Ribera, amb un total de 1.497 casos en espera de resolució i amb un percentatge de litispendència 191%. 

En el cas de la sala 2 de Carlet i també de jutjat de primera instància i instrucció número 4 hi ha en l’actualitat més assumptes pendents de resoldre que la càrrega de treball que és capaç d’assumir. A Carlet, el Consell aplegà a prometre anys arrere el cinqué jutjat d’instrucció, encara que quedà sense obrir per la falta de recursos de la Generalitat. 

Font: Levante - Carlos Alós