Les compravendes immobiliàries s'incrementen a Carlet en un 50%

El mercat immobiliari comença a reactivar-se a Carlet

Segons les dades del Ministeri de la Vivenda del segon trimestre, el nombre de transaccions immobiliàries a Carlet ha sigut de 39, de les quals 18 d'habitatges nous i 21 de segon mà. 

En el primer mig any de 2015 hi ha hagut un total de 61 operacions, un 48,78% més que en el mateix període de l'any passat, en què hi va haver 41 transaccions immobiliàries. Per trimestres, en el segon de 2015 l'increment ha sigut important, ja que s'ha passat de les 18 de l'any passat a les 39 d'enguany.

Si ho comparem amb els anys anteriors, veiem com enguany s'ha arribat a les xifres de 2011, en què va haver 62 transaccions durant el mateix període. El 2012 i 2013  va haver 35 i 40 operacions de compravenda durant el primer mig any, sempre segons les fonts del Ministeri de la Vivenda.

Pel que fa a les dades de la província de València, l'increment durant els dos primers trimestres ha sigut del 15,91% respecte a 2014.




+

Druni prepara l'expansió per tota Espanya després de comprar Gilgo

L’empresa carletina Druni, especialitzada en perfumeria i cosmètica, segueix sense la seua expansió per tot el territori espanyol. Després de l’adquisició el mes de desembre del grup madrileny del mateix sector Gilgo, que suposà la incorporació de 43 nous establiments, la firma fundada a Carlet el 1987 per la família Casp es disposa esta setmana a inaugurar dos locals nous.

La xarxa de Druni aplegarà a 291 botigues quan este dijous s’inaugure un establiment a l’Eliana i divendres un altre a Madrid. El 2011, l’empresa carletina adquirí per 3,76 milions d’euros 17 botigues de Perfumerías Atalaya a Barcelona. Així doncs, la firma està present ja en huit autonomies: País Basc Castella la Manxa, Aragó, Andalusia, Catalunya, Múrcia i la Comunitat Valenciana.

La plantilla supera en l’actualitat les 1.200 persones. El 2013 va obtindre uns resultats de 5,94 milions, amb un augment del 20% respecte a l’exercici anterior. Les vendes arribaren als 156,7 milions. La companyia es dedica a la distribució de les principals marques del sector de la perfumeria, la cosmètica i el maquillatge, i una marca pròpia, DRN, la producció de la qual la contracta a proveïdors externs.

Font: Jordi Cuenca - Levante EMV 

Carlet perd més de 6.000 vehicles diaris des de l'inici de la crisi

El recompte de la Intensitat Mitjana Diària (IMD) de trànsit registrat en les carreteres que passen per Carlet i que són competència de la Generalitat tampoc percep signes de recuperació al tancament del 2014. La Conselleria d’Infraestructures acaba d’actualitzar les dades referides a l’últim any complet i els resultats són perfectament equiparables als cinc anys anteriors i assenyalen que el 2014 no ha sigut l’any de la recuperació, almenys pel que fa al trànsit.

Carlet perd sis mil vehicles

El pas de vehicles per Carlet ha tornat a descendir el 2014, segons les medicions realitzades per la Conselleria és el més baix de la sèrie dels últims cinc anys. L’any passat creuaren el nucli urbà de Carlet una mitjana de 10.651 vehicles enfront dels 12.832 del 2010. El 2007, segons les dades de la Generalitat, aplegaren a circular 16.500 vehicles diaris per Carlet. 

Font: C. Alós - Levante

Citma GVA - Conselleria d'Infraestructures

La telefonia provoca el 63% de les queixes de l'OMIC a Carlet

L'Oficina Municipal del Consumidor de Carlet (OMIC) ha tramitat 162 reclamacions d'usuaris de la ciutat durant l'any 2014. De totes elles, el 96’3 % han sigut ja resoltes i el 3,7 % es troben en tràmit. De les reclamacions tancades, 40 han sigut resoltes de forma favorable per al ciutadà.

