Carlet compta actualment amb 15.335 habitants

Acaben de fer-se públiques les dades oficials sobre els padrons municipals de les poblacions valencianes. A Carlet, segons s’extrau d’aquest document, la població actual és de 15.335 persones, amb un percentatge d'estrangers  del 10,45%  (1.602). El país de procedència amb major nombre de residents és Romania, seguit del Marroc, sent aquests dos països els majoritaris en nombre d'habitants forans; molt lluny dels búlgars, equatorians o xinesos. 

CARLET

Població: 15.335 habitants

Estrangers: 1.602 (10,45%)

Romania: 840

Marroc: 405

Bulgària: 41

Equador: 38

Xina: 26

Colòmbia: 23

Paquistan: 9

Itàlia: 8

Regne Unit: 6

Bolívia 4

Antonio Martínez: "Visc amb tres euros al dia"

Antonio Martínez viu a la residència de Carlet, que depén de la Generalitat. “Pensàvem que era una innocentada, però no. Venia per correu certificat i amb una capçalera de la Conselleria”, indicà. Com ell, les vora 400 persones majors que viuen en aquest centre, el més gran d’Espanya, desconeixien que a partir del dia 1 de gener hauran de pagar la residència 14 voltes, i no 12 com fins ara.

“No sabíem res d’açò, ens quedàrem descol·locats, menut disgust ens han donat”, assenyala. “Em deixen amb tres euros al dia; si em prenc dos cafés, ja se’m desajusta l’economia de tota la setmana”, lamenta resignat. 

En aquest sentit, indicà que aquest copagament, a banda d’incrementar les mensualitats a 14, també es queda amb més percentatge de la seua pensió. A ell li queden eixos tres euros diaris. “Si necessite realitzar alguna despesa extra, com tallar-me el monyo o comprar-me roba interior, per exemple, ¿com ho faig? Amb menys de 100 euros al mes és impossible”, critica aquest jubilat, que no rep ajudes de dependència ni de cap altre tipus. “Hi ha altres residents que tenen pensions més baixes. ¿Com ho pagaran? ¿On aniran si no poden pagar-ho?”.

M. Bonillo - Diario Información 

Contaminació electromagnètica

Secció: Escriptors Carletins 

Vanessa Mendoza és una jove de Carlet apassionada de l’ecologia, la salut i la societat,  que s’ha iniciat fa ben poc en l'escriptura. Vanessa ha volgut manifestar-nos la seua “satisfacció en poder vore publicat este article i que puga ser d’interés general per als ciutadans de Carlet”.  Mendoza ha volgut agrair l’ajuda de les associacions i col·lecius que apareixen en la bibliografia i anima a visitar els seus llocs web. “També done les gràcies d’una manera especial la col·laboració de la PECCEM (Plataforma Estatal Contra la Contaminacio Electromagnètica), l’Associació Oikos Ambiental de Mataró, la col·laboració d’Alfredo Suárez Sánchez (Fundación Vivosano) i la de José Manuel López Menchero Gonzàlez (Geobiòleg)” ha afegit l’autora. 

Vanessa Mendoza Castillo:

Què és la contaminació electromagnètica?

Article enviat a noticiescarlet@gmail.com

Contaminació a zones sensibles de les poblacions
Centre escolar J. Vte Mora de Carlet i Parc Infantil 

Alguns aparells aparentment inofensius com ara els anomenats vigilanadons poden emetre radiacions perilloses. Les ones emeses a través de la tecnologia sense cable o la denominada contaminació electromagnètica, poden afectar el desenvolupament dels xiquets ja que per a la mateixa radiació, l'absorció en un xiquet és el doble que en un adult [1]; per tant “hauríem de demanar responsabilitats a qui està permetent la comercialització d’aparells que poden afectar el desenvolupament dels nostres fills” [1]. 

