El comte de Carlet sobre les Falles d'Andorra

“S’encenen en aquesta diada grans fogueres (...). Els noys fan lo que anomenen falles que encenen agitant-les y voltant-les vertiginosament, prenent la forma de grans rodes de foc (...), en mig de la gatzara de grans y petits”, va escriure l’any 1905 el comte de Carlet. Carlet va ser un dels primers viatgers a l’Andorra de finals del segle XIX i principis del segle XX. L’article del comte, titulat Folk-lore andorrà, es va publicar l’any 1907 al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya i és la primera referència escrita de les falles andorranes. 



La tradició es va perdre als anys 50, però un grup de fallaires va mantenir el costum en l’àmbit privat. L’any 1987 el Comú d’Andorra la Vella va recuperar l’activitat. Vint-i-cinc anys després, els fallaires en actiu de la capital s’han constituït com a associació. El primer president de l’entitat és Xavier Burgos, i el vicepresident, Josep Anton Marquilló. L’entitat s'ha presentat públicament a La Llacuna, on els fallaires es reuneixen habitualment i on imparteixen tallers de falles.



Actualment hi ha una cinquantena de fallaires que cada any, per la revetlla de Sant Joan, fan rodar les falles pels carrers del centre històric de la capital. També hi ha una vintena d’infants que fan rodar boles de llum, ja que fins als 16 anys no estan autoritzats a remenar el foc. L’associació convida tothom a formar-ne part i a mantenir viva la tradició.

A Andorra, tradicionalment, la falla es feia amb escorça de vesc, que es punxava en un tronc de boix verd. Ara les falles són de paper de drap contingut en una malla de colomer, que n’evita la dispersió dels trossos incandescents, amb un mànec flexible de cadena i un agafador de plàstic.

Els detalls els explica el llibre Foc al Faro! La festa de les falles al Pirineu (Alpin Art), el volum que recopila i descriu com se celebren les falles als pobles del Pirineu on es manté la tradició. Els autors, Xavi Farré i Sergi Ricart, van iniciar el 2009 un recorregut pel Pirineu per localitzar totes les celebracions de falles.



La presentació de l’associació coincideix amb el procés d’elaboració del dossier de la candidatura de les falles del Pirineu perquè la Unesco les proclami  patrimoni cultural immaterial de la humanitat. El Principat liderarà el projecte però serà una candidatura transnacional, ja que s’hi inclouran les falles que se celebren al Pirineu català, francès, aragonès i navarrès.



Per presentar el projecte a la Unesco, però, cal que el Govern firmi la Convenció per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, del 2003, rúbrica que ha assegurat que farà. No obstant, la firma encara no s’ha fet i els fallaires no saben per què es demora tant. 
Per arribar a la Unesco, les falles també han de ser declarades per Andorra festa d’interès cultural (FIC), i ho són des del 23 de juny del 2010.