Els Pereles de Carlet

ELS PERELES DE CARLET

El nostre festeig amb la pilota a Carlet continuava avui. Aquest matí m’he entrevistat amb els Pereles, una altra família de pilotaris carletins. A Jaume Ferrer, el primer Perele, (sense números romans al costat), al pare, caldrà agrair-li també l’estima per la pilota que va inculcar als seus fills, Jaume i Ramon (i que tots tres podem veure en la foto que publique: a l’esquerra, Jaume, el major; a la dreta, Ramon; i assegut, el pare). Al pare li agrada dir que va ser el punta o mitger que va acompanyar el mestre Juliet d’Alginet en la seua última partida (això era el 1968). De Jaume, el fill, el Perele I, i que és també l’actual mestre de l’Escola de Pilota de Carlet, recorde com de dura i temperamental portava la pilota. Autèntiques pedres per damunt de la corda difícils de parar... I de Ramon, el fill més petit, el Perele II, sempre m’ha agradat la serenor i la saviesa amb què jugava (quasi des que, ben jovenet, es vestí de blanc). I tot i això, tenia una pegada molt eficaç i que portava la pilota a la galeria com si res... L’altre germà, el primer, com a bon mitger carletí, li agradava més jugar a ras de corda i per les muralles.

Hem parlat del món de les travesses, dels postors, dels desafiaments, però, sobretot, hem parlat, i molt, de les xarxes afectives (familiars, aficionats) i que el joc de la pilota té la capacitat de crear i la manera “política” (de viure, de “solidaritzar-se”) que tenen per organitzar-se, una mena de “comunitat” que viu entre la raó i l’emoció, o els sentiments, entra la tradició o el passat, i la contemporaneïtat més atrevida i conflictiva... Tot plegat, si voleu, un sistema de símbols on caldria remarcar l’embolic, la “conspiració”, on realment ens movem, i que poden ser interpretats de manera crítica i diferent, segons la posició que poden arribar a ocupar en l’entramat social.

Vist així, la pilota a Carlet ens permet continuar fent propostes de clara projecció crítica amb una funció oberta i “conflictiva”, discordant, sempre que tinga una base de compromís: social, popular i contemporani.

Text: Àngel Velasco

(La segona fotografia està feta al trinquet d’Alginet, l'any 1970. D’esquerra a dreta: Antonio Signes, "Suret", trinqueter de Carlet; Josep Gómez Bonillo, "Pepe Guara", trinqueter d’Alginet; Jaume Ferrer, "Perele"; Enrique Gómez Bonillo, "Enrique I"; Julio Palau, "Juliet d’Alginet"; Josep Ribera; Antonio de la Torre, "Sabateret", i Alfonso Ribera, trinqueter de Carcaixent. [Fotografia de l'arxiu d’Ismael Latorre. Foto cedida per Antonio de la Torre, "Sabateret". Del llibre: "Joc, espai i xarxa. De les mans i fer anar la pilota", publicat el 2014, per Això és com tot].