Ens alarmem amb les antenes de telefonia, però a hores d’ara no tenim precaució amb el wifi. Segons l’agència Europea de Medi ambient “aquestes radiacions poden causar des de dolors d’oïda, mal de cap o insomni, fins a danys al sistema immunològic i malalties tan perilloses i greus com càncer o alzeimer” [2].

Davant la presió exercida per la població afectada, cada vegada son més les localitats les que els diversos grups polítics organitzen xerrades informatives i prenen mesures al respecte; algunes localitats podrien estar incurrint en un possible incumpliment a diferents aspectes de la Llei 33/2011 General de Salut Pública. Alguns dels avantatges aconseguits fins ara són les adhesions del parlament Basc i de l’Ajuntament de Donostia (S. Sebastià) a la resol·lució 1815 del Consell d’Europa. És ben conegut l’augment de l'índex de càncer que afecta la població, a l’Estat Espanyol hi ha un número important de clusters [3] (zones en concret on la incidencia de càncer es significativament superior que a la resta del territori), zones que “casualment” estan situades aprop de fonts 
emisores de contaminació electromagnètica.

“A fi de protegir el medi, els estats haurien de recórrer al principi 
de precaució davant danys
d’amenaces greus e irreversibles”
(Dra. Magda Havas, catedràtica
Universitat de Trent, 2009).

Per tant és necesari que les administracions prenguen cartes en el asunt i mostren sensibilitat respecte a aquesta problemàtica, i siguen referent de bones practiques per als seus ciutadans; com eixí ho demanen veïns de diferents punts d’Espanya; com ara a Rota (Cadis), localitat que està patint una greu epidèmia de càncer. Les recomanacions sobre nivells màxims d’exposició varien segons el país de què parlem, i Espanya és un dels països més permissibles, probablement pel binomi política-corrupció que huí en dia no escapa a ningú. Haurien d’investigar-se quines son les causes determinants davant la falta de protecció de la salud pública, i si l’extensa corrupció que afecta el nostre estat té alguna conexió amb la inacció dels organismes e institucions teóricament encarregades de ficar en marxa les mides de precaució solicitades amb caracter urgent desde Europa. A nivel autonòmic i local, podem acollir-nos, mitjançant ordenances municipals, a diferents recomanacions europes com la 1815 i restringir l’ús d’aquestes tecnologies o inclús regular els límits d’exposició aprobats a l’obsolet RD 1066/2011.

L’informe Bioinitiative [3] fica de manifest l’ineficacia dels actuals llímits de radiació electromagnètica, i al igual que el Parlament Europeu, insta a la revisió dels citats llímits [4] .Les operadores financen la majoria d’estudis sobre telefonia mòbil, per tant cal esperar que aquests resultats els siguen ben favorables. La publicitat que fan és agressiva, no ens informa adequadament, i malauradament es fan servir de menors a les seues campanyes. Així i tot existeixen milers d’estudis científics que consideren que hi ha suficient evidència per aplicar el principi de precaució. S’ha de tindre en compte que a altres països com ara Alemanya, Regne Unit o França estan desmantellant el sistema wifi i abancen amb el cablejat en determinats recintes públics (escoles, biblioteques...).

Dr. Anthony B. Miller MD FRCP, professor emèrit de la Dalla Lana School of Public Health de la Universidad de Toronto): “La meua conclusió és que una classificació més apropiada per als camps de radiofreqüencia seria la classe 2A, un cancerigen probable”.

La instal·lació de fibra òptica és una bona solució ja que és una inversió per a la salut, assegura la connexió i tecnològicament millora la recepció del senyal. Un bon exemple d’obtindre internet de manera sostenible i segura per a la nostra salut la tenim a la població veïna de l’Alcúdia. El sistema wifi podría estar vulnerant els drets més elementals, como el tenir un ambient saludable o el dret a la inviolabilitat del nostre domicili, ja que aquesta radiació traspassa parets i entra en vivendes on no és desitjada.

