jueves, 7 de julio de 2016

Estudien un possible fong a les plantacions de caquis de la Ribera que provoca danys a les fulles


El IVIA i Sanitat Vegetal estudien parcel•les de caquis de la nostra comarca afectades per un pansiment parcial de les fulles. Tècnics de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA) i de Sanitat Vegetal estudien, a petició de la Unió de Llauradors, els problemes ocasionats en algunes plantacions de caquis de la Ribera afectades per un pansiment inexplicable de les fulles d'algunes branques.

Fa uns dies van visitar diverses explotacions una representació de la Unió de Llauradors, el màxim responsable tècnic de Sanitat Vegetal de la Conselleria d’Agricultura, Vicent Dalmau i el científic de l’IVIA, Toni Vicent, expert en micologia i plagues.

El recorregut es va fer per alguns dels camps afectats i  obeïx a la inquietud de productors de la Unió de la comarca que estan veient com, sense cap tipus d’explicació raonable, les fulles d’algunes branques del caquisser es pansixen, cosa que pot provocar una disminució de la collita de la campanya.

L'afecció de moment no és greu i no està relacionada amb el fong de fa uns anys

LA UNIÓ està a la espera que els tècnics de l’administració autonòmica donen les causes d’esta fisiopatia, però tot apunta a que es tracta d’un problema causat per algun fong de poca virulència que provoca problemes molt localitzats.
La incidència no té res a veure amb el greu problema que es va patir fa uns anys amb la necrosi foliar del caqui provocada per la Mycosphaerella Nawae que va posar al cultiu del caqui al límit de la desaparició. 
No obstant això la Unió vol traslladar als productors que estiguen alerta davant l’augment de la incidència de certs fongs com la Rosellinia necatrix o Armillaria sp que provoquen la mort del caquisser. Este sí que és un problema greu, però si es detecta a temps en l’ explotació se'n pot controlar l'expansió.

El carletí Eduard Esparza  destaca que no es tracta d'un problema generalitzat

Eduard Esparza, responsable del sector del caqui de la Unió, comenta que “este problema del pansiment de les fulles ja el coneixien els llauradors fa uns anys; no es tracta d’un problema generalitzat perquè a l’any següent les fulles de la branca tornen a vegetar normalment com si no haguera passat res”. Esparza diu que “a pesar d'això, tots els problemes fitosanitaris s’han de conèixer i solucionar tan prompte com siga possible", i recomana que tots aquells llauradors que observen coses anòmales en la plantació ho comuniquen de seguida, ja que" si es coneix a temps i es controla des de l’inici, es podrà actuar ràpidament”.

Arbre afectat de pansiment de les fulles

jueves, 10 de marzo de 2016

Crespo haurà de comparéixer en la comissió d'investigació de les Corts sobre la contaminació dels aqüífers


Maria Ángeles Crespo haurà de comparéixer en la comissió d’investigació de les Corts sobre la contaminació dels aqüífers que subministren aigua potable. Juntament amb l’exalcaldessa de Carlet també han sigut citats sis exconsellers del PP de les àrees d’Agricultura i Sanitat i altres quinze testimonis.

A més a més també compareixeran experts en la matèria, entre els quals figuren investigadors, catedràtics, un metge, i un advocat. La comissió sol·licitarà documentació a les Conselleries d’Agricultura i de Sanitat, a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i fins i tot la Sindicatura de Greuges.

L’objectiu d’esta comissió, la creació de la qual s’aprovà el passat octubre, és saber quines són les causes de la contaminació de les aigües del subsòl, conéixer els nivells de contaminació de les aigües subterrànies, proposar mesures per pal·liar-ne els efectes i analitzar amb deteniment el cas de la comarca de la Ribera.

Així mateix, s’analitzaran les possibles responsabilitats en les tasques de prevenció i control de la contaminació de les fonts de subministrament d’aigua potable a la població. 