Les reclamacions han sigut presentades per diversos motius com un preu abusiu (39,50 %), per una mala prestació del servei (19,75 %), per deficiència en la qualitat del producte (7,40 %), incompliment de condicions de venda (6,80 %), clàusules abusives (1,90 %), negatives a prestar el servici contractat (3,10 %), publicitat enganyosa (2,50 %) i incompliment de la garantia (3,10 %).

Quant al sector que més queixes rep continua sent el de la telefonia amb un 63,59%, seguit a molta distància per les empreses d'electricitat (8,64 %), d'assegurances (5,55 %)  i bancs i entitats financeres (3,70 %) i la resta de reclamacions es repartix entre empreses de venda a distància, serveis sanitaris, vivenda, gas, venda d'electrodomèstics, hostaleria i transport, entre altres.

Així mateix, en l'OMIC de Carlet també s'han realitzat consultes, fins a 52 al llarg de tot l'exercici 2014. Igual que les reclamacions, la gran majoria de les consultes han estat relacionades amb el sector de la telefonia. L'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor és un servei municipal d'atenció directa i gratuïta a través del qual tots els ciutadans de Carlet poden sol·licitar informació sobre els problemes que puguen afectar-los com a consumidors.

El paro augmenta a Carlet en el mes de gener en 269 persones

La desocupació comença 2015 amb un increment notable a Carlet, amb 1.472 parats, cosa que suposa un augment de 269 aturats  respecte al mes anterior. Actualment hi ha a Carlet 771 dones i 701 hòmens parats. Per sectors, hi ha 239 parats adscrits a l’agricultura, 216 a la indústria, 104 a la construcció, 777 al sector serveis i 136 sense cap adscripció. Pel que fa a trams d’edat, hi ha 182 parats menors de 25 anys, 751 parats en el tram d’edat d’entre 25 i 44 anys i 539 persones  parades que compten amb més de 44 anys. 

Cal destacar que l’increment és molt similar al que es va produir el mes de gener de 2014, en què els parats van augmentar en 268 persones.

Druni compra les perfumeries madrilenyes Gilgo

La cadena de perfumeries Druni ha adquirit la madrilenya del mateix sector Gilgo, que compta amb 208 treballadors en plantilla (184 empleats en la seua xarxa de botigues, 15 persones en el magatzem, 8 en els serveis centrals i una en adreça).

No han transcendit les xifres de l'operació, però tot apunta a la venda de la totalitat de les accions per part de la família propietària i fundadora de la signatura el 1986, Eusebio Gil; la seua esposa, Isabel Gómez i els seus tres fills.

Segons dades del Registre Mercantil, la xicoteta cadena de perfumeries madrilenya acumula tres exercicis seguits amb unes vendes constants i s'apunta un import net de xifra de negocis entorn de 25 milions d'euros. En concret, el 2011 va facturar 25,2 milions; 24,8 milions en 2012, i idèntica xifra el 2013. Encara que respecte al seu beneficis, cal assenyalar que s'han vist reduïts pràcticament a la meitat entre el 2012 i el 2013, passant de 129.000 euros a 59.000 euros.

No és la primera operació d'aquest tipus que realitza la cadena carletina, fa uns anys ja va dur a terme l'adquisició de noves botigues per a continuar el seu desplegament comercial per tot l’estat. El 2011 va adquirir les 15 botigues a Barcelona de Perfumeries Talaia per 3,76 milions d'euros.

Druni està sobrepassant amb bons resultats la crisi. L'empresa de la família Casp va tancar l’any 2013 amb uns beneficis nets de 5,95 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment del 25% respecte a l'exercici anterior.

El preu de la vivenda de segona mà cau 4 voltes més a Carlet que en el conjunt de la Comunitat Valenciana

El preu de l'habitatge de segona mà a la Comunitat Valenciana ha experimentat un descens d'un -3,9% en el segon trimestre de l'any i se situa en 1.305 € / m2 al juny, segons les dades de l'Informe “L'habitatge en el segon trimestre de 2014”, elaborat pel portal immobiliari fotocasa.es i l'escola de negocis IESE. Aquest valor es troba un -21,2% per davall de la mitjana espanyola, que al juny se situa en 1.656 € / m2. Segons aquest estudi, Carlet multiplica per 4 la baixada de la Comunitat Valenciana, i baixa un 16% el seu preu en el segon trimestre. Carlet es converteix així en el municipi valencià on més ha baixat de tots els analitzats.

