Fa 125
anys, una vintena de carletins decidí invertir unes 60.000 pessetes de l’època
per a posar en marxa el teatre El Siglo. La compra del terreny i les despeses
d’escriptura costaren 3.772 pessetes i la construcció altres 39,346. Agafaren
de model el teatre Princesa de València, el feren igual, però en xicotet i li
posaren El Siglo, segurament, perquè evocava la nova centúria que ja guaitava,
el segle XX.
“La nit
de l’estrena va ser històrica”, segons recorda l’Associació d’Amics del Siglo
en un llibre de festes a mitjan dels noranta, “la gent s’abraçava i es
felicitava, el pati de butaques ple de gom a gom, les famílies més il·lustres
en la llotja, i gent sense poder entrar”.
Més
avant, durant la dècada dels anys 20, Carlet comptava ja amb dos teatres, el
Siglo i el Giner, aquest últim inaugurat el 1932 i que fa un parell d’anys
celebrà el seu centenari amb tota mena de luxes i amb una programació que es va
estendre durant un any sencer. Durant
les primeres dècades del segle passat passaren pel Siglo els millors espectacles:
sarsueles, cors, comèdies i tot i tipus de música. Precisament en aquesta època
aplegava el cine mut i després el sonor, i en els setanta tampoc hi van faltar
Raimon, Riba, Paco Muñoz o Maria del Mar Bonet.
Amb els
80 aplegà l’ocàs del teatre que coincideix paradoxalment amb la declaració del
recinte com a Bé d’Interés Local el 1981. Desaparegué part de la teulada en una
operació poc explicada i faltà ben poc perquè una constructora l’enderrocara i hi
construïra una finca. El 1992, l’ajuntament l’adquirí per 56 milions de
pessetes. Poc després, la Conselleria de Cultura redacta un avantprojecte per a
la seua rehabilitació, però el PP, ja en l’alcaldia, preferí comprar el saló
Giner, de propietat privada, i pagà uns 220 milions de pessetes per ell,
deixant de banda El Siglo, que disparà la seua degradació. El 2011,
l’ajuntament renuncià definitivament a rehabilitar-lo i adjudicà obres
d’emergència per evitar l’enderrocament.
Font: Levante EMV
Font: Levante EMV
"El Siglo" naix amb el desig de Cultura, per un grup de carletins i carletines amb desig de poder gaudir de teatre al seu poble i posar-ho al servei dels seus conciutadans.
ResponderEliminarPassen els anys i, amb el PSOE en el govern, els qui controlaven la Societat dels "amos del Siglo" aconseguiren que el Jutjat rescindira el contracte amb l'empresari que duia el teatre, Ilidio Crespo. Aleshores, l'Ajuntament clavà la pota i certificà que el Siglo estava funcionant, per afavorir el Sr. Crespo. Com es comprovà que era fals, el PSOE en el govern local callà i deixà anar, sense fer res perquè el poble el comprara, i el poble el volia municipal, però el PSOE tenia vergonya.
Fou quan entrà la UPV, amb l'alcalde Salvador Garcia, quan es començaren a fer gestions amb els amos per compra-lo. Sabem que hi havia molts amos i les negociacions no eren fàcils, ni les qüestions de les herències, ja que havien passat molts anys i faltaven moltes gestions en algunes famíiles: volent-ho, no podien vendre ràpidament.
Quan el PP i la seua alcaldessa Crespo entren en el govern municipal etava ja uqdi tot a punt, i l'Ajuntament compra el Siglo per a rehabilitar-lo.
S'aconsegueixen subvencions per a la rehabilitació, però la Alcaldessa i el PP local prefereixen comprar el Cine Giner, de famílies pròximes al PP, fins i tot d'una de les regidores. Era un cinema dels anys 60, perquè el teatre antic havia desaparegut anys enrera.
I amb més diners que aconsegueix, restaura i reconverteix el cinema GIner en una sala que volen dir que es un Teatre.
Fou una de les prieres estafes polítiques de la Sra. alcaldessa Crespo als carletins i carletines. (Després deia que volia convertir EL Siglo en Biblioteca, com una de l'Argentina, crec...)
Ara, com està catalogat com a BIM, no poden tirar-lo i els han obligat a assegurar-se que no es degrade més.
Vergonya, però els diners són els diners, i cal afavorir a les amistats encara que siga contra el poble.
"El Siglo" naix amb el desig de Cultura, per un grup de carletins i carletines amb desig de poder gaudir de teatre al seu poble i posar-ho al servei dels seus conciutadans.
ResponderEliminarPassen els anys i, amb el PSOE en el govern, els qui controlaven la Societat dels "amos del Siglo" aconseguiren que el Jutjat rescindira el contracte amb l'empresari que duia el teatre, Ilidio Crespo. Aleshores, l'Ajuntament clavà la pota i certificà que el Siglo estava funcionant, per afavorir el Sr. Crespo. Com es comprovà que era fals, el PSOE en el govern local callà i deixà anar, sense fer res perquè el poble el comprara, i el poble el volia municipal, però el PSOE tenia vergonya.
Fou quan entrà la UPV, amb l'alcalde Salvador Garcia, quan es començaren a fer gestions amb els amos per compra-lo. Sabem que hi havia molts amos i les negociacions no eren fàcils, ni les qüestions de les herències, ja que havien passat molts anys i faltaven moltes gestions en algunes famíiles: volent-ho, no podien vendre ràpidament.
Quan el PP i la seua alcaldessa Crespo entren en el govern municipal etava ja uqdi tot a punt, i l'Ajuntament compra el Siglo per a rehabilitar-lo.
S'aconsegueixen subvencions per a la rehabilitació, però la Alcaldessa i el PP local prefereixen comprar el Cine Giner, de famílies pròximes al PP, fins i tot d'una de les regidores. Era un cinema dels anys 60, perquè el teatre antic havia desaparegut anys enrera.
I amb més diners que aconsegueix, restaura i reconverteix el cinema GIner en una sala que volen dir que es un Teatre.
Fou una de les prieres estafes polítiques de la Sra. alcaldessa Crespo als carletins i carletines. (Després deia que volia convertir EL Siglo en Biblioteca, com una de l'Argentina, crec...)
Ara, com està catalogat com a BIM, no poden tirar-lo i els han obligat a assegurar-se que no es degrade més.
Vergonya, però els diners són els diners, i cal afavorir a les amistats encara que siga contra el poble.