Font: Levante EMV

sábado, 30 de enero de 2016

Bernat Soria, nomenat fill predilecte de la ciutat de Carlet

L’Ajuntament de Carlet aprovà dijous en el primer Ple de l’any nomenar Bernat Soria com a fill predilecte de la ciutat. La moció, proposada per l’equip de govern, va ser aprovada per unanimitat dels tres grups polítics amb representació a la Corporació (Compromís, PSOE i PP). Esta mateixa moció va ser presentada en l’any 2007 pel PSOE que va ser desestimada pel vot en contra del PP.
L’Ajuntament de Carlet vol fer un reconeixement a Bernat Soria per la seua trajectòria professional, per la seua lluita contínua en la investigació científica, per haver ocupat el càrrec de ministre de Sanitat, així com pels seus múltiples reconeixements en la seua labor científica. En 2002 l’Ajuntament ja li concedia el Premi Ciutat de Carlet en l’apartat de Ciència.
Amb la moció aprovada ahir s’inicien els tràmits per a nomenar el carletí Bernat Soria com a fill predilecte del poble. El lliurament d’este títol es realitzarà en un acte públic en el qual signarà en el Llibre d’Honor de Carlet i se li atorgarà la distinció.
Brillant trajectòria
Bernat Soria Escoms, nascut a Carlet el 7 de maig de 1951, llicenciat en Medicina per la Universitat de València en 1974, es doctorà en 1978 i obtingué el post-doctorat a Alemanya l’any 1980. Entre 1980 i 1982 va ser cap de projecte al Departament de Biofísica de la Universitat de “East Anglia”, a Norwich (Regne Unit) i de 1991 a 1994 va ser coordinador de l’Agència Nacional d’Avaluació i Prospectiva (ANEP).
Començà a treballar com a professor a la Universitat Miguel Hernández d’Elx (Alacant) des de la seua creació fins a 1997 i, sis mesos després, posà en marxa al mateix centre l’Institut de Bioenginyeria, que passà a dirigir. Al febrer de 2000, Bernat Soria fou pioner en l’obtenció de cèl·lules pancreàtiques productores d’insulina.
A l’octubre de 2002 acceptà un oferiment de la Facultat de Medicina de la Universitat de Singapur per investigar allí. Paral·lelament s’integrà en un projecte posat en marxa per un consorci de huit laboratoris europeus i a Espanya continua treballant amb cèl·lules mare procedents de rosegadors.

Al desembre de 2002 firmà un acord amb el president de la Junta d’Andalusia, Manuel Chaves, pel qual s’incorporava com a assessor del programa d’investigació amb cèl·lules mare. Dit programa, que es presentà al desembre de 2003, incloïa cinc línies principals d’investigació centrades en la diabetis, malalties neurodegeneratives com el parkinson, lesions òssies i articulars, trasplantament cel·lular i la posada en marxa d’un banc de cèl·lules mare.

Bernat Soria fou l’encarregat de coordinar la investigació relacionada amb la diabetis mellitus, tant els treballs amb cèl·lules mare (a Sevilla) com els illots pancreàtics (a Málaga), i mesos desprès (març de 2004) assumí la direcció del Laboratorio Andaluz de Terapia Celular en Diabetes Mellitus, nascut de la col·laboració entre la Junta d’Andalusia i la Universitat Pablo Olavide de Sevilla, on es va fer càrrec d’una investigació dedicada a derivar cèl·lules mare per obtindre’n unes altres, generadores d’insulina, que puguen utilitzar-se contra la diabetis.
Al novembre de 2004, el Banc de Cèl·lules de Granada rebé les seues dos primeres línies cel·lulars, procedents de l’Institut Karolinsaka d’Estocolm, que foren destinades a la investigació de Bernat Soria.
En 2005, Soria traslladà a Espanya tota la investigació que portava a terme a Singapur i deixà la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx per a dirigir a Sevilla el nou Centro de Biologia Molecular y Medicina Regenerativa (CABIMER), al qual incorporà també el grup amb el qual ja venia treballant des de 2004 a les instal·lacions de la Universitat Pablo de Olavide.
Bernat Soria liderà també un projecte de trasplantaments d’illots pancreàtics a l’Hospital Carlos Haya de Málaga (el primer d’estos trasplantaments a Espanya es realitzà en eixe centre al març de 2003) i coordina la Red Española de Trasplantes de Islotes Pancreáticos.
Des de la seua creació, en novembre de 2004, és president de la Sociedad Española de Diabetes, i de la Red Europea de Investigaciones con Células Madre.
El 6 de juliol de 2007, el president de l’Estat, José Luis Rodríguez Zapatero, el nomenà Ministre de Sanitat i assumí el seu càrrec el dia 9 del mateix mes fins a l’any 2009.
En l’actualitat, Soria dirigeix un grup d’investigació en el Centre Andalús de Biologia Molecular i Medicina Regenerativa (CABIMER), centrat en la teràpia cel·lular en el tractament de la diabetis mellitus, i investigant aspectes bàsics de la biologia de les cèl·lules mare.
Durant tota la seua trajectòria professional, Bernat Soria sempre s’ha enorgullit de ser carletí i ha portat el nom de la ciutat per tot arreu del món.
[Ajuntament de Carlet]