"Encara que el descens és més gran en termes trimestrals, és evident que la caiguda dels preus de l'habitatge s'està frenant a passos de gegant. Si fa un any retrocedien a un ritme interanual de gairebé el 12%, avui ho fan a la meitat (6%) i per primera vegada en 30 mesos cap comunitat autònoma registra descensos de dos dígits. Això s'explicaria per la resistència dels propietaris a baixar més els preus davant la confiança que el pitjor ha passat i que la recuperació econòmica a què apunten algunes dades és a prop", explica Beatriz Toribio, responsable d'Estudis de fotocasa.es, en un comunicat.

Les baixades de preus encara no han acabat

    "Això no vol dir que l'ajust haja acabat. Els preus seguiran baixant, però cada vegada menys i la seva evolució no serà igual en tot el territori nacional. De fet, estem veient que certs barris de grans ciutats ja registren pujades, mentre que en algunes regions els descensos continuen sent importants ", afegeix Toribio.

    Pel que fa al rànquing de CC.AA. amb el preu mitjà de l'habitatge més baix al juny, la Comunitat Valenciana ocupa la quarta posició, és a dir, tan sols hi ha tres comunitats on el preu de venda és més barat: Múrcia, Extremadura i Castella-la Manxa.

    A la part alta de la taula es troben el País Basc, Madrid i Catalunya amb preus que oscil · len entre els 2.927 € / m2 en el cas del País Basc i els 1.987 € / m2 en el cas de Catalunya. La Comunitat Valenciana va registrar el seu màxim històric en el preu mitjà de l'habitatge de segona mà a l'abril de 2007, data en què va ser de 2.430 € / m2. Des d’aleshores ha acumulat un descens d'un -46,3%.

    En el segon trimestre de l'any, totes les províncies valencianes registren baixades en els preus de l'habitatge de segona mà. La més pronunciada és la de Castelló, que cau un -4,9%, fins a aconseguir un preu mitjà de 1.162 € / m2, A la banda oposada, València, amb un preu mitjà de 1.334 € / m2, és la província valenciana amb el descens menys pronunciat: 1 -3,3%.

Carlet és la ciutat on més baixa el preu dels municipis analitzats

    L'estudi reflecteix, d'altra banda, que el preu de l'habitatge puja al segon trimestre del 2014 en cinc dels 67 municipis analitzats per fotocasa.es. Destaca la població de Burjassot, que registra un ascens del 8,1%, seguit d'Orpesa (1,6%), Puçol (1,5%), Almassora (1,3%) i Dénia (0,5% ). Per contra, les caigudes més pronunciades les experimenten els municipis de Carlet i Llíria, en registrar descensos del -16% i del -13,6%, respectivament.

(Europa Press)

La cooperativa obté cada vegada més ingressos amb la venda de combustible

El subministrament de combustible s’ha convertit en una de les més importants vies de negoci de les cooperatives agrícoles de la nostra comarca. Les dades facilitades divendres durant l’assemblea general de la cooperativa de segon grau Coarval celebrada a Carlet demostra l’impacte que la venda de combustible té ja sobre els resultats.

Així mateix, les cooperatives a les quals subministra Coarbal Carburantes dispensaren 70 milions d’euros el 2013 en combustibles una xifra que supera en un 20% a la registrada fa cinc anys i que a pesar de la crisi ha augmentat de forma gradual. De cada 100 euros de negoci en Coarval 70 procedeixen del combustible, 02 de la telefonia mòbil, 2,1 del material de reg, 11,5 dels fertilitzants i uns altres 11 de la comercialització de fitosanitaris i els altres 10 d’alimentació, ferreteria, drogueries i plantes.

La carretera de Carlet registra el nivell més baix de desplaçaments des de la crisi.

