Fa 125
anys, una vintena de carletins decidí invertir unes 60.000 pessetes de l’època
per a posar en marxa el teatre El Siglo. La compra del terreny i les despeses
d’escriptura costaren 3.772 pessetes i la construcció altres 39,346. Agafaren
de model el teatre Princesa de València, el feren igual, però en xicotet i li
posaren El Siglo, segurament, perquè evocava la nova centúria que ja guaitava,
el segle XX.
“La nit
de l’estrena va ser històrica”, segons recorda l’Associació d’Amics del Siglo
en un llibre de festes a mitjan dels noranta, “la gent s’abraçava i es
felicitava, el pati de butaques ple de gom a gom, les famílies més il·lustres
en la llotja, i gent sense poder entrar”.
Més
avant, durant la dècada dels anys 20, Carlet comptava ja amb dos teatres, el
Siglo i el Giner, aquest últim inaugurat el 1932 i que fa un parell d’anys
celebrà el seu centenari amb tota mena de luxes i amb una programació que es va
estendre durant un any sencer. Durant
les primeres dècades del segle passat passaren pel Siglo els millors espectacles:
sarsueles, cors, comèdies i tot i tipus de música. Precisament en aquesta època
aplegava el cine mut i després el sonor, i en els setanta tampoc hi van faltar
Raimon, Riba, Paco Muñoz o Maria del Mar Bonet.
Amb els
80 aplegà l’ocàs del teatre que coincideix paradoxalment amb la declaració del
recinte com a Bé d’Interés Local el 1981. Desaparegué part de la teulada en una
operació poc explicada i faltà ben poc perquè una constructora l’enderrocara i hi
construïra una finca. El 1992, l’ajuntament l’adquirí per 56 milions de
pessetes. Poc després, la Conselleria de Cultura redacta un avantprojecte per a
la seua rehabilitació, però el PP, ja en l’alcaldia, preferí comprar el saló
Giner, de propietat privada, i pagà uns 220 milions de pessetes per ell,
deixant de banda El Siglo, que disparà la seua degradació. El 2011,
l’ajuntament renuncià definitivament a rehabilitar-lo i adjudicà obres
d’emergència per evitar l’enderrocament.
Font: Levante EMV
Font: Levante EMV