martes, 15 de diciembre de 2015

Jornada intensa de Mónica Oltra a Carlet


La vicepresidenta del Consell i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, i la secretària autonòmica de Serveis Socials i Autonomia Personal, Sandra Casas, han estat hui a Carlet. En primer lloc han visitat l’Ajuntament, on han sigut rebudes per l’alcaldessa, M. Josep Ortega, i regidors de la Corporació municipal. Després de firmar al llibre d’or de la ciutat, tots ells han tractat en una reunió la situació i les necessitats actuals dels recursos per a persones en situació de dependència a la nostra ciutat.
Compromís amb les persones més vulnerables
Mònica Oltra ha assenyalat que els únics interessos que han de primar en la gestió dels recursos públics han de ser ‘les necessitats i l’atenció de qualitat dels més vulnerables’ i en este sentit considera necessari ‘desmercantilitzar’ el sector que atén a les persones en situació de dependència. La vicepresidenta també ha assenyalat que les polítiques que es busquen des del seu departament ‘aniran en la direcció de posar en el centre de la gestió la qualitat de les prestacions a l’usuari’ avançant en la política de ‘rescatar persones’ que constituïx l’eix central del Consell.
Després de reunir-se amb l’alcaldessa de Carlet, han visitat el Centre de Dia i la Residència de la Tercera Edat. Els residents li han donat la benvinguda amb la interpretació de nadales.

Residència de la Tercera Edat, La Llum i Centre de dia
La Residència de la Tercera Edat és un centre dependent de la Generalitat amb una capacitat per a més de 500 residents. És un centre de referència en tota la província de València i compta amb una àmplia plantilla de treballadors, amb un equip de professionals multidisciplinars que permet un nivell d’atenció sociosanitària especialitzada.
El Centre de Dia té una ocupació de 32 places, està ubicat al complex residencial i és un recurs dependent de l’IVAS. Està dirigit a persones majors en situacions de dependència física o psíquica que compten amb un recolzament social suficient per a permetre la seua permanència al seu domicili habitual.
Per últim, la vicepresidenta ha visitat la Residència La Llum per a persones amb diversitat funcional, que compta en estos moments amb 34 places.
els únics interessos que han de primar en la gestió dels recursos públics han de ser ‘les necessitats i l’atenció de qualitat dels més vulnerables
Suport  als dependents
Per la seua part, M. Josep Ortega, ha manifestat que a Carlet hi ha tres pilars fonamentals en l’àrea de dependència com són el Centre de Dia, la Residència de la Tercera Edat i la Residència La Llum. A més, ha indicat ‘la visita de la consellera ha suposat el recolzament al sector més vulnerable de la societat, els dependents. Mónica Oltra ha recollit les necessitats dels usuaris i dels treballadors per a buscar solucions.’

[Ajuntament de Carlet]



domingo, 22 de noviembre de 2015

El carletí Jordi Gorba, subcampió de motociclisme de la Comunitat Valenciana 80 series

Jordi Gorba s'ha endut el subcampionat de la Comunitat Valenciana
L’última carrera del campionat territorial de la Comunitat Valenciana s’ha celebrat este cap de setmana a Villena, on Jordi Gorba  ha aconseguit la tercera posició mentre que  Josep Gorba s’ha quedat amb la quarta. Cal destacar que enguany els dos germans, pertanyents al Team Navarro Llutxent, s’han estrenat  en la modalitat de 80 cc, per la qual cosa la regularitat que han mostrat durant la temporada té un mèrit afegit.

Subcampionat per a Jordi,

Ha sigut un any de molt de sacrifici però que, atesos els resultats, ha valgut la pena, sobretot atenent als recursos i materials limitats que han estat utilitzant durant tota la temporada.  El major dels germans, Jordi Gorba, ha aconseguit el subcampionat territorial de la Comunitat Valenciana.

Enhorabona, campions!

Una bona temporada per als dos germans Gorba Peris

Jordi i Josep amb son pare

sábado, 21 de noviembre de 2015

Sentit homenatge a Nacho en la Casa Ronald McDonald


La Casa Ronald McDonald de València va retre homenatge a Nacho Gimeno Chenoll, un jove de Carlet que faltà fa uns mesos a causa d'una greu malaltia oncològica.

A la casa que la Fundació Ronald McDonald té a València s’aplegaren multitud d'amics, familiars, l'alcaldessa de Carlet, M. Josep Ortega, i el regidor Ramon Boronat per a participar en este emotiu acte d'homenatge.

La Casa Ronald McDonald acull xiquets malalts que, junt amb les seues famílies, es veuen en la necessitat de desplaçar-se dels seus domicilis habituals per a rebre tractament mèdic de llarga durada en qualsevol dels centres de la xarxa hospitalària pública valenciana. Està ubicada en el mateix recinte hospitalari de l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe.