Comparativament amb el tabac, no es pot justificar sotmetre’ns a una irradiació massiva i continuada (24 h.) per a beneficiar a cap operadora. Tant perillós es aquest sistema com ho són els telèfons mòbils o els telèfons sense cable (DEC). Cal tindre en compte que emeten encara que no s’utilitzen. Si tenim l’opció és convenient apagar l’aparell quan no se n’estiga fent us. A l’igual que ens recorden a les campanyes solars, els efectes secundaris provocats per contaminació electromagnètica són acumulatius i per tant les indesitjades malalties apareixen pel transcurs del temps. A les nostres mans està reivindicar la nostra salut. Podem fer-ho des del col·legi (AMPA), des del treball (Comité d’empresa), des del nostre barri, associacions... És irresponsable introduir la radiació de microones  wifi [5] a llocs on xiquets passen hores diàriament: vivenda, escoles [6], parcs infantils, establiments, comerços, espais d’esbarjo, etc.

Les administracions haurien de minimitzar aquesta problemàtica i informar com cal a la ciutadania, fent ús dels mitjans informatius al seu abast. Tenim dret a un espai sense contaminació. Per tant, són necessàries campanyes d’informació pública; al mateix temps que és imprescindible que cada ciutatà s’informe dins les seues possiblititats. Encara que és responsabilitat política, nombroses associacions al voltant de tot el món treballen per informar i conscienciar els ciutadans sobre aquesta problemàtica.

Bibliografia:

“Escuela sin wifi”:
www.escuelasinwifi.org/

PECCEM (Plataforma estatal contra la contaminació electromagnètica): www.peccem.org/

Ecologistas en Acción: www.ecologistasenaccion.org/article11597.html

AVAATE: Asociación Vallisoletana de Afectados por las Antenas de Telecomunicaciones: www.avaate.org/

Paiporta sin antenas: paiportasinantenas.blogspot.com.es/

Associació Oikos ambiental de Mataró:
oikos-associacio.entitats.mataro.cat/com.es/

(1) (A nivell de sistema nerviós central) / Agencia de Protecció Sanitària del Regne Unit (HPA).

(2) William Stewart, president de l’agencia de protecció de la salut del Regne Unit - 2005.

(3) Informe Bioinitiative 2012 al que es recullen les probes científiques dels efectes de la radiació electromagnètica sobre la salud humana, fonamentat en la revisió de 3.800 estudis científics i document d’indiscutible referència pel que ha manifestat un gran interès el Parlament Europeu; sent el més complet que s’ha efectuat fins el moment. Es va publicar en 2007 amb la següent conclusió: “Els límits públics d’exposició no son adequats. Fins que no sapiem si hi ha un límit mínim baix el que no hi hagen efectes biològics ni perjudicis per a la salut, no pareix sensat, des de un punt de vista de la salut pública continuar desplegant noves tecnologies que incrementen l’exposició”. L’informe Bioinitiative va ser revisat en 2012, afegint l’anàlisi de 1.800 nous estudis i aplegant a unes conclusions similars a les aconseguides en 2007. “Cinc anys després del primer informe, existeix molta més evidencia de riscos per a la salud que afecten a milers de milions de persones a tot el món”.

(4) Punt 22 de l‘Informe sobre la revisió intermitja del Pla d’Acció Europeu sobre Mig Ambient i Salut 2004-2010. També punts 1 i 2 de la Resolució del Parlament Europeu sobre les consideracions sanitàries relacionades amb els camps electromagnètics.

(5) Aquestes radiacions estan classificades al comunicat del IARC Agencia Internacional de investigació del Càncer, depenent de l’OMS, com a possibles cancerígenes humanes, categoria 2B i proposades per a ser catalogades com a 2A (probables carcerígenes), i últim escaló abans de la categoria cancerigen reconegut (amiant, tabac).