El transport per carretera és un indicador d’activitat que permet polsar la situació real de l’economia. Amb una taxa molt alta de desocupació, els sous retallats i el crèdit bloquejat, el transport per carretera registrà a Carlet la pitjor dada des que començà la crisi.

Les dades d’aforament en carreteres oferides per la Conselleria d’Infraestructures, que inclouen dades de l’últim lustre assenyalen una caiguda propera al 10% anual.

Intesitat mitjana diària

Punt d’inici de medició l’Alcúdia – Punt final de medició CV-524 (Carlet)

2009: 14.022 - 2013: 11.317. Diferència: 2.705 

Punt d’inici de medició CV-524 (Carlet) – Punt final de medició CV-5200 (Catadau)

2009: 5.105 - 2013: 4.283. Diferència: 822

Font: Conselleria d'Infraestructures i Levante - EMV

Subhasten la nau de l’empresa que proveïa de decorats a Canal 9 i les Arts

El jutjat Mercantil número 3 de València ha dictat providència en la tramitació del concurs de creditors de l’empresa Odeón Decorados SL. Segons la documentació judicial s’ha obert la fase de venda directa dels béns.

Una de les propietats en venda és la nau situada al parc industrial Ciutat de Carlet S-4 amb un valor de liquidació d’1,4 milions d’euros, un bé immoble que, segons anuncia el jutjat, es ven lliure de càrrecs. Odeón Decorados es convertí fa uns anys en una empresa capdavantera en la construcció d’escenografies per al Palau de les Arts, amb produccions per al Liceu, el Real, Canal 9 o el teatre de la Zarzuela, que arribaren a figurar habitualment entre els seus clients, també realitzaren treballs per a TV3, Terra Mítica, Port Aventura o el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat.

No obstant això, l’enfonsament de la televisió autonòmica i la crisi dels grans esdeveniments i del món de l’espectacle acabaren per emportar-se també per davant l’empresa de Carlet. Amb una trajectòria de més de dos dècades, els decorats de les grans sèries de la Televisió Valenciana eixiren d’aquesta nau, que ocupa uns 3.000 metres quadrats. 

C. Alós - Levante EMV

L'Ajuntament de Carlet ha apujat un 30% els impostos des del 2008

Segons les dades de la liquidació de pressupostos municipals de 2012, la crisi només ha servit, de moment, perquè els ajuntaments augmenten la pressió fiscal als habitants. A Carlet, durant el 2008, la pressió fiscal se situà en els 348,22€ per habitant, mentre que el 2012 augmentà fins als 453,9€, açò suposà un increment de 105,7€, un 30,3% més que fa quatre anys. D'aquesta manera, el de Carlet es converteix en el quart ajuntament de la Ribera on més han apujat els impostos durant la crisi. 

Font: Ministeri d’Hisenda. Liquidació de pressupostos de 2008 i 2012.

Anitin, interproveïdor de Mercadona, eleva la seua facturació a 58 milions d'euros

Mercadona segueix sent el combustible perfecte per als forns d’Anitin Panes Especiales S.L. L’interproveïdor dels supermercats de Juan Roig va tornar a incrementar la seua facturació en 2013 fins aconseguir la xifra de 57,8 milions d'euros. L’augment és, aproximadament, d'un 3,5 per cent, segons informa la pròpia mercantil.

L'empresa de Carlet, que elabora els seus productes en quatre plantes de fabricació d'un total de 40.000 metres quadrats i té en plantilla a 560 treballadors, ha incrementat la seua producció un 18,2% en l'últim any. De les 23.860 tones que va generar el 2012, va passar a produir-ne 28.200 el 2013, un increment que també ha repercutit en els beneficis de la firma, que van ser de 4,4 milions d'euros l'any passat, un 2,3% millors que els de 2012, tal com detalla la companyia.

Ara, al capdavant d’Anitín Panes Especiales queda Agustín Blay, fundador de la companyia. L'eixida de Juan Blay respon «a les noves inquietuds de l'empresari, que ha decidit bolcar-se en el desenvolupament d'un nou projecte empresarial independent de caràcter internacional, dedicat a la fabricació i exportació de productes de panificació seca». 