L'emoció, la solidaritat i la força van estar presents en este acte en què es va reconéixer amb un diploma i un obsequi de la Fundació Caixa Carlet els amics i companys de Nacho Gimeno, jóvens que van estar al seu costat durant el procés de la malaltia i que han col·laborat en la recaptació econòmica i de material que la família ha realitzat per a la Casa Ronald McDonald.



L'alcaldessa de Carlet va voler acompanyar la família en este dia tan important per a ells i en un lloc tan significatiu, en el mateix lloc on ell va estar allotjat durant uns dies mentre rebia tractament mèdic.

M. Josep Ortega va lloar la tasca que realitzen els seus pares, Sonia i Nacho, ja que s'han bolcat en la realització de tota mena d'activitats solidàries a fi d'ajudar la Casa Ronald McDonald. També va ressaltar el coratge d'estos pares que han fet front al dolor i ho han traduït en solidaritat i força d'ajuda als altres.

Ortega també va voler agrair la labor que realitzen tots els voluntaris de la Casa Ronald McDonald, perquè ells fan possible que la convivència de les famílies amb xiquets malalts siga més suportable i influeixen de forma positiva en la seua recuperació.

En agraïment a la col·laboració de Carlet en les aportacions econòmiques realitzades al centre, la Casa Ronald McDonald ha dedicat una habitació al poble de Carlet. Esta habitació oferirà allotjament, estada i manutenció gratuïta a una família per un període de 6 mesos.

Tot açò ha sigut possible gràcies a la recaptació que la família de Nacho Gimeno va realitzar el passat mes de setembre a Carlet, tant en l'estand instal·lat en la Fira Comercial com en la Volta a Peu.

Carlet ha sigut una ciutat col·laboradora i el seu nom quedarà lligat per sempre a la Casa Ronald McDonald de València.





jueves, 19 de noviembre de 2015

Carletins solidaris: Martín Espín participa en el projecte per a construir un menjador escolar a Kumbungu (Ghana)



El carletí Martín Espín participa en el projecte de la Universitat Polítècnica de València per al disseny i construcció d’un menjador escolar i una zona d'ombra al poblat de Kumbungu (Ghana), on ja s’ha construït un parc infantil. Presentarà el projecte dijous 20 de novembre a les 7 de la vesprada a la casa de cultura de Carlet, on es podrà veure el vídeo del projecte

Per tal de recaptar fons per a esta segona fase, l’Escola d’Enginyeria del Disseny de la UPV ha finançat una mostra fotogràfica que s’exposarà a la casa de cultura  des del 20 de novembre al 4 de desembre.


viernes, 6 de noviembre de 2015

Per què els caquis perden l’aspror si els poses dins d’una olla amb licor?






L'aspror dels caquis és deguda als tanins, substàncies complexes del grup dels polifenols capaces de coagular determinades proteïnes. Una d'aquestes és la mucina de la mucosa bucal, per la qual cosa els tanins confereixen  sensació d'aspror –astringència– quan es mengen.

Els tanins abunden en les cèl·lules de molts fruits1 mentre estan «verds», i van degradant-se mentre maduren. Això els permet defensar-se front els herbívors (reticents als sabors aspres) mentre les llavors no estan preparades per a la dispersió.

Per aconseguir que el caqui perda l'aspror es pot esperar que madure, la qual cosa té una conseqüència no desitjada: la pèrdua de consistència del fruit, que deixa d'estar turgent per esdevindre una polpa tova que fa perillar el transport i la comercialització. La maduració pot accelerar-se per exposició a un gas que actua com una hormona inductora, l'etilè; aquest pot provindre de l'expel·lit per un altre fruit madur o per la injecció del gas en les cambres on es conserven els caquis.

Ara bé, com que els tanins dels fruits són solubles en aigua i en alcohol, si s'aconseguira que algun d'aquests penetrara en el caqui, arribarien a les cèl·lules i podrien transformar-hi els tanins i llevar l'astringència sense haver d'esperar que el caqui madurara.

Tot i que la pell dels fruits és impermeable als líquids està proveïda de petits orificis o estomes a través dels quals s'intercanvien els gasos (per respirar les cèl·lules –encara vives– del fruit, o per expel·lir els gasos produïts durant la maduració). Per això, en un ambient ric en aigua-gas o en alcohol-gas, aquests podrien accedir a les cèl·lules a través de les estomes i inactivar els tanins. Però caldria fer-ho sense elevar la temperatura, que podria danyar els fruits.

