Rafael Hervàs Ginesta

Oriünd de la població de Carlet, Rafael Hervàs Ginesta va nàixer en la segona meitat del segle XIX i féu estudis de magisteri, que el portarien a exercir com a mestre a Sax i Sueca, poblacions on va deixar la seua empremta personal. Fruit del matrimoni amb Dolores Pujol Mateu van ser cinc el fills que va tindre: Norberto, Rafael, Miguel, José i Maria que moriria jove, l'agost de 1924. Dels fills, almenys dos Norberto i Rafael, van ser també mestres d'escola i aquest últim, a més, reconegut poeta.

Estada a Sax. De la presència de Rafael Hervàs a Sax en parlava la premsa puntualment. A finals del segle XIX, el 1898, l'alcalde de Sax informava a la junta d'instrucció primària de la província d'Alacant que l'escola de la vila estava regentada per Rafael Hervàs Ginesta i Adelina Soler Herrero. Anys després, l'any 1906, El Graduador, diari polític d'Alacant, publicava una crònica sobre el progrés de la població de Sax i feia esment de la celebració del III centenari del Quixot amb un acte cultural de "solemnidad extraordinaria y en el que se ha patentizado una vez más la inteligencia del profesor Rafael Hervas". El mestre havia parlat en l'acte i "enumeró los méritos del inmortal autor del expresado libro, hizo resaltar con palabra galana y escogida la misión educativa del mismo, sus enseñanzas y resultados en bien de la cultura"

Defensor de l'educació popular. La valoració com a mestre d'Hervàs, que considerava que l'educació popular era el més eficaç i modern mitjà humà de millorament, perduraria en el temps i el 1922, es procedia al descobriment d'una làpida en honor seu retolant un carrer de la població alacantina. Uns anys després se'l recordava en l'acte d'inauguració de les noves escoles de Sax; "gracias a la perseverante labor del maestro don Rafael Hervás", deia la crònica de Mundo Gráfico. Encara se'l recordaria en la celebració de l'1 de maig del 1928 a la població del Vinalopó quan un dels participants en un acte en la Casa del Pueblo el considerava el "gran maestro que formó su inteligencia"

Nomenat mestre a Sueca. El 1914, Rafael Hervàs va concursar per tal d'acostar-se al seu lloc d'origen i un any més tard, podíem llegir al periòdic La Lealtad, de 30 de juny, que cessava en el càrrec de mestre de Sax Rafael Hervàs, mentre que El Periódico Para Todos publicava el juliol del mateix any que "había sido nombrado para desempeñar en una escuela de Sueca, el maestro D. Rafael Hervás Ginesta". A Sueca, a més de mestre, Hervàs passaria a dirigir El Sueco, setmanari defensor dels interessos de Sueca i la seua comarca. Dels fills d'Hervàs, Norberto també va exercir el magisteri i l'any 1955 guanyà un dels premis convocats per a mestres, pel ministeri, sobre temàtica agrícola i dotat amb cinc-mil pessetes. Per altra banda Rafael Hervàs Pujol va exercir de mestre a Alginet, a més de dedicar-se a la poesia com vorem pròximament.

Vicent Climent - Levante EMV