Article de Vicent Gisbert publicat a Levante-EMV
Un atemptat a la llibertat
d´expressió a Carlet
No sé si els
carletins saben, i si no l'hi dic jo ara, que María A. Crespo (MAC) em
presentà, el 12 de novembre de 2012, una querella pel delicte d'injúries i
calumnies a conseqüència d'un article publicat en el Levante-EMV el 13 de
novembre de 2011 amb el títol «El patrimoni de M. Ángeles Crespo». Article (o «escritet» com MAC els
adjectiva despectivament) on simplement em limitava a transcriure les dades
sobre els seus ingressos i béns que figuraven en la web del Senat, però sense
fer cap judici de valor. El que si feia, era donar la meua opinió política (com
molts altres) en el sentit que aquesta declaració que feien els senadors em
pareixia insuficient (com la història posterior a demostrat, per exemple amb
el «cas Monago»).
Aquest article va ser contestat
per MAC ràpidament amb un «libelo», ja que no hi ha millor forma d'adjectivar-lo, on em titllava de vil mentidor, manipulador sense decència ni
vergonya, d'estar obsessionat en la seua persona, de no respectar la dignitat i
el bon nom de les persones, de no tindre ètica, en definitiva, d'haver atacat
la seua honorabilitat i honestedat i anunciant (amenaçant) les corresponents
accions judicials que les plasmà amb la querella, a què he fet referència per
injúries greus amb publicitat.
Llegint la querella presentada,
en primer lloc, hom treia la impressió que l'advocat redactor era un admirador
de Josep Conrad, ja que l'exposició que feia de la meua acció se semblava molt
a la de la novel·la «L'anarquista» d´aquest autor.
Això sí, afegia més «caldo»
posant en «boca meua» circumstàncies que ni en la més quixotesca de les
imaginacions figuraven en l'escrit com que «vierte expresiones lacerantes
desvalorizadoras, y afrentosos (sic), con un especial ánimo tendente a
escarnecer o vituperar a mi mandante, imputándole a la misma un enriquecimiento
injusto y desorbitado, dando a entender la consecución del patrimonios de Dña.
Maria-Ángeles Crespo Martínez a costa del erario público».
Per altra banda, abans de contar
com ha acabat la història, sí voldria manifestar que, indubtablement, la
querella presentada no sols és una manifestació del poc que a MAC li agrada que
es parle d'ella si no és per a afalagar-la sinó que, sobretot, era un intent (i
no el primer) de silenciar una veu que no li agrada, en altres paraules, un
atemptat contra la llibertat d'expressió!
I com acabat la historia? De
l'única forma que al meu entendre podia acabar, ja que l´acusació no tenia
altre fonament que la ira i la imaginació de MAC, és a dir, amb «el
sobreseimiento libre y, una vez firme, el archivo definitivo de las
actuaciones», d'acord amb l'Auto de 20 de gener de 2014, ja que «no puede
afirmarse que el autor actue con 'conocimiento de su falsedad o con temerario
desprecio a la verdad', sino que se basa en datos publicados oficialmente. Por
otra lado, no se utilizan expresiones o conceptos objetivamente menospreciantes
e innecesarios, ni que excedan de la crítica y queden fuera del ámbito
constitucionalment protegido de la libertad de expressión».