Exposició l'Or dels Valencians

De l'11 al 14 de febrer tindrà lloc a la Casa de la Cultura de Carlet l’exposició itinerant l’or dels valencians. L’exposició estarà oberta al públic des de les 10.00h fins a les 13.00h i de les 17.00 a les 20.00. La inauguració tindrà lloc el dia 11 a les 19.45h a càrrec d’Alfons Sánchez, membre de l’associació l’Ullal Cultural i autor de l’obra. En finalitzar l’acte se servirà un vi d’honor per als assistents.  

D'altra banda, el divendres 14 i a tall de cloenda hi haurà una taula redona amb la participació de distints representants polítics així com d’experts en matèria econòmica com és el cas de Vicent Cucarella; membre de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques i de la comissió d'experts designat per les Corts Valencianes en la matèria. L’acte serà presentat i moderat per Josep Solà, secretari d’organització d’Esquerra Republicana Carlet i president de l’associació ciutadana Som Carlet.

Aplega la "guerra del pa" a Carlet

Fa un any, l’obrador José Navarro del municipi valencià de Quart de Poblet revolucionà el mercat del forn i la reposteria amb el llançament d’una barra per només 20 cèntims. L’empresa ha seguit amb l’estratègia d’elaboració artesana de productes a preus baixos a través d’un màrqueting semblant al de les grans superfícies. Fa només uns dies a obert una nova botiga a Carlet (C/Enginyer Balaguer 103) i, en els pròxims mesos, ho farà també en altres municipis de la província de València i d’Alacant.

Navarro convulsionà després de l’estiu de l’any passat el mercat de la farina en distribuir 50.000 barres diàries a 20 cèntims. El sistema de franquícies amb botigues pròximes a grans superfícies o cadenes de supermercats, com Mercadona (com en el cas de Carlet que es troba a només uns metres), és el ‘leit motiv’ de l’obrador de Navarro, el mateix que aplica el producte que fabrica i ven: una barra artesana a 20 cèntims d’euro. Des de fa unes setmanes ofereix una altra barra encara més barata, a 15 cèntims, tot i que és més menuda. Este pla d’expansió del forner ‘low cost’ inclou l’obertura indeterminada de botigues en franquícia (ja en té 15 amb la de Carlet) i contractar fins a 300 persones de forma directa i indirecta.

El sector segueix patint la convulsió d’aquest nou operador ‘majorista’ i d'altres factors vinculats a la caiguda del consum de pa (fa tres dècades es consumien 134 quilos per persona/any i ara només 36). Aquesta ‘revolució del pa’, com diu l’eslògan de la franquícia, suposarà un gran colp per al gremi de forners, que ja va veure minvades les seues vendes quan els supermercats començaren a oferir pa a un preu molt més baix que els despatxos de pa. Això sí, la qualitat entre el pa d’aquests obradors industrials a la dels nostres forns tradicionals no té res a veure. En la butxaca dels consumidors està; o barat o qualitat.

Carlet encapçala el llistat de pobles on més augmenta el preu de la vivenda de segona mà

Carlet encapçala el llistat de municipis de la província de València on més ha augmentat el preu de l’habitatge de segona mà durant el novembre (7,9%), segons un informe publicat pel portal immobiliari infocasa.es, que xifra en 1.052€/m2 el preu mitjà de la vivenda en la nostra localitat. Casualment, l’informe relatiu al tercer trimestre el preu de la vivenda s’havia afonat  un 14% en l’últim any. 

Article complet en el Levante - EMV 7-12-13 

Carlet pateix el pitjor increment d'IBI urbana amb màxims històrics

Bloc-Compromís denuncia que el PP encareix el rebut de l’IBI urbana a Carlet fins a màxims històrics

Si el PP de Carlet es nega a una nova valoració cadastral més justa, Compromís la demanarà directament a la Direcció General del Cadastre

Durant els últims  dies la ciutadania de Carlet està rebent les notificacions per fer front a l’IMPOST DE BENS IMMOBLES (IBI), amb un increment extraordinàriament elevat. Aquesta pujada és deguda a l’increment del valor dels immobles provocada per una revisió cadastral de l’any 2008, que comporta l’increment gradual del valor els 10 anys següents. Justament quan  més baixos estan els valors reals dels immobles, el PP augmenta els rebuts d’IBI a xifres d’autèntic rècord.

