Contaminació electromagnètica

Secció: Escriptors Carletins 

Vanessa Mendoza és una jove de Carlet apassionada de l’ecologia, la salut i la societat,  que s’ha iniciat fa ben poc en l'escriptura. Vanessa ha volgut manifestar-nos la seua “satisfacció en poder vore publicat este article i que puga ser d’interés general per als ciutadans de Carlet”.  Mendoza ha volgut agrair l’ajuda de les associacions i col·lecius que apareixen en la bibliografia i anima a visitar els seus llocs web. “També done les gràcies d’una manera especial la col·laboració de la PECCEM (Plataforma Estatal Contra la Contaminacio Electromagnètica), l’Associació Oikos Ambiental de Mataró, la col·laboració d’Alfredo Suárez Sánchez (Fundación Vivosano) i la de José Manuel López Menchero Gonzàlez (Geobiòleg)” ha afegit l’autora. 

Vanessa Mendoza Castillo:

Què és la contaminació electromagnètica?

Article enviat a noticiescarlet@gmail.com

Contaminació a zones sensibles de les poblacions
Centre escolar J. Vte Mora de Carlet i Parc Infantil 

Alguns aparells aparentment inofensius com ara els anomenats vigilanadons poden emetre radiacions perilloses. Les ones emeses a través de la tecnologia sense cable o la denominada contaminació electromagnètica, poden afectar el desenvolupament dels xiquets ja que per a la mateixa radiació, l'absorció en un xiquet és el doble que en un adult [1]; per tant “hauríem de demanar responsabilitats a qui està permetent la comercialització d’aparells que poden afectar el desenvolupament dels nostres fills” [1]. 

Ens alarmem amb les antenes de telefonia, però a hores d’ara no tenim precaució amb el wifi. Segons l’agència Europea de Medi ambient “aquestes radiacions poden causar des de dolors d’oïda, mal de cap o insomni, fins a danys al sistema immunològic i malalties tan perilloses i greus com càncer o alzeimer” [2].

Davant la presió exercida per la població afectada, cada vegada son més les localitats les que els diversos grups polítics organitzen xerrades informatives i prenen mesures al respecte; algunes localitats podrien estar incurrint en un possible incumpliment a diferents aspectes de la Llei 33/2011 General de Salut Pública. Alguns dels avantatges aconseguits fins ara són les adhesions del parlament Basc i de l’Ajuntament de Donostia (S. Sebastià) a la resol·lució 1815 del Consell d’Europa. És ben conegut l’augment de l'índex de càncer que afecta la població, a l’Estat Espanyol hi ha un número important de clusters [3] (zones en concret on la incidencia de càncer es significativament superior que a la resta del territori), zones que “casualment” estan situades aprop de fonts 
emisores de contaminació electromagnètica.

“A fi de protegir el medi, els estats haurien de recórrer al principi 
de precaució davant danys
d’amenaces greus e irreversibles”
(Dra. Magda Havas, catedràtica
Universitat de Trent, 2009).

Per tant és necesari que les administracions prenguen cartes en el asunt i mostren sensibilitat respecte a aquesta problemàtica, i siguen referent de bones practiques per als seus ciutadans; com eixí ho demanen veïns de diferents punts d’Espanya; com ara a Rota (Cadis), localitat que està patint una greu epidèmia de càncer. Les recomanacions sobre nivells màxims d’exposició varien segons el país de què parlem, i Espanya és un dels països més permissibles, probablement pel binomi política-corrupció que huí en dia no escapa a ningú. Haurien d’investigar-se quines son les causes determinants davant la falta de protecció de la salud pública, i si l’extensa corrupció que afecta el nostre estat té alguna conexió amb la inacció dels organismes e institucions teóricament encarregades de ficar en marxa les mides de precaució solicitades amb caracter urgent desde Europa. A nivel autonòmic i local, podem acollir-nos, mitjançant ordenances municipals, a diferents recomanacions europes com la 1815 i restringir l’ús d’aquestes tecnologies o inclús regular els límits d’exposició aprobats a l’obsolet RD 1066/2011.

L’informe Bioinitiative [3] fica de manifest l’ineficacia dels actuals llímits de radiació electromagnètica, i al igual que el Parlament Europeu, insta a la revisió dels citats llímits [4] .Les operadores financen la majoria d’estudis sobre telefonia mòbil, per tant cal esperar que aquests resultats els siguen ben favorables. La publicitat que fan és agressiva, no ens informa adequadament, i malauradament es fan servir de menors a les seues campanyes. Així i tot existeixen milers d’estudis científics que consideren que hi ha suficient evidència per aplicar el principi de precaució. S’ha de tindre en compte que a altres països com ara Alemanya, Regne Unit o França estan desmantellant el sistema wifi i abancen amb el cablejat en determinats recintes públics (escoles, biblioteques...).

Dr. Anthony B. Miller MD FRCP, professor emèrit de la Dalla Lana School of Public Health de la Universidad de Toronto): “La meua conclusió és que una classificació més apropiada per als camps de radiofreqüencia seria la classe 2A, un cancerigen probable”.

