L'albercoc per Sant Joan és groc

L'albercoc per Sant Joan és groc

Joan Barceló Bauçà - Periodista

Els albercocs són una fruita saborosa i molt saludable i en aquesta època maduren a les totes. Dins la mateixa espècie botànica n'hi ha moltes varietats i algunes són males de trobar o ja han desaparegut del tot. Altres semblen modernes com els "palabra" que fa pocs dies vaig provar. Eren porrerencs (cultivats per en Bernat Pansa) i molt gustosos. És una altra de les més de 2.000 espècies d'albercoquer que existeixen. De carn blanca, gustosa, perfumada i dolça. El seu nom popular és "currot", però els valencians l'han rebatejat com a "paraules", sense tenir en compte el nom original. És una de les varietats més primerenques ja que es poden trobar al mercat a finals d'abril. 

La recol·lecció es duu a terme al maig. Totes les varietats valencianes són primerenques. És una evolució del "roig de Carlet" i del galta roja. Es destina exclusivament al consum en fresc. És una varietat que presenta exigències mitjanes en terra. Proporciona arbres de bon vigor, no necessita pol·linitzadors, floració a principis de març i producció mitjana. Els fruits són arrodonits, de color groc clar, amb ataronjat intens al costat assolellat. Molts dels albercocs que consumim els illencs són forans. Però a les botigues petites encara se'n poden trobar cultivats aquí. Els més primerencs solen ser de pinyol agre i en canvi els de la varietat de pinyol dolç o de sucre, són tardans. En aquest cas solen tenir més acidesa, la pell un poc aspra, la popa saborosa i maduren fins i tot pel juliol. Una de les particularitats dels tardans és que el pinyol, trencat, també es pot menjar. Antigament els nins en feien xiulets amb els pinyols, segons explicava Pere Melis a uns del seus memorables “Espipollant”. La tradició de fer les coques amb albercocs tampoc s'ha perdut a l'illa. Els millors de l'any arriben ara. 

Els ametllers amargs són un bon peu pels arbres de fruita com els melicotoners, pruneres, albercoquers o nectarines. Idò, no siau albercoc -que és una manera de dir les coses molt clara- i aprofitau el temps d'aquesta fruita magnífica. Aviat arribaran els de galta roja, que presenten una banda vermella i l'altra blanquinosa. Són uns dels més fins del mercat. Maduren a finals de juny i principis de juliol, ja entrats dins l'estiu, i que possiblement són els reis de la qualitat d'aquesta fruita, sempre tant santjoanera i festiva. Dies de calor santjoanaera. La fruita d'aquest temps permet fer bones melmelades. Estan al seu punt els albercocs de Sant Joan i els taronjals. També existeixen albercocs de poca qualitat, com el vermei, mitjancer, molt pelut i dolent que només el mengen els animals. L'albercoc, menjat en fresc, té un valor calòric baix i és ric amb elements minerals. Quan n'hi ha de més, cosa que succeirà enguany que és de bona collita, es poden empotar al bany-maria, o se'n poden fer sucs i conserves en almívar.