Segons la portaveu de Compromís, Maria Josep Ortega “Ens trobem en el  quart any que  patim les conseqüències d’una revisió cadastral injusta, que el PP es va negar a paralitzar a Carlet quan ho vam demanar, pel seu afany recaptatori. Ara ens trobem pagant un IBI unflat i injust d’uns immobles que han baixat més d’un 30% el seu valor i en els pitjors moments econòmics de crisi que estan patint-se.” 

L’any 2008 Bloc-Compromís ja va demanar la paralització de la revisió cadastral per trobar-nos en plena bombolla immobiliària, tal i com van fer altres municipis també governats pel PP, com ara el de València. Ortega ha manifestat que “El PP es va oposar a la petició així com també s’ha oposat a aplicar el tipus mínim obligatori de gravamen que és del 0,4%, molt lluny del  0,67 % que està aplicant actualment”.

Compromís demanarà l’aplicació del gravamen mínim legal, és a dir del 0,4 %, fins que la Direcció General del Cadastre faça una nova valoració col·lectiva de caràcter general o revisió cadastral a Carlet. Segons Ortega "cinc anys després d’estar patint una revisió cadastral injusta i emparats per la Llei del Cadastre, anem a exigir una  revisió dels valors cadastrals del municipi per reduir la quota tributària de l’IBI. És per això que presentarem una moció demanant obrir un procediment de valoració col·lectiva de caràcter general dels béns immobles del terme municipal de Carlet, aprovant una nova ponència de valors cadastrals conforme amb la situació actual del mercat immobiliari.”

Ortega ha afegit que “Si el PP vota en contra, des de  Compromís ens comprometem a fer la sol·licitud a la Direcció General del Cadastre perquè actue d’ofici i acabar amb  la injustícia que han provocat en el  nostre poble”.

El Pla General de Carlet aplega al Tribunal Suprem

El Pla General de Carlet ha acabat, juntament amb un centenar més, en els tribunals per incomplir la normativa d'aigües que obliga a comptar amb un informe favorable de disponibilitat d'aigua de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), segons admet la Conselleria de Presidència a una bateria de preguntes presentada per l'oposició.

Les xifres de la Presidència són demolidores ja que revelen que, només per incomplir la normativa d'aigua, el 39,4% dels PAI sense l'informe preceptiu de la confederació han acabat recorreguts per la Delegació del Govern (la CHJ depén del Ministeri de Medi Ambient) davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) i, en alguns casos davant el Tribunal Suprem.

Levante - EMV | Laura Ballester

Crespo es posa un sou de 40.698 euros

L'alcaldessa de Carlet, María Ángeles Crespo, assumirà en els pròxims dies la retribució que fins ara percebia el regidor Pascual Casp, un dels tres edils alliberats de l'equip de govern, que ahir mateix va presentar la seua renúncia a cobrar la dedicació.

Crespo era l'única alcaldessa dels municipis més poblats de la comarca que no percebia una retribució pel seu treball, des que va abandonar l'escó en el Senat després de les eleccions de novembre de 2011. Segons van assenyalar ahir des de l'equip de govern, la renúncia de Pascual Casp, qui torna al seu anterior lloc de treball després d'una excedència per a dedicar-se a la labor pública, ha sigut voluntària.

Amb la marxa de Casp, que compleix 64 anys, i que es farà efectiva el pròxim 15 de maig segons ha sabut el diari Levante EMV, el nombre de regidors alliberats en l'ajuntament es reduïa a dos. Però no hi haurà estalvi perquè eixe mateix sou, de 40.698 euros bruts a l'any, passarà a cobrar-ho l'alcaldessa, segons l'acord que aprovarà la pròxima sessió plenària de la corporació.

