Un agricultor de Carlet porta una patent de Xile per a mitigar els danys de les gelades

Des de fa un anys les gelades han fet molt de mal en el camp valencià, tant en els arbres com en les collites. Fins ara l’assegurança cobria aquest sinistre, però les continuades gelades han provocat que, en alguns casos, i després de la gran reincidència de sinistres en els mateixos camps, les asseguradores no permeten el llaurador contractar el total de quilos o eleven progressivament el preu de l’assegurança com a mesura dissuasiva. No obstant, un agricultor de Carlet, Carlos Arenes, ha estudiat els diferents sistemes antigelades que utilitzen a distintes zones del món, i d’aquesta manera, s’ha trobat amb un sistema que utilitzen a Xile i del qual ja tenen la patent per a implantar-lo a Espanya. Es tracta d’un nou mètode que es basa en la utilització de microaspersors amb un botó per a banyar la planta. Aquest botó està associat a un degotador autocompensat i a un cap giratori, la qual cosa ho converteix en un microaspersor de baix cabal i llarg abast.

Per al seu funcionament s’ha d’afegir al reg localitzat ja existent una altra goma, que necessita menys cabal que la del reg, on es col·locaran els microaspersor. El cabal dels degotadors és transformat per un degotador en un alt cabal instantani, arribant a diàmetres de banyat de 9,5 metres. Per a plantacions de 500 arbres per hectàrea, el cabal de consum per degotador de 20 litres per hora és de 10.000 litres per hora i hectàrea. El cost del muntatge per fanecada és de 250 euros. A finals d’octubre, Carlos Arenes té previst començar el muntatge del primer sistema antigelades en els camps que té a Catadau. Són diferents els efectes que es produeixen quan s’aplica aigua sobre un arbre, el primer és que rep calor per conducció (pel contacte amb l’aigua). Una vegada arribada la temperatura de congelació, s’inicia la formació de gel sobre les fulles, la tija, els fruits i aquelles zones humides o amb aigua a les superfícies. En aquest moment s’inicia la segona etapa de protecció, la que es denomina l’efecte iglú, ja que la gel es converteix en una capa protectora aïllant, evitant la pèrdua de calor per radiació i convecció. 

Aquesta capa de gel aïllant és un abric per a la planta. De forma simultània amb la formació de gel es produeix l’aportació del calor de l’aigua al canviar d’estat líquid a sòlid i que aplega a 80 calories per gram. Segons explica Carlos Arenes, “és una quantitat enorme de calor que s’entrega de forma parcial a la planta per conducció i majoritàriament es perd a l’atmosfera per radiació”. A més a més una volta consolidada la capa aïllant i mitjançant la constant aplicació d’aigua que es converteix en gel, alliberant el calor latent, s’estima que la coberta exterior de la capa de gel es manté en temperatures pròximes als 0ºC, evitant que el gel disminuïsca la seua temperatura, la qual pot arribar al cero absolut.

Font: Rafa Puchades (Levante EMV)