Oriünd de la població de Carlet, Rafael Hervàs
Ginesta va nàixer en la segona meitat del segle XIX i féu estudis de magisteri,
que el portarien a exercir com a mestre a Sax i Sueca, poblacions on va deixar
la seua empremta personal. Fruit del matrimoni amb Dolores Pujol Mateu van ser
cinc el fills que va tindre: Norberto, Rafael, Miguel, José i Maria que moriria
jove, l'agost de 1924. Dels fills, almenys dos Norberto i Rafael, van ser també
mestres d'escola i aquest últim, a més, reconegut poeta.
Estada a Sax. De la presència de Rafael Hervàs a Sax en parlava
la premsa puntualment. A finals del segle XIX, el 1898, l'alcalde de Sax
informava a la junta d'instrucció primària de la província d'Alacant que
l'escola de la vila estava regentada per Rafael Hervàs Ginesta i Adelina Soler Herrero.
Anys després, l'any 1906, El Graduador, diari polític d'Alacant, publicava una
crònica sobre el progrés de la població de Sax i feia esment de la celebració
del III centenari del Quixot amb un acte cultural de "solemnidad extraordinaria y en el que se ha patentizado una vez más la inteligencia
del profesor Rafael Hervas". El mestre havia parlat en l'acte i "enumeró los méritos del inmortal autor del expresado
libro, hizo resaltar con palabra galana y escogida la misión educativa del mismo,
sus enseñanzas y resultados en bien de la cultura"
Defensor de
l'educació popular. La valoració com a
mestre d'Hervàs, que considerava que l'educació popular era el més eficaç i
modern mitjà humà de millorament, perduraria en el temps i el 1922, es procedia
al descobriment d'una làpida en honor seu retolant un carrer de la població
alacantina. Uns anys després se'l recordava en l'acte d'inauguració de les
noves escoles de Sax; "gracias a la perseverante
labor del maestro don Rafael Hervás", deia la crònica de Mundo Gráfico.
Encara se'l recordaria en la celebració de l'1 de maig del 1928 a la població
del Vinalopó quan un dels participants en un acte en la Casa del Pueblo el considerava
el "gran maestro que formó su inteligencia"
Nomenat mestre
a Sueca. El 1914, Rafael Hervàs va concursar per
tal d'acostar-se al seu lloc d'origen i un any més tard, podíem llegir al
periòdic La Lealtad, de 30 de juny, que cessava en el càrrec de mestre de Sax
Rafael Hervàs, mentre que El Periódico Para Todos publicava el juliol del
mateix any que "había sido nombrado
para desempeñar en una escuela de Sueca, el maestro D. Rafael Hervás Ginesta".
A Sueca, a més de mestre, Hervàs passaria a dirigir El Sueco, setmanari
defensor dels interessos de Sueca i la seua comarca. Dels fills d'Hervàs, Norberto
també va exercir el magisteri i l'any 1955 guanyà un dels premis convocats per
a mestres, pel ministeri, sobre temàtica agrícola i dotat amb cinc-mil
pessetes. Per altra banda Rafael Hervàs Pujol va exercir de mestre a Alginet, a
més de dedicar-se a la poesia com vorem pròximament.
Vicent Climent - Levante EMV