(6) Resolució 1815 del Consell d’Europa, del 27 de maig de 2011, en el que l’Asamblea Parlamentaria del Consell d’Europa va dictar, entre altres, las següents recomanacions que afecten a la presencia de WIFI als coŀlegis: “Adoptar totes les mides raonables per a reduir l’exposició als camps electromagnètics, especialment a les radiofreqüències emeses pels telèfons mòbils, i en especial l’exposició dels xiquets i jòvens que al parèixer corren un major risc de tumors al cap”. “Desenvolupar als distints ministeris (educació, mig ambient i sanitat) campanyes d’informació específiques dirigides al professorat, les mares i pares, i els xiquets per a advertir-los dels riscos específics d’un us precoç, indiscriminat i prolongat dels telèfons mòbils i d’altres dispositius que emeten microones”, “Donar preferència per als xiquets en general i en especial als centres d’ensenyança i a les aules a les connexions a internet por cable,  i regular estrictament l’us dels telèfons mòbils per part dels xiquets al recinte escolar”.

Notícies Carlet no corregeix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/a. Podeu enviar-nos els vostres articles, notícies i comentaris al correu noticiescarlet@gmail.com

Una família de Carlet denuncia un possible cas de "xiquets furtats".

Ni en el Registre Civil com a nascuts ni com a fetus abortius, ni en els llibres d'enterraments del Cementeri General de València, ni en l'hospital La Fe..., res. No hi ha rastre dels bessons Juan i José que van nàixer en l'hospital públic valencià ara fa 38 anys (el 28 d'abril de 1973). La mare, Manuela Sáez Cuesta, veïna de Carlet, tenia 19 anys quan els va tindre, després de trencar aigües en el sext mes de gestació. 


"Els vaig vore vius, eren morenets i tenien la mateixa cara i el mateix monyo rull que el meu home de xicotet, el metge em va dir que els xiquets eren més grans del normal, se’ls van endur a la incubadora i mai més vam tornar a vore'ls", va declarar Manuela a Levante-EMV, després d'atestar davant la Fiscal de Menors de València arrel de la denúncia presentada fa un mes per robatori de nounats en La Fe i falsedat documental, ja que en la partida de naixement i en el certificat de defunció no apareix la signatura de cap metge.

"L'espai està ratllat amb una creu", precisa María, la xicoteta de les tres filles del matrimoni, que va ser qui els va animar a denunciar-ho. La desaparició dels bessons de Manuela i Juan és un dels cinc casos de "xiquets robats" en La Fe que investiga la Fiscalia de Menors de València.
"Des de sempre he tingut el pressentiment que estan vius", va ressaltar la mare.

El pare, Juan Fernández Más, va referir que al ratet d’emportar-se els bessons a la incubadora, "va aparèixer un capellà que va dir que anaven a batejar-los per si es morien i al poc temps ens van dir que havien mort".
"La meua dona va dir que volia vore'ls perquè els havia vist vius però no va haver manera, solament ens deien que s'havien mort però no ens van deixar veure'ls ni emportar-nos-els a casa, no va ser possible per molt que ho intentàrem", va afegir Juan. 


Manuela, que sabia que estava embarassada de dos xiquets perquè els sentia en el seu ventre, va caure en una depressió profunda. "Ho vaig passar molt malament i ara de pensar que poden estar vius i que m'han enganyat tot este temps..., és horrible". María, la filla xicoteta, va animar els seus pares a tirar del fil. La besta els va portar fins al Registre Civil però les inscripcions d'ambdós xiquets no consten en cap llibre, ni tan sols en els llistats d'avortament.

D'allí se’n van anar al cementeri de Campanar, on inicialment els van dir que els havien soterrat, però després de traslladar les restes al General van acudir a este recinte on l'encarregat tampoc va trobar algun vestigi d'ambdós cadàvers. "Ara ens farem la prova de l'ADN", va afegir Manuela, segura que si veiera els seus bessons els reconeixeria a l'instant, "perquè tindrien la mateixa cara del meu marit". 
"Si viuen -va afegir- vull que sàpien que no els he donat en adopció ni els he abandonat". 