Carlos Alós - Levante EMV

L'esclafit de la bombolla immobiliària deixa a Carlet més de 1.200 vivendes buides

Les dades del Cens d'Habitatge, publicades per l'Institut Nacional d'Estadística, recullen que, a 1 de novembre de 2011, hi havia a Carlet 5.788 vivendes principals i 1.211 buides (20%).

Un aspecte a destacar és que bona part dels habitatges buits s'ubica en edificis construïts en els últims 10 anys, en ple boom de la construcció i que precedí a l'esclafit de la bombolla immobiliària fa ara cinc anys. Molts d'estos pisos són ara propietat dels promotors, majoritàriament bancs i caixes.

Resum de les dades de l’INE sobre Carlet:

- Total d’edificis 2.855 edificis

- Total d’immobles 7.095

- Vivendes buides: 1.212

- Immobles amb estat bo: 6.247

- Immobles amb estat ‘deficient’: 231

- Immobles amb estat ‘dolent’: 25

- Immobles amb estat ‘roïnós’:

- Total vivendes principals 5.788

- Total vivendes no principals: 1305

Compromís Carlet proposa distintes bonificacions per a l'IBI

El Grup Municipal Bloc-Compromís ha proposat al Ple de l’Ajuntament la creació d’una línia de subvencions per donar cobertura a les famílies en situació de desocupació i d’emergència social, de manera que les agrupacions familiars amb tots els membres en situació de desocupació i d’emergència social, degudament acreditada pels serveis socials, tinguen  dret a una subvenció sobre la quota líquida de l’IBI corresponent al domicili habitual del 75%. En els casos en què dins de la família convisquen un o més membres amb alguna discapacitat, la bonificació proposada serà del 90%. Esta subvenció es tramitarà segons les bases acordades i d’acord amb la informació facilitada pel departament de Serveis Socials.

La portaveu de Compromís, Maria Josep Ortega, ha manifestat que “a Carlet estem patint les conseqüències d’una revisió cadastral en un moment de bombolla immobiliària que ha suposat l’increment dels valors cadastrals molt per damunt dels valors reals dels immobles. Açò s’agreuja per la greu situació econòmica que estan patint els nostres veïns i veïnes, amb més de 1600 persones desocupades, molt sovint tots els membres de la unitat familiar en edat laboral”. Ortega considera que “hi ha suficients motius a la nostra ciutat perquè l’Ajuntament bonifique aquelles famílies en situació d’emergència social, per a les quals es fa enormement difícil, si no impossible, el pagament íntegre de l’IBI”.

Compromís proposa també poder fraccionar tots els rebuts

Un gran nombre de desocupats no cobren cap prestació i altres han de sobreviure amb ajudes de menys de 400 €, i en alguns casos  gràcies a la caritat. Esta situació s’agreuja quan deixen de tindre dret a les ajudes i subvencions per tindre un deute pendent amb l’administració segons la Llei de subvencions.

Enguany, segons la liquidació del pressupost, ha augmentat considerablement el percentatge d’impagats. La greu situació econòmica patida per les famílies fa que  els resulte impossible o molt complicat el pagament de rebuts, encara que siguen de menys de 300 €.

L’Ordenança municipal reguladora de l’ajornament i fraccionament de deutes tributaris i altres, hui en vigor, contempla en l’article 3.5 que :

“No serán objecte d’ajornament o fraccionament.

a) els deutes d’import inferior a 300 euros.

b) els deutes per sancions de tràfic.

c) els deutes que hagen estat objecte d’ajornament o fraccionament.”

Això impedeix que es puga fraccionar el pagament de rebuts de menys de 300 €. Compromís ha proposat que es canvie l’odenança fiscal per possibilitar el fraccionament també de quantitas inferiors.

Maria Josep Ortega ha declarat que “des de l’ajuntament, institució més propera al ciutadà, no hem de girar la cara a la realitat i hem d’estar al costat dels veïns i les veïnes, facilitant-los en la mesura del possible el pagament dels impostos municipals. Per això demanem a l’equip de govern que siga sensible a la gravíssima situació de moltes famílies i accepte la proposta que presentem”.