Obtenir atmosferes riques en aigua-gas requereix temperatures relativament altes ja que en condicions normals la proporció d'aigua evaporada és més aïna escassa. Però l'alcohol, de punt d'ebullició bastant baix, evapora ràpidament i permet aconseguir ambients rics en alcohol-gas simplement deixant-ne una certa quantitat en un recipient i tapant-lo.  

Com que l'alcohol de farmaciola sol portar com additiu alguna substància desagradable, és preferible usar el d'alguna beguda alcohòlica.

És per això que els caquis es fan madurar posant-los en recipients amb una beguda alcohòlica: en  aportar alcohol a l'ambient que envolta els fruits, fa que petites –però suficients– quantitats hi penetren, inactiven els tanins, i aconsegueixen que el caqui perda l'aspror sense alterar el sabor, la textura, la finor, l'aroma ni el color.

DANIEL CLIMENT i ESTEVE SOLER 

Pregunta enviada per IRENE MAYOR SÁNCHEZ (La Vila Joiosa). 
1. I amb relativa abundància en els caquis, codonys, nespres i aranyons. Més  informació sobre aquests fruits en: Climent, D. i Zurriaga, F, 2012. Herbari. Viure amb les plantes. Monografies Mètode. València. (Tornar al text)

Daniel Climent. Bioquímic de formació, professor de Ciències de la Natura, etnobotànic i divulgador.

Esteve Soler. Enginyer agrònom en la Cooperativa de Callosa d'en Sarrià i col·laborador en tasques d'investigació amb l'IVIA (Institut Valencià d'Investigacions Agràries).

(Mètode (Universitat de València))

http://metode.cat/Els-perques-de-Metode/Per-que-els-caquis-perden-laspror-si-els-poses-dins-duna-olla-amb-licor

Foto: Valentín Rodríguez.

viernes, 30 de octubre de 2015

L'Ajuntament de Carlet inicia els tràmits amb la Conselleria per a legalitzar les casetes del terme.


Comença el compte arrere per a legalitzar els xalets del terme municipal de Carlet. L'alcaldessa, Maria Josep Ortega, i els dos tinents d'alcalde, Agustí Royo i Lola Navarro, es van reunir el passat 23 d'octubre amb el director general d'Avaluació Urbanística, Territorial i Ambiental del Planejament, Josep Lluís Ferrando, per tal de començar el procés que puga conduir a la legalització de les casetes del nostre terme, que actualment es troben en una situació d'il·legalitat, la qual cosa suposa molts desavantatges tant per als propietaris com per al nostre medi ambient.

Per a dur-ho a terme els propietaris podran agrupar-se i instal·lar conjuntament depuradores domèstiques d'aigües residuals. A tal efecte, l'ajuntament ajudarà els veïns a regularitzar la situació. 

Assemblea informativa

Es convocarà  una primera reunió amb les persones afectades, a la qual s'ha compromés a assistir el director general, per a explicar de primera mà tot el procés a seguir fins a arribar a la legalització dels xalets. Són més de 600 els immobles disseminats pel nostre terme que actualment, al ser il·legals, no poden realitzar obres de reforma, aconseguir la cèdula d'habitabilitat o accedir a la xarxa elèctrica.

Contaminació dels aqüífers

A banda dels nombrosos problemes per als propietaris, hi ha un risc important de contaminació del sòl i dels aqüífers que aniria pal·liant-se amb la instal·lació de les minidepuradores.Tant l'Ajuntament de Carlet com la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural tenen la voluntat de simplificar la tramitació burocràtica i donar un fort impuls a tot el procés durant la present legislatura.



domingo, 25 de octubre de 2015

Blai Signes guanya el Premi Literari La Fe 2015

Blai Sines, un gran exemple de lluita


El carletí Blai Signes ha sigut guardonat amb el IX Premi Literari Hospital Universitari i Politècnic La Fe 2015 per la seua obra 'Lluitar, somiar, Viure'. L’any 2007 ja va guanyar este premi literari, en un relat on narrava  la seua experiència com a pacient  a l’hospital.

Blai és un autèntic exemple de lluita, ja que  va guanyar la batalla a la leucèmia després de més de dos anys de tractaments, incloent múltiples transfusions sanguínies i un trasplantament de sang de cordó umbilical. Arran de la malaltia es va decidir a estudiar Medicina  i hui ja està exercint com a hematòleg.


Gran amant de de l’esport, ha aconseguit multitud de premis nacionals i internacionals en els campionats de ciclisme per a trasplantats. També és un gran aficionat a la pilota valenciana, membre com és d’una família amb una llarga tradició vinculada al món de la pilota.