Pilar G. Del Burgo - Levante EMV

Veïns de Carlet patrullen per les nits farts dels continus robatoris que pateixen

Foto: Vicent M. Pastor

El camp ja no pot més. Els robatoris són continus i els testimonis s'amuntonen. Collites saquejades, granges desvalisades, magatzems forçats, maquinària agrícola desapareguda, reg per degoteig destrossat, segones residències violentades. Res s'escapa a l'onada de robatoris . Acaba d'ocórrer novament a Carlet. Francisco Hernández i son pare, Vicent, han vist desaparéixer en unes hores tot allò que els permet guanyar-se la vida després que uns quants desconeguts accediren anit a la caseta i magatzem que tenen a la partida de Pintarrafes, molt a prop de l'institut Nou d'Octubre de Carlet.

Els assaltants forçaren la porta de l'entrada -a pesar que estava reforçada- i després la del magatzem. Entraren amb un camió a la propietat i carregaren de forma impune el tractor i tota la maquinària agrícola que van poder. El vehicle, marca Lamborghini de color blanc, un cultivador Arenes de color blau, una màquina d'arruixar i un rotovator han desaparegut. Fins a dos peces de bastides es compten també entre els desperfectes, segons expliquen els propietaris.

Justament quan interposaven la denúncia a la caserna de la Guàrdia Civil es trobaren a un altre propietari, veí de la zona de Pintarrafes, que denunciava també l'assalt a la seua propietat i la sostracció de distintes màquines que en el seu moment es dedicaren a la construcció i que ara tenia guardades a una nau.

Francisco i Vicent calculen que el valor del material furtat sobrepassa els 24.000 euros "i això que no s'emportaren el turbo perquè el deixàrem carregant i pesa massa", diuen. Com encara els queda maquinària al magatzem, han decidit patrullar per les nits amb el seu vehicle i alertar la Guàrdia Civil si veuen qualsevol cosa que es produïsca al costat de la seua propietat. "Està tot tancat, però forçaren la porta i entraren el camió, va ser divendres per la nit, expliquen els afectats.

Ara han decidit eixir a patrullar per les nits perquè estan convençuts que els lladres tornaran perquè saben que encara queda material al magatzem. "El que fem és eixir amb el cotxe i si veiem alguna cosa estranya toquem a la Guàrdia Civil; és que és l'única opció que ens deixen, no volem enfrontar-nos amb ningú, però tampoc podem permetre que acaben de furtar tot el que queda; no portem cap arma, però sí una corbella i aixades, perquè estem segurs que tornaran; ahir vam vore una persona que no era de per ací vigilant a plena llum del dia", explica un dels llauradors afectats.

Hernández recorda que en els últims dies han furtat també distints tractors a la zona de Xiva "Jo crec que el tractor està ben lluny, supose que els enviaran a l'estranger. Abans entraven i s'emportaven coses de poquet valor, però ara tot el que poden, diu Hernández.

"Açò ja és l'últim, damunt, si ja tréiem poc de les collites i del camp, ara ens furten el nostre mitjà de vida. Ens hem quedat a dos veles amb tot el que ens han furtat: el tractor, el pulveritzador; ara haurem de llogar-lo perquè és molt difícil que esta maquinària estiga assegurada, nosaltres, de fet, no teníem assegurança", assegura Vicent Hernández. "Algú haurà de fer alguna cosa perquè açò ens deixa sense faena". "Ja només queda que els propietaris isquen a patrullar", afegeix Hernández, a qui han desvalisat diverses vegades el magatzem i que reclama més vigilància al camp, especialment en èpoques de l'any on hi ha fruita en els arbres com passa ara amb la bresquilla. "els únics controls que veiem són els d'alcoholèmia", lamenta un altre dels llauradors afectats.