La instal·lació de fibra òptica és una bona solució ja que és una inversió per a la salut, assegura la connexió i tecnològicament millora la recepció del senyal. Un bon exemple d’obtindre internet de manera sostenible i segura per a la nostra salut la tenim a la població veïna de l’Alcúdia. El sistema wifi podría estar vulnerant els drets més elementals, como el tenir un ambient saludable o el dret a la inviolabilitat del nostre domicili, ja que aquesta radiació traspassa parets i entra en vivendes on no és desitjada.

Comparativament amb el tabac, no es pot justificar sotmetre’ns a una irradiació massiva i continuada (24 h.) per a beneficiar a cap operadora. Tant perillós es aquest sistema com ho són els telèfons mòbils o els telèfons sense cable (DEC). Cal tindre en compte que emeten encara que no s’utilitzen. Si tenim l’opció és convenient apagar l’aparell quan no se n’estiga fent us. A l’igual que ens recorden a les campanyes solars, els efectes secundaris provocats per contaminació electromagnètica són acumulatius i per tant les indesitjades malalties apareixen pel transcurs del temps. A les nostres mans està reivindicar la nostra salut. Podem fer-ho des del col·legi (AMPA), des del treball (Comité d’empresa), des del nostre barri, associacions... És irresponsable introduir la radiació de microones  wifi [5] a llocs on xiquets passen hores diàriament: vivenda, escoles [6], parcs infantils, establiments, comerços, espais d’esbarjo, etc.

Les administracions haurien de minimitzar aquesta problemàtica i informar com cal a la ciutadania, fent ús dels mitjans informatius al seu abast. Tenim dret a un espai sense contaminació. Per tant, són necessàries campanyes d’informació pública; al mateix temps que és imprescindible que cada ciutatà s’informe dins les seues possiblititats. Encara que és responsabilitat política, nombroses associacions al voltant de tot el món treballen per informar i conscienciar els ciutadans sobre aquesta problemàtica.

Bibliografia:

“Escuela sin wifi”:
www.escuelasinwifi.org/

PECCEM (Plataforma estatal contra la contaminació electromagnètica): www.peccem.org/

Ecologistas en Acción: www.ecologistasenaccion.org/article11597.html

AVAATE: Asociación Vallisoletana de Afectados por las Antenas de Telecomunicaciones: www.avaate.org/

Paiporta sin antenas: paiportasinantenas.blogspot.com.es/

Associació Oikos ambiental de Mataró:
oikos-associacio.entitats.mataro.cat/com.es/

(1) (A nivell de sistema nerviós central) / Agencia de Protecció Sanitària del Regne Unit (HPA).

(2) William Stewart, president de l’agencia de protecció de la salut del Regne Unit - 2005.

(3) Informe Bioinitiative 2012 al que es recullen les probes científiques dels efectes de la radiació electromagnètica sobre la salud humana, fonamentat en la revisió de 3.800 estudis científics i document d’indiscutible referència pel que ha manifestat un gran interès el Parlament Europeu; sent el més complet que s’ha efectuat fins el moment. Es va publicar en 2007 amb la següent conclusió: “Els límits públics d’exposició no son adequats. Fins que no sapiem si hi ha un límit mínim baix el que no hi hagen efectes biològics ni perjudicis per a la salut, no pareix sensat, des de un punt de vista de la salut pública continuar desplegant noves tecnologies que incrementen l’exposició”. L’informe Bioinitiative va ser revisat en 2012, afegint l’anàlisi de 1.800 nous estudis i aplegant a unes conclusions similars a les aconseguides en 2007. “Cinc anys després del primer informe, existeix molta més evidencia de riscos per a la salud que afecten a milers de milions de persones a tot el món”.

(4) Punt 22 de l‘Informe sobre la revisió intermitja del Pla d’Acció Europeu sobre Mig Ambient i Salut 2004-2010. També punts 1 i 2 de la Resolució del Parlament Europeu sobre les consideracions sanitàries relacionades amb els camps electromagnètics.

(5) Aquestes radiacions estan classificades al comunicat del IARC Agencia Internacional de investigació del Càncer, depenent de l’OMS, com a possibles cancerígenes humanes, categoria 2B i proposades per a ser catalogades com a 2A (probables carcerígenes), i últim escaló abans de la categoria cancerigen reconegut (amiant, tabac).

(6) Resolució 1815 del Consell d’Europa, del 27 de maig de 2011, en el que l’Asamblea Parlamentaria del Consell d’Europa va dictar, entre altres, las següents recomanacions que afecten a la presencia de WIFI als coŀlegis: “Adoptar totes les mides raonables per a reduir l’exposició als camps electromagnètics, especialment a les radiofreqüències emeses pels telèfons mòbils, i en especial l’exposició dels xiquets i jòvens que al parèixer corren un major risc de tumors al cap”. “Desenvolupar als distints ministeris (educació, mig ambient i sanitat) campanyes d’informació específiques dirigides al professorat, les mares i pares, i els xiquets per a advertir-los dels riscos específics d’un us precoç, indiscriminat i prolongat dels telèfons mòbils i d’altres dispositius que emeten microones”, “Donar preferència per als xiquets en general i en especial als centres d’ensenyança i a les aules a les connexions a internet por cable,  i regular estrictament l’us dels telèfons mòbils per part dels xiquets al recinte escolar”.

Notícies Carlet no corregeix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/a. Podeu enviar-nos els vostres articles, notícies i comentaris al correu noticiescarlet@gmail.com