Una família de Carlet denuncia un possible cas de "xiquets furtats".

Ni en el Registre Civil com a nascuts ni com a fetus abortius, ni en els llibres d'enterraments del Cementeri General de València, ni en l'hospital La Fe..., res. No hi ha rastre dels bessons Juan i José que van nàixer en l'hospital públic valencià ara fa 38 anys (el 28 d'abril de 1973). La mare, Manuela Sáez Cuesta, veïna de Carlet, tenia 19 anys quan els va tindre, després de trencar aigües en el sext mes de gestació. 


"Els vaig vore vius, eren morenets i tenien la mateixa cara i el mateix monyo rull que el meu home de xicotet, el metge em va dir que els xiquets eren més grans del normal, se’ls van endur a la incubadora i mai més vam tornar a vore'ls", va declarar Manuela a Levante-EMV, després d'atestar davant la Fiscal de Menors de València arrel de la denúncia presentada fa un mes per robatori de nounats en La Fe i falsedat documental, ja que en la partida de naixement i en el certificat de defunció no apareix la signatura de cap metge.

"L'espai està ratllat amb una creu", precisa María, la xicoteta de les tres filles del matrimoni, que va ser qui els va animar a denunciar-ho. La desaparició dels bessons de Manuela i Juan és un dels cinc casos de "xiquets robats" en La Fe que investiga la Fiscalia de Menors de València.
"Des de sempre he tingut el pressentiment que estan vius", va ressaltar la mare.

El pare, Juan Fernández Más, va referir que al ratet d’emportar-se els bessons a la incubadora, "va aparèixer un capellà que va dir que anaven a batejar-los per si es morien i al poc temps ens van dir que havien mort".
"La meua dona va dir que volia vore'ls perquè els havia vist vius però no va haver manera, solament ens deien que s'havien mort però no ens van deixar veure'ls ni emportar-nos-els a casa, no va ser possible per molt que ho intentàrem", va afegir Juan. 


Manuela, que sabia que estava embarassada de dos xiquets perquè els sentia en el seu ventre, va caure en una depressió profunda. "Ho vaig passar molt malament i ara de pensar que poden estar vius i que m'han enganyat tot este temps..., és horrible". María, la filla xicoteta, va animar els seus pares a tirar del fil. La besta els va portar fins al Registre Civil però les inscripcions d'ambdós xiquets no consten en cap llibre, ni tan sols en els llistats d'avortament.

D'allí se’n van anar al cementeri de Campanar, on inicialment els van dir que els havien soterrat, però després de traslladar les restes al General van acudir a este recinte on l'encarregat tampoc va trobar algun vestigi d'ambdós cadàvers. "Ara ens farem la prova de l'ADN", va afegir Manuela, segura que si veiera els seus bessons els reconeixeria a l'instant, "perquè tindrien la mateixa cara del meu marit". 
"Si viuen -va afegir- vull que sàpien que no els he donat en adopció ni els he abandonat". 

Pilar G. Del Burgo - Levante EMV