Levante EMV - Carlos Alós

L'esclafit de la bombolla immobiliària deixa a Carlet més de 1.200 vivendes buides

Les dades del Cens d'Habitatge, publicades per l'Institut Nacional d'Estadística, recullen que, a 1 de novembre de 2011, hi havia a Carlet 5.788 vivendes principals i 1.211 buides (20%).

Un aspecte a destacar és que bona part dels habitatges buits s'ubica en edificis construïts en els últims 10 anys, en ple boom de la construcció i que precedí a l'esclafit de la bombolla immobiliària fa ara cinc anys. Molts d'estos pisos són ara propietat dels promotors, majoritàriament bancs i caixes.

Resum de les dades de l’INE sobre Carlet:

- Total d’edificis 2.855 edificis

- Total d’immobles 7.095

- Vivendes buides: 1.212

- Immobles amb estat bo: 6.247

- Immobles amb estat ‘deficient’: 231

- Immobles amb estat ‘dolent’: 25

- Immobles amb estat ‘roïnós’:

- Total vivendes principals 5.788

- Total vivendes no principals: 1305

Dos famílies de Carlet a punt de ser desnonades

Carlos Alós - Levante EMV 

Tras las frías estadísticas se esconde un drama contemporáneo de primera magnitud, el de los desahucios. Dos familias de la Ribera viven pendientes del juzgado. Ya han paralizado el lanzamiento en dos ocasiones, pero temen que la tercera sea la definitiva. Mientras impulsan la constitución de una plataforma local contra los desahucios cuentan su desasosiego desde que un día dejaron de pagar la hipoteca.

Juan Carlos Rodríguez cobraba 2.200 euros en 2007. Tenía 40 años y decidió embarcarse en la compra de una vivienda a 35 años en un bloque surgido con la burbuja inmobiliaria sobre una antigua fábrica de ladrillos en Carlet. Pagaba 870 euros, pero al cuarto año dejó dejó de hacerlo. «Incluso antes de firmar me quedé sin trabajo. Me dijeron que los papeles ya estaban preparados para la hipoteca y me animaron a firmar. Hice otros trabajos y pagué…». Hasta que fue imposible seguir. A partir de ahí la caída es imparable. Vendió el coche y el oro, el siguiente recurso son amigos y familia y al final sólo quedan los servicios sociales, Cáritas, la plataforma antidesahucio y una vida pendiente del lanzamiento.

«Hay un montón de gente afectada, pero no se sabe por la vergüenza. Pero yo no; y lo digo: estoy sin trabajo, no puedo pagar la hipoteca, no tengo un mínimo para vivir y al otro lado sólo veo palabrería, impuestos y recortes. No veo salida, estamos sólos».

«Sólo quiero un trabajo» 
Reclamó la dación en pago que el banco no aceptó porque los mismos que le tasaron la vivienda en 154.000 euros certifican ahora que vale 90.000. «Yo sólo quiero trabajo, pero dicen que no hay dinero para fomentar el empleo cuando les han dado 150.000 millones a los bancos. Lo veo muy mal, creo que aún no hemos tocado fondo y que el Gobierno no dice la verdad. Dicen que las medidas se verán en dos años, pero nosotros no podemos esperar tanto. Esto va explotar, va a salir la gente a la calle y dirá basta; se están cargando la clase media».

Sólo la plataforma contra los desahucios le ha permitido coger aire. Conocer a gente en su misma situación le ha servido de terapia tras meses de desesperación.

La situación de Elena y Robert Mitu es muy parecida. Llegaron de Rumania y contrataron la hipoteca con una financiera. Su recibo nunca bajó de 700 euros, pero ya no pueden pagar. Han pedido la dación en pago, pero no les han contestado. «Estoy dispuesto a regalar los siete años que he pagado y darles el piso si me dejan vivir en paz, no quiero estar toda la vida así», asegura Robert Mitu.

«Imposible vivir con 426 euros»
 El paro de Robert se acabó y los 426 euros no dan para casi nada. Elena trabaja en lo que sale. «Nunca es nada fijo y no tienes derecho a nada», lamenta.

Incluso mientras Robert cobraba el paro de 900 euros pagaban la hipoteca, pero ya es imposible. Tienen un hijo de 12 años y no quieren perder el piso. «Por él, porque ya tiene amigos y su vida aquí no queremos irnos. Claro que se nos ha pasado por la cabeza volver a nuestro país, pero nos da mucha rabia, porque hemos trabajado mucho y no queremos tirarlo todo. Vinimos para buscar una vida mejor y al principio lo era, pero ahora ya no…».

Ahora impulsan la plataforma contra los desahucios en Carlet, a modo de la que existe en Valencia. «Notamos que la gente nos apoya. La unión está haciendo mucho porque esto le puede pasar a cualquier persona», explican. «A mí la plataforma me ha dado la vida», dice Mónica. «Antes no podía dejar de llorar y ahora ya no lo hago porque creo que sí se puede».

Carlet és l'únic partit judicial on augmenten les denúncies coincidint amb la supressió de l'O.A.V.D

Coincidint amb la supressió de l’Oficina d’Atenció a els Víctimes del Delicte de Carlet s’han conegut les dades referents a les denúncies per violència de gènere de l’any anterior. El partit judicial de Carlet és l’únic de la comarca on han augmentat, en passar de les 229 denúncies de 2011 a les 245 registrades el 2012, un increment que encara és major si es compara amb les 197 denúncies del 2009.

Les dades fan referència precisament a l’any en què les retallades de la Generalitat obligaren a tancar l’Oficina d’Atenció a les Víctimes del Delicte a Carlet, que atenia majoritàriament casos relacionats amb la violència de gènere i que ara es deriven a l’oficina d’Alzira, que ha passat d'atendre un partit judicial amb 143.954 habitants a quatre demarcacions sumant un total 411.000 residents.

Font: Levante / Carlos Alós

Eliminen dos autobusos que aplegaven a l'hospital de la Ribera

Des de fa anys, Carlet disposa d'una línia regular d'autobusos que aplega fins a l'hospital de la Ribera i a altres pobles de la comarca. Ara, el servei s'ha vist reduït en un 50%, ja que, les eixides que aplegaven fins a l'hospital, s'han quedat en només dos. La línia, que dóna servei de dilluns a divendres, compta amb tres parades a Carlet:

- Carrer Villanueva, a l'alçada del c/ Buenos Aires
- Carrer Balaguer, a l'alçada del c/ Ravalet
- Carrer Balaguer, a l'alçada del c/ Castelló

ANADA. Fins a l'hospital de la Ribera  

- 07.40h

- 10.30h

- 11.40h (ELIMINAT) Aplega només a Alzira

- 15.40h (ELIMINAT) Aplega només a Alzira

TORNADA. Des de l’hospital (tres eixides)

- 10.05h (ELIMINAT)

- 11.30h

- 13.25h

- 18.15h

Augmenta el nombre de carletins que se'n van a viure a l'estranger

L'agreujament de la situació econòmica i la destrucció continuada d'ocupació ha provocat una autèntica diàspora, silenciosa però continuada. Un total de 263 veïns de Carlet tenen residència estable en l'actualitat a altres països. La xifra és important, però té més pes encara quan es comprova que no ha deixat de créixer en els últims anys i que ha augmentat més d'un 70% des de 2009, precisament durant els anys en els quals la crisi ha deixat pas a una profunda recessió. 


Estes xifres les extrau l'INE a partir del registre mensual de matrícula de cada oficina consular o secció de les missions, on s'hi inclouen tant els residents habituals com les persones que es troben de forma transitòria, segons explica l'organisme estatal.


La dificultat de trobar un treball és una de les raons que més pesen a l'hora de fer les maletes, però també els estudis, l'aprenentatge d'idiomes o el coneixement de nous estils de vida influent en la decisió

Dades per a Carlet des de 2005 fins a novembre de 2012